El president de la patronal catalana
Foment del Treball, Gay de Montellà, va dir que els sous no havien de baixar
més, però, en canvi, demanava flexibilitat. Flexibilitat en què senyor
Gay?
Primer que res, fixem-nos en el que diu
el diccionari sobre la paraula flexibilitat: La flexibilitat és la capacitat
que posseeix un objecte o sistema d'adaptar-se a una nova situació. També
es designa flexibilitat com la qualitat del que és flexible, i aquesta
com la capacitat o disposició que té qualsevol cosa de deformar-se sense
trencar-se. El terme té aplicació en diversos àmbits lingüístics.
El cert és que amb els antecedents que
tenim és difícil relacionar les paraules del president de la patronal catalana
amb les definicions del diccionari. Ara bé, per lògica, si un empresari
demana flexibilitat, s’ha de referir concretament a la flexibilitat laboral
i això, coneixent com conec els empresaris, vol acabar dient acomiadament
lliure i gratuït.
Dilluns, Pepa Bueno, en el seu editorial
diari a la Cadena SER va parlar, precisament d’ocupació y va anunciar
que dimarts sortiria l’enquesta sobre l’EPA, es a dir, sobre la població
activa. Unes enquestes que només serveixen per donar percentatges d’ocupació
(o d’atur) però que t’aporten molt poques dades. Per primer cop, aquesta
vegada s’utilitzaran uns altres paràmetres que permetrà reduir ni que
sigui unes dècimes el percentatge d’aturats d’aquest país. Però Pepa
Bueno va incidir que si els empresaris volen assolir el nivell de negoci
que tenien abans de la crisi, també haurien de pensar en retornar els treballadors
la mateixa qualitat d’ocupació.
Però des del món empresarial es reclama
una vegada més caminar cap a una ocupació cada cop més precària i de menys
qualitat i, evidentment amb sous molt més baixos.
Dijous serà el Primer de Maig, el dia
Internacional del Treball. Un cop més els sindicats (potser no tots, Manos
Limpias segurament no ho farà) convocaran actes entre els quals, destacaran
les manifestacions a les grans ciutats (Madrid i Barcelona principalment)
Un cop més les xifres de participants oscil·laran segons sigui qui en faci
el recompte. Un cop més acudiran a la manifestació aquells treballadors
més sensibilitzats i menys cansats. Perquè els aturats i els que estan
en precari i que haurien d’abanderar la manifestació, el més normal és
que es quedin a casa i se’n assabentin per la televisió.
Un dels conceptes que més s’escoltarà
és el d’unitat sindical. Però quants anys ho portem escoltant?
Per què encara no s’han unit (al menys els considerats de classe)? Fixeu-vos.
A l’àmbit de Tarragona de l’Agència Tributària hi tenen representació
els següents sindicats: UGT, CC.OO., CGT, SIAT-USO, CSIF, GESTHA (corporativista)
i una associació professional d’Inspectors d’Hisenda. Però a l’àmbit
espanyol encara n’hi ha al menys un altre de corporativista l’UCESHA.
Hi ha una desafecció entre els sindicats
tradicionals i els treballadors, això és innegable i això és el que em
passa a mi. Considero que les centrals sindicals (UGT i CC.OO.) no estant
fent el que caldria per plantar cara al govern i a la patronal (que en
situacions com l’actual van de la ma)
Fa mesos que anuncien una tardor calenta
i passa la tardor i anuncien una primavera calenta i passa al primavera...
I si això és així és perquè temen un
gran fracàs de convocatòria. Per tant, he de pensar que ni sóc l’únic
que estic cansat, ni sóc l’únic que estic desmotivat, ni sóc l’únic que
estic contrariat per com s’estan fent les coses.
Els dirigents (tots) s’haurien de replantejar si els seus mètodes són els més adients per conduir el sindicalisme d’aquest país en ple segle XXI.
