dijous, 13 de juliol del 2017
COVA DE SANTA LLÚCIA (LA BISBAL DE FALSET) 1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cova_hospital_de_Santa_Ll%C3%BAcia
FC Qatarlona
Periodista
Qatar va firmar amb el FC Barcelona una esponsorització de la qual s'avergonyeixen tants i tants culers honestos perquè va ser una venda dels seus principis
Em sap greu referir-me amb to crític a Qatar coincidint amb una injusta campanya de xantatges per un fals suport al terrorisme. Però en el moment que finalitza el pacte entre el Barça i Qatar hem de reconèixer que això ha entelat per sempre l’aurèola de Esport i ciutadania del club, perquè per diners, només per diners, ha contribuït decisivament a l’aparent blanqueig de la marca Qatar en qüestions als antípodes del que encarna el club.
Qatar no és pervers. Ara l’agredeixen per la seva voluntat de modernització dins del món islamista i, en particular, pel seu desig d’incorporar pluralitat, a través de la seva cadena televisiva Al-Jazira, en el transcendent debat que intenta efectuar el món àrab amb ell mateix. Però és una monarquia absolutista que aplica la llei islàmica de forma degradant respecte a la dona (encara que se li permeti conduir automòbils o tenir flexibilitats amb lel vestuari). No respecta satisfactòriament els drets humans, aplica l’esclavitud moderna (paga als immigrants, el 80% de la seva població, a canvi de no reconèixer-los drets laborals ni aplicar la seguretat a la feina), i és sospitós de suborn habitual en les seves relacions econòmiques i socials internacionals.
Per blanquejar la seva imatge en l’esfera internacional, Qatar va decidir jugar a fons la carta de la popularitat del futbol. Va començar utilitzant el Barça victoriós i d’Unicef i ha aconseguit el seu objectiu. Els pròxims campionats que patrocina inclouen, a més a més de la mateixa FIFA, l’actual Copa Confederacions, el Mundial del 2018 a Rússia, el Mundial de clubs del 2018 i el Mundial que es disputarà al mateix país el 2022.
VENDA DE PRINCIPIS
Es farà allà si la falta de lògica de celebrar-ho en les seves pèssimes condicions climàtiques, les proves dels suborns a la FIFA i les denúncies per les condicions despòtiques amb què construeix els estadis no obliguen a fer marxa enrere.
Per a aquesta estratègia ha tingut, entre altres treballadors, Sandro Rosell, fins i tot quan presidia el Barça. Qatar va firmar amb el club una esponsorització de la qual s’avergonyeixen tants i tants culers honestos perquè va ser una venda dels seus principis, molt lucrativa però poc allunyada en el seu fons d’una venda cara del propi cos. Els nens que llueixen pel món la samarreta del Barça amb la paraula Qatar s’associen a un model de vida inacceptable per al que vol significar l’entitat. Només per diners, com per diners hem vist fotos promocionals qatarianes de Messi, Xavi, Guardiola o Luis Suárez, justificables si necessitessin les contraprestacions per a la seva estricta supervivència però no per passar, com el mateix club, de la categoria de ric a més supermilionari. La relació s’acaba, però la taca queda.
dimecres, 12 de juliol del 2017
EL KEMPIS
Tots aquells que sigueu de la Galera i de la meva generació segur que us en recordareu.
El locutori de telèfons era un establiment on predominava la fusta, fins i tot al terra... A l’esquerra una mena de cabina des d’on es podia parlar amb altres telèfons de qualsevol indret (sempre conferències) Al costat, i mirant cap a la paret del forn, s’asseia laPaquita davant d’un tauler amb un bon grapat de forats i des d’on sortien uns fils gruixuts que acabaven en unes clavilles que la Paquita anava introduint i traient dels forats. Portava uns auriculars per poder escoltar i un microfon penjat al coll per a poder parlar.
...
L’any 1977 jo treballava a Castelló, com alguna vegada he explicat. Un dia, la Paquita que era molt devota, a part d’amiga de ma mare, me va cridar i me va fer un encàrrec del tot inusual, al menys per a mi:
-Ja que treballes a Castelló i allí també són molt catòlics, me podries comprar un Kempis que vull regalar a una xiqueta que pren la comunió aquest any...
Davant la meva ignorància, me’n va ensenyar un que tenia ella. Era un llibre petit, com els que solíem portar quan preníem la comunió, però més auster i que tenia per títol: Imitación a Cristo.
...
En aquella època el carrer més comercial de Castelló era el Enmedio o Enmig, molt cèntric i proper a la seu de l’ajuntament de la capital de la Plana. Era un dels carrers que solíem passejar després d’acabar la nostra jornada de treball camí d’algun bar de tapes dels que hi havia per la zona. Recordava haver-hi vist una botiga d’objectes religiosos: petites imatges religioses, candeles, alguns llibres i d’altres objectes religiosos.
Llest per a fer l’encàrrec que m’havia fet la Paquita, vaig entrar a aquella antiga i rància tenda i quan me van preguntar que volia els hi vaig dir:
-Un llibre que es diu De la imitación a Cristo...
-Un Kempis!
-Si, sí, això mateix...
Per a la meva sorpresa s’anomenava, efectivament un Kempis. Qui m’ho anava a dir...? Mai hagués pensat que aquell llibret es coneixia popularment pel cognom del seu autor, tot i que la Paquita m’ho havia dit així.
El vaig comprar i dissabte següent li vaig portar a la Paquita que es va mostrar molt contenta i agraïda. No van passar massa dies i me’n va tornar a encarregar un altre...
...
Vaig entrar a la botiga religiosa i en preguntar-me que volia, vaig respondre:
-Un Kempis!
M’havia convertit en tot un expert en la matèria.
 |
| Castelló. Carrer d'Enmig. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)