divendres, 28 de juliol del 2017
La guerra bruta surt gratis
ENRIC HERNÁNDEZ
El tancament en fals de la investigació sobre la 'policia política', un escàndol de corrupció que transcendeix l'Operació Catalunya, constitueix un fracàs de la democràcia
Amb el solitari rebuig dels populars i la tèbia abstenció dels regeneracionistes de Ciutadans, els vots de l’oposició han aconseguit que la comissió del Congrés que investiga l’executòria de Jorge Fernández Díaz al capdavant del Ministeri de l’Interior conclogui el que és obvi: que, almenys en aquesta recent etapa, es va utilitzar la policia amb fins partidistes, per beneficiar el PP i per desgastar els seus adversaris polítics. La investigació parlamentària, si mereix tal nom, només ha durat quatre mesos, i s’ha acontentat amb cinc tristes compareixences.
Ens trobem, sense cap mena de dubte, davant un dels escàndols més grans de corrupció política de la democràcia espanyola. Perquè tan corrupte és aquell que s’apropia de fons públics com qui instrumentalitza en el seu profit polític les eines de l’Estat. I exactament això, «obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven» el PP i propiciar «la persecució d’adversaris polítics», és el que van fer les clavegueres d’Interior, segons la majoria parlamentària.
És evident que, entre els enemics a batre, el PP va identificar els líders independentistes, però també ho és que després la justícia va fer la seva feina: on no hi havia matèria punible –els falsos comptes secrets d’Artur Mas i Xavier Trias– va descartar actuar. Però el patrimoni ocult per Jordi Pujol i família a Andorra, confessat pel patriarca i després documentat, no era cap invenció.
UN PESTILENT ENTRAMAT
La denominada Operació Catalunya, airejada pel sobiranisme a fi de legitimar la seva causa, no explica per si mateixa la magnitud d’aquest pestilent entramat. Sent greu que hagués existit una 'policia patriòtica', encara ho és més que en efecte es constituís una policia política: la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos (BARC), que va elaborar informes secrets de l’11-M, el cas Faisán i el finançament de Podem.
Episodis de guerra bruta de l’Estat que alarmen amb raó la ciutadania i, el que és pitjor, queden impunes, almenys políticament. Des d’aquesta òptica, el tancament en fals de la comissió d’investigació és un fracàs de la democràcia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)