 |
| Campanya que va fer CiU a Amposta farà uns 10 o 12 anys. |
Els accidents mortals que hi van
haver prop del Perelló fa unes poques setmanes han tornat a obrir el debat
sobre les comunicacions de les nostres comarques, sobre tot en referència a
l’autovia A-7, aturada a l’alçada d’Hospitalet de l’Infant pel N i Cabanes pel
S.
Les comarques marítimes del
Montsià i el Baix Ebre, a priori semblen perfectament comunicades: tren,
autopista, carreteres de primer ordre (N-340 i C-12), però la realitat és ben
diferent.
La meva condició de regidor a
l’Ajuntament d’Amposta em va permetre seguir de prop algunes de les discussions
que hi van haver fa uns anys sobre aquests temes, tant a l’hora de consensuar
els traçats com quan s’havien d’elaborar els programes electorals.
Us heu parat a pensar mai que
dintre de la comarca del Montsià no hi ha cap sortida de l’autopista AP-7? La
sortida d’Amposta està dintre del terme de l’Aldea i la següent és la
d’Ulldecona i Vinaròs, dintre de la comarca del Baix Maestrat. En estacions de
tren tampoc anem massa sobrats. Des de que es va modificat el traçat
ferroviari, van desaparèixer les de Santa Bàrbara i Freginals, quedant
únicament la d’Ulldecona que té un servei deficient.
L’estació de referència del
territori és la de l’Aldea-Amposta-Tortosa, ubicada a un indret que, al seu
dia, també va portar certa controvèrsia, ja que està allunyada del casc urbà de
la primera població i a diversos kilòmetres de les dues principals ciutats del
territori. A part d’això, ara per ara ha quedat fora de Rodalies Catalunya, la
qual cosa implica que l’aturada de trens tampoc és la idònia, a part de patir
retards endèmics.
El transport en bus tampoc és
l’ideal. Tot i que darrerament s’ha promocionat aquest tipus de transport
cobrant 1€ per trajecte, els recorreguts són els mateixos que havia fa 50 anys
o més. L’empresa Hife, fundada a Benassal, va traslladar la seva central a
Tortosa i es va dissenyar un sistema de línies, la majoria de les quals tenien
Tortosa com a destinació final. Era lògic que així fos, ja que Tortosa ha
estat, tradicionalment, el centre comercial i de serveis de les Terres de
l’Ebre. Però això va anar en detriment d’altres poblacions que van anar
prosperant al pas del temps, com per exemple Amposta i la Ràpita. Després
d’absorbir l’única línia que l’empresa castellonenca Altaba tenia al nostre
territori (Santa Bàrbara-Amposta), la Hife exerceix el monopoli del transport
de viatgers terrestre i rodat. Avui en dia que tot funciona a base de
concursos, no seria lògic que també es fes un concurs per a concedir aquest
tipus de transport a unes zones determinades?
La N-340 va ser durant molt de
temps la principal via del nostre territori. En part es va construir seguit el
curs de la Via Augusta romana, però la construcció de l’AP-7 allà pels anys 70
va alterar el seu traçat en diferents punts. Com sabeu, és la nacional més
transitada d’Espanya, la qual cosa l’ha convertit en una de els més perilloses.
En quan a transit, l’AP-7 no li
va enrere, motiu pel qual, l’actual concessionària posa tota mena de traves a
l’hora de facilitar-ne la gratuïtat. Ni en els casos que s’ha de tallar la
N-340 per accidents greus aixequen les barreres...
El retorn al debat del que us
parlava al encapçalament, també ha fet aflorar les antigues divergències entre
els diferents municipis afectats. Durant aquests temps (més de 10 anys) he
parlat en diverses vegades sobre aquest tema i sempre he dit el mateix: s’ha
de posar sobre la taula una única i consensuada proposta i deixar enrere els
diferents interessos locals amb la finalitat d’ esgarrapar un quants vots per
part de l’alcalde de torn.
Per això mateix, la unitat
d’acció que van establir les federacions de veïns d’Amposta i Tortosa es va trencar
després d’un parell de talls de la nacional. Tampoc els ajuntaments
s’estan posant d’acord, ja que mentre els hi ha que recolzen la posició de la
Federació de Veïns d’Amposta que no es una altra que la gratuïtat immediata de
l’autopista, els hi ha que demanen l’acabament de l’autovia, la qual cosa no fa
més que perllongar en el temps el problema que tenim. I el problema,
recordem-ho per si algú s’ha perdut, no és altre que l’alta sinistralitat de la
N-340, amb un elevat índex de mortalitat.
Acabaré amb una anècdota que us
ajudarà a comprendre l’argumentari d’aquest article. Em va passar el passat
dissabte dia 17.
Amb la colla castellera havíem
d’anar a Cornudella del Montsant (Priorat) D’haver anat amb el meu cotxe,
hauria pujar cap a Tortosa, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Falset i des d’allí cap
a Cornudella. Però hi anàrem en autocar. Per a la meva sorpresa vàrem agafar
l’autopista en direcció a Tarragona. Sortírem a Cambrils i agafàrem la
carretera de Reus per a després continuar per la que va cap a Ulldemolins i
Prades...
Quina deducció s’hi pot treure?
Què els professionals eviten la C-12 o l’Eix de l’Ebre, una carretera que es va
fer durant el regnat de Pujol i que només acabar-la ja es va
poder comprovar que havia quedat desfasada. Sovint s’ha parlat de desdoblar
trams, però passen els anys i tot continua igual.
Senyors polítics: l’haurem
de continuar suportant aquesta situació durant molts més anys?
