diumenge, 8 de maig del 2016
L'opaca seguretat viària
OLE THORSON
President de l'Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit
Fa temps que la P(A)T (Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit) adverteix que les prioritats en la nostra societat han canviat i que el debat al voltant de la seguretat en la mobilitat és bastant menys intensiu. La mobilitat comprèn activitats com conduir i caminar en el nostre entorn i en el nostre continent. Comptem víctimes mortals per tot arreu. Anem amunt i avall amb l'àbac per sumar xifres sense voluntat d'actuar i posar mitjans per reduir el degoteig de vides perdudes.
Hem arribat a ser immunes davant de l'horror. ¿On és el clam envers els nostres líders per demanar una actuació humana? ¿Què fan els dirigents per demostrar prou humanitat? A Catalunya fa mesos que s'ha reprès el diàleg amb els ciutadans. Prou de víctimes als nostres carrers i carreteres. Volem obrir els braços als refugiats, estem farts de violència absurda entre els ciutadans del món. Des d'altres parts del país ens arriba poc ressò d'aquest debat. A vegades sembla que es practica la conducta de l'estruç. Millor quedar-se mut que parlar dels greus problemes socials.
Fa anys que a l'Eix Transversal de Catalunya la Direcció de Carreteres de la Generalitat hi ha aplicat la mesura de prolongar les prohibicions d'avançament davant de la suma de col·lisions frontals. Fa temps que la P(A)T ha demanat que s'apliquin mesures en aquest sentit. S'han començat a construir trams del tipus 1+1 i 1+2, els trams sense possibilitat d'avançar. Es desenvolupa el concepte de no posar en perill un ciutadà que es mou pel seu carril.
Els avançaments
Després d'anys de silenci del Ministeri de Foment al voltant de trams clarament negres a Catalunya, com la N-2 en direcció a França i la N-340 al sud, ara s'anuncia que la DGT vol estendre les prohibicions d'avançar en trams d'especial risc a les carreteres d'Espanya. ¿El Ministeri de Foment està d'acord amb aquesta mesura? Esperem que sí. També s'anuncia la col·locació de bandes rugoses per avisar els conductors que estan a punt de sortir de la via (per la dreta o per l'esquerra). I la instal·lació d'avisos lluminosos en encreuaments negres quan un vehicle s'acosta. I una actuació inèdita: detectors de vianants en alguns trams amb atropellaments. Això indica un canvi de criteri, un canvi mínim però necessari per arribar a una reducció notable de sinistres i víctimes.
És una obligació dels responsables de la mobilitat vetllar per la seguretat dels usuaris. Hem acceptat, genèricament, el concepte Visió Zero per al 2050: prou de morts en la mobilitat. Aquesta idea requereix -com ha indicat la P(A)T moltes vegades- un canvi general en la nostra organització jurídica: reduir el risc en allò que els conductors estan exercint com un dret. Volem conductors responsables i segurs, i també seguretat per als altres usuaris de la via pública. Teníem un inici de debat seriós d'aquest canvi fa deu anys amb l'aprovació del carnet per punts. El debat s'ha perdut i ja és hora de reprendre una reflexió que la P(A)T no ha deixat de reclamar.
dissabte, 7 de maig del 2016
NI TAN SOLS M’HE ESTRENAT...
Dimarts passat em van donar una de les pitjors notícies que em podien donar: El Banc Central Europeu deixaria d’emetre els famosos Bin Laden’s, els bitllets de 500 euros. Què faré a partir del dia que deixen de fabricar els bitllets de 500€?
La notícia la va avançar dimarts un mitjà de comunicació americà (fins en temes com aquest se’n assabenten primer els americans que els europeus) i, efectivament, dimecres, crec que va ser el consell de ministres europeus va prendre la decisió de deixar de fer els bitllets de més import, els de 500€ a partir del 31 de desembre de 2018. El motiu no és un altre que la lluita contra el blanqueig de capitals, ja que el diner negre circulant, normalment ho fa en aquests tipus de paper moneda.
No sé si ho sabeu, però el país de la zona euro que més bitllets de 500€ mou és Espanya, això us donarà una pisca determinant de quin país és el que té més economia submergida. ¿Recordeu què no fa massa dies us parlava de l’índex d’atur que hi havia a Espanya i de que era incompatible amb el funcionament del país? ¿I de què si, malgrat tot funcionava és perquè hi havia molta economia submergida? La dada confirma el que vaig explicar.
Sabeu quants bitllets de 500€ he vist amb tots aquests anys? No recordo si han estat dos o 3, encara que m’inclinaria per 3. El darrer, si la memòria no em falla el vaig veure una vegada al Mercadona quan una senyora pagava la seva compra amb un d’ells... I el primer el vaig veure quan encara funcionava la caixa a l’Administració de Tortosa. Va ser un fet tant insòlit, que el caixer ens va cridar per ensenyar-nos-el . Però una cosa és veure’n un i l’altra tenir-lo a la ma. Dels dos o tres que he vist, cap d’ells el vaig arribar a tenir a la ma, encara que suposo que el tacte, olor i sabor serà el mateix que els de menys import.
Diuen els experts en la lluita contra el frau i el blanqueig de capitals que també s’haurien de retirar els de 200 i fins i tot els de 100. Us dic el mateix. Quasi no n’he vist. Els que cobren per nòmina i a sobre, domiciliada a l’entitat bancària, quan retirem diners, mai ens donen bitllets grans. El de més valor que té dona un caixer automàtic són els de 50€.
Dijous es preguntava al Periódico què passarà quan deixi de circular el diner, ja sigui en moneda, ja en paper. Perquè no dubteu que passarà. La moneda metàl•lica és pràcticament tan vella com les civilitzacions. El paper molt més recent. A la guerra Civil Espanyola, durant un temps, la República va emetre monedes de cartró, ja que el metall es destinava a usos bèl•lics.
Però dintre d’uns anys totes les transaccions seran virtuals. Ara, algunes entitats ja han incorporat al mòbil un sistema per a fer petits pagaments. Les targetes, des de fa anys també van incorporar el sistema contactless que permet pagar fins a 20€ sense necessitat d’haver de posar el pin, només apropant la targeta al dispositiu que rep el pagament.
No sé si ho recordeu que fa mesos, jo mateix me preguntava que passarà amb els pidolaires quan deixin d’existir les monedes. Algú em va dir que ja trobaran algun sistema, com el de portar alguna mena de terminal on virtualment, per suposat, el hi podràs transferir una quantitat. Però en aquest cas hauràs de tenir un mòbil o aparell semblant, la qual cosa descobrirà que potser no són tan pobres com volen aparentar...
Tal com diu el títol de l’entrada d’avui, jo no m’he estrenat... No he cobrat ni pagat mai amb un bitllet de 500€, però no perdo l’esperança de fer-ho alguna vegada... Una cosa és deixar-los de fabricar i l’altra retirar-los de la circulació i, de moment, encara no s’ha fixat una data per a fer-ho.
La notícia la va avançar dimarts un mitjà de comunicació americà (fins en temes com aquest se’n assabenten primer els americans que els europeus) i, efectivament, dimecres, crec que va ser el consell de ministres europeus va prendre la decisió de deixar de fer els bitllets de més import, els de 500€ a partir del 31 de desembre de 2018. El motiu no és un altre que la lluita contra el blanqueig de capitals, ja que el diner negre circulant, normalment ho fa en aquests tipus de paper moneda.
No sé si ho sabeu, però el país de la zona euro que més bitllets de 500€ mou és Espanya, això us donarà una pisca determinant de quin país és el que té més economia submergida. ¿Recordeu què no fa massa dies us parlava de l’índex d’atur que hi havia a Espanya i de que era incompatible amb el funcionament del país? ¿I de què si, malgrat tot funcionava és perquè hi havia molta economia submergida? La dada confirma el que vaig explicar.
Sabeu quants bitllets de 500€ he vist amb tots aquests anys? No recordo si han estat dos o 3, encara que m’inclinaria per 3. El darrer, si la memòria no em falla el vaig veure una vegada al Mercadona quan una senyora pagava la seva compra amb un d’ells... I el primer el vaig veure quan encara funcionava la caixa a l’Administració de Tortosa. Va ser un fet tant insòlit, que el caixer ens va cridar per ensenyar-nos-el . Però una cosa és veure’n un i l’altra tenir-lo a la ma. Dels dos o tres que he vist, cap d’ells el vaig arribar a tenir a la ma, encara que suposo que el tacte, olor i sabor serà el mateix que els de menys import.
Diuen els experts en la lluita contra el frau i el blanqueig de capitals que també s’haurien de retirar els de 200 i fins i tot els de 100. Us dic el mateix. Quasi no n’he vist. Els que cobren per nòmina i a sobre, domiciliada a l’entitat bancària, quan retirem diners, mai ens donen bitllets grans. El de més valor que té dona un caixer automàtic són els de 50€.
Dijous es preguntava al Periódico què passarà quan deixi de circular el diner, ja sigui en moneda, ja en paper. Perquè no dubteu que passarà. La moneda metàl•lica és pràcticament tan vella com les civilitzacions. El paper molt més recent. A la guerra Civil Espanyola, durant un temps, la República va emetre monedes de cartró, ja que el metall es destinava a usos bèl•lics.
Però dintre d’uns anys totes les transaccions seran virtuals. Ara, algunes entitats ja han incorporat al mòbil un sistema per a fer petits pagaments. Les targetes, des de fa anys també van incorporar el sistema contactless que permet pagar fins a 20€ sense necessitat d’haver de posar el pin, només apropant la targeta al dispositiu que rep el pagament.
No sé si ho recordeu que fa mesos, jo mateix me preguntava que passarà amb els pidolaires quan deixin d’existir les monedes. Algú em va dir que ja trobaran algun sistema, com el de portar alguna mena de terminal on virtualment, per suposat, el hi podràs transferir una quantitat. Però en aquest cas hauràs de tenir un mòbil o aparell semblant, la qual cosa descobrirà que potser no són tan pobres com volen aparentar...
Tal com diu el títol de l’entrada d’avui, jo no m’he estrenat... No he cobrat ni pagat mai amb un bitllet de 500€, però no perdo l’esperança de fer-ho alguna vegada... Una cosa és deixar-los de fabricar i l’altra retirar-los de la circulació i, de moment, encara no s’ha fixat una data per a fer-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)