Al final fins i tot es va posar verda i, per tant, el perill de relliscades era més que evident.
dissabte, 1 d’agost del 2015
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 1-08-2015
Al final fins i tot es va posar verda i, per tant, el perill de relliscades era més que evident.
L'altra 'herència' de Pujol
ENRIC HERNÀNDEZ
Director
Imaginin que fa just un any algun visionari hagués profetitzat que Unió i Convergència trencarien després de 37 anys de convivència; que Oriol Junqueras accediria a escortar en una llista Artur Mas i a procurar-li un tercer mandat presidencial; que CDC i Esquerra Republicana de Catalunya, no obstant, oferirien encapçalar el cartell a un excomunista que acceptaria l'encàrrec, però sense resignar-se a ser un candidat ornamental; que una activista contra la banca seria alcaldessa de Barcelona; que un líder veïnal optaria a la presidència de la Generalitat al capdavant d'una candidatura de confluència de les esquerres... L'hauríem pres per boig.
Res del que ha passat a Catalunya en els últims 12 mesos s'entendria sense el breu comunicat difós el 25 de juliol de l'any passat: la confessió de Jordi Pujol de la seva condició de defraudador al fisc, o almenys d'encobridor de la seva família, durant 34 anys. Sense aquell mea culpa i sense la falsa contrició que aquest supurava, perquè la posterior estratègia de defensa del clan de l'expresident no denota penediment ni voluntat de col·laborar amb la justícia. Sinó al contrari.
L'exhumació del passat
La caiguda del pròcer nacionalista va empènyer Mas a repudiar el seu mentor, a enterrar unes sigles contaminades per un tèrbol passat, a refundar el seu partit a costa d'ERC i a elegir l'esquerràRaül Romeva com a candidat pantalla d'una llista independentista amb ínfules plebiscitàries. L'exhumació de les restes del sector negocis de Convergència, unida al salt a la política institucional dels indignats del 15-M, també explica el triomf d'Ada Colau a Barcelona en les eleccions municipals del 24-M i l'aposta de Catalunya Sí que es pot per un trotskista tan poc conegut com Lluís Rabell per encapçalar la seva candidatura.
Enfront de l'anormalitat democràtica dels casos Gürtel, Púnica, Pretòria, Rato, Pujol, la nova política i la vella busquen figures empàtiques de passat impol·lut per restaurar la confiança en la democràcia. Romeva i Rabell són, tots dos, fruit de l'altra herència de l'expresident. Però només en això s'assemblen: el príncep de Lampedusa o Garibaldi, aquesta és la qüestió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)