PRADA DE CONFLENT (6)

VALLBONA DE LES MONGES (7)

La DUI de Cavaco Silva

SISCU BAIGES

Periodista

Dimarts passat Junts pel Sí i la CUP van presentar a la Mesa delParlament una proposta de resolució que declara ‘solemnement’ obert el procés de creació d’un nou estat i d’un procés constituent que insta el nou Govern català a obeir exclusivament el mandat d’aquest Parlament. Cal entendre aquesta resolució com un succedani de la Declaració Unilateral d’Independència, la famosa DUI, anunciada per les dues formacions que van presentar la resolució. Des d’altres grups polítics s’ha qualificat aquesta acció com una mena de ‘cop d’Estat’ per saltar-se la llei vigent i no respectar la voluntat de la meitat de la cambra legislativa i dels vots emesos a les eleccions del 27 de setembre.

Entretinguts amb aquest debat hem dedicat poca atenció a una declaració en cert punt comparable protagonitzada pel president dePortugal, Aníbal Cavaco Silva. A les eleccions generals celebrades en aquest país una setmana després de les catalanes, la coalició de dos partits conservadors --PSD i CDS-- va sumar 107 diputats. Els tres grups d’esquerra --PSP, Bloc d’Esquerra i Partit Comunista-- en van obtenir 127. La majoria absoluta a la cambra parlamentària portuguesa està fixada en 117 diputats. Pel que fa a vots, les tres opcions d’esquerres en van sumar 2,8 milions, 700.000 més que la coalició conservadora.

La nit de les eleccions molts donaven per fet que Pedro Passos Coelho, primer ministre sortint i candidat conjunt del PSC i CDS, continuaria al càrrec per la divisió de les forces d’esquerra. Però finalment, PSP, comunistes i Bloc d’Esquerra van aconseguir posar-se d’acord per votar el candidat socialista, Antonio Costa, com a nou primer ministre.

El president portuguès va decidir no fer cas de la voluntat del Parlament. Va anunciar per televisió que l’esquerra no podia governar Portugal perquè alguns dels seus representants estan en contra de la continuïtat del país a l’euro o l’OTAN. Cal preguntar-se si Cavaco Silva va prendre aquesta decisió espontàniament o algú li va suggerir o imposar des de Brussel·les, Frankfurt o Berlín. I Cavaco va encarregar la formació de govern a Passos Coelho.

Portugal és aquí ben a prop. Al llarg de la història recent hem vist cops d’Estat semblants a països africans o llatinoamericans. Mai no els havíem viscut tant a tocar nostre. I mai hauríem pensat que un atemptat contra la democràcia i la sobirania dels votants portuguesos com aquest es quedaria sense una rèplica immediata de la Unió Europea.

La Unió Europea ha callat. Hauria fet el mateix si un president portuguès d’esquerres s’hagués negat a encarregar a un candidat conservador la formació de govern perquè la seva ideologia privatitzadora i d’austeritat en la despesa social contravé els principis europeus de solidaritat, justícia i defensa dels Drets Humans? Ben segur que no.

Hi ha DUIs que molesten als poderosos i n’hi ha que no tant. La Declaració Unilateral d’Indignitat del president portuguès és una de les planes més tristes i decebedores de la història europea del segle XXI.

I en portem unes quantes!

QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

De Ferreres, al Periódico. 

Hi ha una sèrie de televisió, d’aquelles que es passen als canals temàtics que es diu Caso abierto. Va d’una unitat policial especialitzada en esclarir casos que encara no estan tancats tot i el temps que ha passat des de que es va produir el crim. A aquesta sèrie la vaig batejar com Qui no té feina el gat pentina, ja que s’ha de tenir molt poca feina per desempolsar casos que van passar fa 20, 30 o més anys.

Actualment, qui s’han quedat pràcticament sense feina han estat els periodistes relacionats amb el futbol (tret dels de TVE), ja que les respectives televisions on treballen pràcticament no poden oferir imatges dels partits de futbol de la jornada, ja que, com sabeu, la Lliga de Futbol Professional va vendre els drets dels reportatges a la televisió pública estatal que cedeix petits resums a les altres televisions para passar-los, exclusivament, dintre dels informatius generalistes i mai en programes esportius especialitzats.

I es clar, com que no poden recrear-se amb els gols, penals i jugades polèmiques, han d’omplir l’espai d’altres notícies i mirar detreure-li punta al llapis.  

Dilluns passat, la Sesta, es va recrear (i quan dic recrear vull dir el que esteu entenent) amb la mascarada que van fer els jugadors del Barça al camp del Getafe. Ja sabeu que la majoria dels jugadors (per no dir tots), es van disfressar per a celebrar la nit deHalloween.

Per molt que el fet hagués pogut molestar als jugadors i afició del Getafe (normalment el grau d’empipament és directament proporcional a la divulgació que se’n fa), trobo totalment desproporcionat estar 10 minuts (no ho vaig cronometrar, però no me’n puc anar de molt) parlant del tema. De l’indret i del revés; de cap per amunt i cap per avall... Repetien les imatges una vegada i un altra... Al final em van resultar cansinos...      

Els jugadors del Barça, que van aparèixer, sembla que per error a la sala de premsa, van demanar disculpes a tots aquells que s’haguessin pogut sentir ofesos... Ni així sembla que en va haver prou, ja que el president del Getafe (soci del Real Madrid), un parell de dies més tard encara va sortir per televisió visiblement empipat.

El cert és que veure segons quins canals de televisió o potser caldria dir millor segons quins programes, de vegades et fastigueja. La majoria de les televisions tenen un marcat caràcter ideològic que al final també cansa. No cal donar noms ja que crec que no se’n salva ningú.

Com cada dia miro menys TV3, d’alternatives en tinc ben poques. Potser l’única la Sexta. Però com ja us he dit, les imatges a les que em refereixo les vaig veure, precisament en aquesta cadena... Està clar que en qüestions de futbol no és neutral (cap és neutral!) I en política tampoc. Potser la Sexta sigui la més objectiva, però darrerament el Gran Wyoming també es passa amb alguns comentaris que fa respecte al procés català... És evident que defensa la unitat d’Espanya davant la defensa fèrria que es fa des de TV3 a la independència...

Però tornen al començament, a la celebració del Halloween per part dels jugadors del Barça. De fet només em queda per fer una pregunta que, si vols pots contestar. S’hauria fet el mateix tractament informatiu si s’haguessin disfressat els jugadors del Madrid?  

Va i una pregunta més: Com s’ha tractat el cas de Benzema? Personalment ho ignoro, perquè si bé miro la Sexta sovint, tampoc es que em passi el dia assegut mirant tota la programació.