Treballar a temps parcial. Un
amic em va fer arribar la foto que il·lustra aquest escrit. A primera vista no
s’hi veu res que pugui cridar l’atenció. Us en donaré detalls. El cartell està
enganxat a la seu de les dependències municipals del Poble Nou que,
evidentment, no té alcalde, ja que es tracta d’una pedania d’Amposta que,
segons per a què, està mol més a prop de la Ràpita que d’Amposta... Bé, ara
fixeu-vos en l’horari.
Com podeu comprovar, l’alcalde rep a la
ciutadania un total de 6 hores setmanals. Potser millor un condicional pot rebre, ja que sigui l’hora d’atenció a la
ciutadania no vol dir, necessàriament, que tingui plena la consulta cada dia.
I que la resta de dies estigui disponible,
tampoc vol dir, necessàriament, que la gent que viu al Poble Nou, requereixin
de la seva persona per fer-li una consulta o plantejar-li algun problema.
L’Ajuntament d’Amposta li paga al nou alcalde
(recordo que només farà uns 3 mesos que ocupa el càrrec) un sou per dedicar-se
20 hores setmanals a la seva funció (o sigui, més de mitja jornada laboral...)
A mi no em surten els números. No sé si a vosaltres (que sou més llestos que
jo) trobeu una explicació raonable.
Primer idioma. Si aneu de
vacances a un país estranger, us en haureu adonat que el primer idioma és el
local. Després, si veuen que ets estranger et parlaran en anglès o, si coneixen
el teu idioma, miraran de poder entendres amb aquest.
Catalunya, a part de ser un país normal a l’hora
de votar, també ho hauria de ser a l’hora d’usar el nostre idioma que no és
altre que el català. Ahir a Barcelona varem poder veure que el català, de
vegades no és ni el segon i possiblement ni figura a la llista.
Barcelona és una ciutat cosmopolita que rep
milions de turistes de tots els continents del món. Aquest fet es nota sobre
tot als llocs d’arribada i partida que són els aeroports, ports i estacions de
tren i autobús.
Ahir, en arribar a l’estació de Sants, varem
anar a buscar el diari. A l’hora de pagar, davant de nosaltres hi havia una família
estrangera i la caixera els hi parlava en anglès i mirava de fer-los entendre
que un paquet de xiclets costava dos euros, però que si en compraven 2 només
els hi costaria 3. En arribar-hi li vaig donar el bon dia en català i em va contestar en castellà. Segurament que
català no en sap gens. ¿No seria normal que
a part de conèixer el castellà i el anglès, també se’ls exigís un bon nivell de
català per a dirigir-se als d’aquí amb el nostre idioma? Sembla ser que per
alguns establiments, aquest fet no és ni imprescindible ni tant sols
recomanable.
Reminiscències medievals.
Dilluns varem assistir a Alcanar a un acte luctuós. En acabar la cerimònia
religiosa, me’n vaig adonar que els homes, per la dreta (tot mirant cap a l’altar)
anaven a donar el condol als homes de la família, mentre que les dones, per l’esquerre,
el donaven a la part femenina. Molt pocs es van saltar el protocol i van fer
les dues files.
A Amposta, per exemple, si bé és cert que a l’església,
la família també es separa per sexes, a l’hora del condol només es fa una fila
i després de passar per la bancada dels homes, es passa per davant del taüt i
es va cap a les dones a les que també se’ls
acompanya amb el sentiment.
En sortir al carrer varem parlar d’aquest
particular amb amics i coneguts i coincidirem que són reminiscències medievals i que en una societat avançada com la
nostra no hauria d’existir.
Votarem o no votarem? Sembla
que aquesta és la qüestió! Els republicans, des de fora del govern, ho tenen
molt clar. En canvi, els de dintre del govern, no ho veuen igual, sobre tot els
ce UDC, però també els de CDC.
La vicepresidenta i presidenta en funcions
Joana Ortega, va dir fa uns dies que la consulta ha de ser legal. Per tant, amb
el consentiment del govern de Madrid. Són de la mateixa opinió Josep Antoni
Duran i Lleida, Joan Rigol i d’altres.
Mas insisteix que la consulta es farà passi el
que passi, però deixa entreveure que, tal vegada s’hagi d’aplaçar depenent de
les circumstàncies.
Mas sap que pot ser detingut per sediciós i
anar contra l’ordre establert. Cosa que, en principi, no passarà als dirigents
d’ERC que, al no estar al govern, no hauran de firmar cap decret que permeti la
consulta fora de la legalitat vigent.
Certament el Parlament haurà d’aprovar una
llei de consultes (què han fet que han
esperat a darrera hora?) Y si el govern la impugna com és previsible que ho
faci davant del Tribunal Constitucional, automàticament quedarà suspesa.
Veure’m
llavors qui serà el guapo...
