PRADA DE CONFLENT (8)

GUIMERÀ (2)

La guerra de Paca

FERRAN MONEGAL

Aquestes dues últimes setmanes, Jordi Évole (Salvados, La Sexta) ens ha sotmès a una tremenda dutxa escocesa televisiva. Fa vuit dies es va endinsar en l'univers pilarista, aquell famosíssim i exclusiu col·legi del barri de Salamanca de Madrid, bressol de l'oligarquia que ha manegat, i manega, aquest país. Évole va acariciar una sèrie de criatures, exalumnes d'aquesta institució docent, des d'Antonio Garrigues Walker fins a Agustín Muñoz-Grandes, passant perCebrián, Anson, i altres expilaristes que van ser esmentats, com els germans Arias Salgado, Juan Abelló i Juan Miguel Villar Mir. La carícia del reporter va pretendre ser crítica, però el reflex d'aquesta elit va venir a confirmar que, durant moltes generacions, si no passaves pel col·legi del Pilar no entraves en l'aristocràcia politicoempresarial que regnava aquí.

Després d'aquell exercici sobre la superioritat classista, aquest diumenge Évole ens ha explicat la tragèdia de Paca Castillo, una humil habitant de Jánovas, poble dinamitat per les forces imperials d'Iberdrola. Van destruir les cases perquè, segons ells, allà hi havia de florir un pantà. Però no es va fer mai. I Paca, l'última mohicana d'aquell desgavell, va anar aguantant negant-se a abandonar el seu domicili. Els seus fills advertien: «¿Per què havien de dinamitar les cases si havien de ser cobertes per les aigües?». I cal afegir, per a més disbarat, que Iberdrola ni tan sols tenia els permisos necessaris per construir l'embassament. Un pantà que no es va fer pels informes mediambientals negatius. O sigui, només hi ha una explicació: l'espectacle pirotècnic de la dinamita subjugava els peixos grossos de manera irresistible. La conversa d'Évole ambPaca Castillo ha sigut ben diferent de la de fa vuit dies amb els privilegiats prohomspilaristes. La guerra de Paca va ser duríssima.Deia: «Se'n van anar tots. Jo em vaig quedar 22 anys més. Aguantant mentre ens dinamitaven les cases. El maleït pantà, i els seus taurons. Em feien males passades contínuament. La meva casa d'auxili va ser el cementiri. M'hi refugiava. A sota de les creus, els coneixia a tots. Recordant-los, em passava l'aflicció. Em refeia».

I durant aquells anys 60 i 70, mentre Paca aguantava, altres criatures, com Aznar i el seu amic Villalonga, rebien el passaport cap a l'èxit pilarista. Dutxa escocesa televisiva, sí. Entre Paca i El Pilar, li ha sortit a Évole un contrast de com viuen, els uns i els altres, en aquest país.

LA FORCADELL

De Faro a Diari de Tarragona. 

Encara que us pugui semblar impossible, la setmana passada vaig estar totalment desconnectat. Per no tenir, no vaig tenir ni telèfon... I encara menys Internet, whatsapp, diaris en paper, etc.

De fet, només quan parlava amb ma mare (des del telèfon de la meva dona) me’n assabentava d’alguna cosa: de la detenció dels Pujol, del terratrèmol de l’Empordar... I poca cosa més.

Com que ens trobàvem a la Catalunya Nord (no confondre amb el N de Catalunya), de tant en tant fullejaven algun diari en francès com l’Independent i allí varem poder aprofundir amb alguns d’aquests temes... Però no us cregueu que coda dia, potser en una setmana el varem fullejar un parell de vegades...

Mentre estàvem pel Conflent (una de les comarques de Catalunya que va passar a dependre de França gràcies al tractat dels Pirineus), el Parlament de Catalunya va escollir a la xertolina Carme Forcadell com presidenta del Parlament que, com sabeu, porta implícit ser la segona autoritat de Catalunya només pel darrere del President de la Generalitat.

Quan ERC va dir que l’escollida per a ocupar el càrrec era la Forcadell, no hi van faltar crítiques d’algun dels partits del considerat bloc unionista. Entre els que li van dir podem destacar la manca d’experiència política i la poca imparcialitat que intuïen que tindria una vegada ocupés el càrrec. Sincerament he de dir que les previsions no eren descabellades i que ho van encertar.

La Forcadell es va donar a conèixer des de la presidència de l’ANC, una associació creada només amb una finalitat: assolir la independència de Catalunya. La qual cosa no és criticable, però si que li servís de catapulta per a ocupar un dels càrrecs amb més responsabilitat i més difícils de gestionar de Catalunya.

Ja sé sap que el President del Parlament difícilment pot comportar-se d’una manera imparcial al 100%, però al menys es podria dissimular i aparentar-ho, cosa que no fa, evidentment la Forcadell.  

Sabeu allò de qui va ser primer l’ou o la gallina? Una situació així de rocambolesca s’està produint aquests dies a l’entorn dels partits polítics que van sortir de les eleccions del 27-S, però que, indirectament afecta el funcionament de la institució. Em refereixo a que, pel que sembla, el PPC no té decidit encara qui serà el portaveu. Ignoro si hi ha un termini per a poder-lo nomenar (suposo que sí) o simplement és una decisió interna del partit que pot prendre quan vulgui. Degut a això, la Forcadell ha convocat als portaveus de la resta de partits per a que proposin el seu candidat a presidir la Generalitat. A tots menys el PP.

També ignoro si, en un cas com aquest, el reglament del Parlament té previst alguna cosa (si no la té, l’hauria de tenir) El que no trobo ètic és que la Forcadell no convoqui al PP que, mal que ens pesi a una majoria de ciutadans, té representació parlamentaria deguda a la voluntat de milers de votants que van escollir aquesta opció.

Des del meu punt de vista la Forcadell no ha obrat bé. No sé si es podia esperar uns dies o és que la independència ens urgeix tant que no hi pot haver cap demora possible.

Després està Jordi Sánchez, qui va substituir la Forcadell al cap davant de l’ANC. Diu Sánchez que l’Assemblea només intervindrà sinó hi ha una entesa per part de les formacions independentistes. O sigui de Junts pel Sí i les CUP. I pel que sembla, difícil serà si finalment, Convergència no accedeix a canviar el seu candidat.

De moment, el que està fent CDC és el que vulgarment es diu abaixar-se els pantalons. El que falta saber és si al final es consumarà l’acte o no.

Si a tot aquest embolic li sumem els disbarats que es diuen ja sigui de Madrid, ja de els formacions unionistes d’aquí, podria dir, sense por a equivocar-me, que sembla que estem jugant al joc dels disbarats.

I parlant de despropòsits, també considero com a tal les fotos que es fan darrerament alguns dirigents del PSC amb els de C’s i el PP.

L’altre dia algú es preguntava al Facebook on va el PSC i algú li responia: el més lluny possible de Convergència. Però a veure si ens apartem del foc per entrar a les llames. Si apartar-se de CDC és apropar-se al PP, no gràcies! Ni els uns ni els altres!

Potser per això cada vegada són més els votants socialistes que han optat per altres formacions. Al menys sembla que les CUP i Catalunya sí que es pot ho tenen bastant més clar.

Per cert, amb l’interinatge de Mas, no hauria de ser, ara per ara, la Forcadell la primera autoritat de Catalunya?

Apaga el llum i anemone a dormir...