Motius de salut i familiars m’impedeixen avui
participar dels actes que s’han organitzat a Barcelona amb motiu del Tricentenari
de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques de Felip V.
El primer 11 de setembre del que vaig
participar va ser l’any 1978 (Recordeu 1976 Sant Boi i 1977 i milió de persones
a Barcelona) L’any següent (1979) hi vaig tornar. Segurament molts dels
conversos i fanàtics encara votaven a la UCD i va ser més tard quan van veure
el resplendor d’aquell del qui ara reneguen en públic mentre que en privat
encara segueixen la seva doctrina.
Per les imatges que s’han vist per televisió,
un any més la participació a la Diada ha estat un èxit. Segons informa el
Periódico, la Guàrdia Urbana xifra l’assistència en 1.800.000 persones, la qual
cosa superaria de llarg la xifra oficial de 1.400.000 de la Via Catalana de l’any
passat i passaria a ser la manifestació més multitudinària que hi ha hagut mai
a Europa.
A partir de demà mateix, tot els esforços es
destinaran a poder fer la consulta el 9-N. No serà gens fàcil, ja que el Govern
Central utilitzarà tots els mitjans al seu abast (legal i il·legals) per a
impedir-ho.
Però imaginem-nos per un moment que el dia 9 s’acaben
posant les urnes al carrer. Aquell dia la participació hauria de ser massiva i,
a part d’això, s’hauria d’aconseguir un alt percentatge de vots favorables, es
a dir sí+sí.
Per assolir aquesta fita cal convèncer els
indecisos i fins i tot aquells que com jo ho, tot hi tenir-ho pro clar, la
decisió final la prendrem poc temps abans de dipositar la papereta a l’urna.
I per què dic això? Perquè entre els
partidaris de la independència hi ha molt de fanàtic que, mentre per una part
repudia temps pretèrits (es a dir, la dictadura franquista), així com els
diferents governs que ha tingut Espanya des del restabliment de la democràcia,
per l’altra part sembla que són partidaris del pensament únic. Què tot hom ha
de pensar com ells pensen. No hi ha més alternatives.
Ahir vaig penjar al blog un article de Jaume Reixach, el director del Triangle molt crític amb els organitzadors de la diada.
Davant d’un article així es pot estar d’acord o no, però no cal deixar
comentaris grollers tal i com m’ho va fer un dels amics que tenia a Facebook (i
com que no era la primera vegada que ho feia, l’he bloquejat)
Us el reproduiré:
Gracies per
tractar-me practicament d'imbecil per anar dema a la V, potser sere un figurant
pero no penso viure de genolls davant del poder español com feu els de la
delegacio del psoe a la colonia. A mi qualsevol manifestacio popular que
empenyi a lliurar-nos d'escanya m'esta be
La meva resposta va ser la següent:
Jordi, el que
passa és que les formes et perden. Interpretes una cosa que no he dit (i d’això
se’n diu especular. L’article és del director del Triangle i pots compartir el
que diu o no, però no especulis.
Hauries
de llegir tot el que penjo i no només el
que té interessa. Potser llavors te’n adonaries que dono pals a tots els
costats. No com d’altres que només veuen la palla a l’ull del proïsme.
Independència?
Sí, però no a qualsevol preu així com tampoc de la ma de defraudadors,
corruptes i fanàtics.
Per cert, si
avui no vaig a Barcelona és per motius personals i familiars. No vaig anar a la
mani del 76 com Jaume Rexach, però si a les del 78 i 79 i també a la del 2012.
Bona
Diada.
No us diré de qui es tracta, però si algú en té
curiositat pot visitar el meu Facebook i allí ho podrà veure.
Des de que vaig obrir-me el compte de Facebook
ja fa quasi 4 anys, he bloquejat a 4 o 5 persones i, curiosament, totes
afiliades o simpatitzants d’ERC. Serà casualitat?
Fa uns mesos vaig escriure un article titulat
la ‘M’ del procés independentista on parlava que quan es posa en perill una amistat
de molts i molts d’anys per culpa d’unes idees polítiques, malament anem.
No sé si al final se’n adonaran que per a
sumar, el primer que cal és no desqualificar a ningú, perquè si no és així
Catalunya acabarà sent el que deia abans: la
del pensament únic i la de la intolerància.
