(DES) IGUALTAT

La premsa d’avui porta dos temes sobre igualtat que me preocupen molt. Per una part parla de la final de la Copa de la Reina de futbol femení (lògicament) i per l’altra el tema d’una oliera de Còrdova que se nega a pagar endarreriments a les treballadores. 
Anem a pams. Dissabte passat el Barça i l’Atlètic de Madrid van jugar la final de la Copa de la Reina de futbol femení. El resultat final es el de menys, tot i que el Barça va guanya a l’últim sospir (mai més ben dit) ja que ho va fer quan anaven a finalitzar els dos minuts que havia concedit de descompte després de la pròrroga.

Com que jugava el Barça vaig buscar per tots els canals disponibles que tinc (tots en obert), però res. Ni a Esports 3, ni al canal Barça, ni a Gol, ni a Teledeporte de TV3 donaven la final. Tot i que molts oferien partits de Segona A o d’ascens a aquesta categoria. El futbol femení no interessa a les televisions quan hi ha futbol masculí.

Però aquí no acaba la història. Com sabeu a la Copa del Rei, el Borbó fa el lliurament de la copa al campió, però en aquest cas la Reina no hi era present i va haver de ser el President de la Federació Espanyola de Futbol Luis Manuel Rubiales qui la lliurés.

Encara no s’ha acabat... Sabeu quan s’emporta l’equip que guanya la Copa del Rei? 1 milió d’euros. Sabeu quan s’emporta l’equip guanyador de la Copa de la Reina? 0 euros! Zero patatero!!  

Sabeu quan s’emporta l’equip juvenil (masculí per suposat) que guanya la Copa dl Rei? 12.000€ el campió i 6.000 el subcampió.

I podríem seguir parlant de la bretxa salarial que hi ha entre els homes futbolistes i les dones futbolistes, etc., etc. Seria con d’anar del zero a l’infinit...

El cas de l’oliera de Còrdova és molt més surrealista... Fixeu-vos: No volen pagar els endarreriments a les treballadores perquè al conveni col·lectiu del sector posa TREBALLADORS!

Com si els masculí no hagués servit durant anys per a referir-se a tothom. Quan parlàvem de catalans ens referien també a les catalanes, quan parlàvem de castellers, ens referíem també a les castelleres, etc., etc.

Com sabeu al Delta hi ha una colla castellera que s’anomena Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. És l’única colla casteller que fa menció als dos sexes. Recordo que quan se debatia el nom, unA filólogA va dir que no calia, que el masculí ja representava tothom. No obstant l’assemblea va decidir avalar el nom igualitari.

Aquest dies Pedro Sánchez està conformant el seu govern. Sé li poden criticar moltes coses: que si Borrell (el del desinfectant), que si Teresa Ribero (projecte Castor)... Però hi ha dos coses positives.

La primera és la recuperació del Ministeri de Cultura i la segona i encara millor el Ministeri d’Igualtat. A més, la seva titular, Carme Calvo (que ja va ser ministra amb Zapatero) ne serà la vicepresidenta.

A veure si els canvis comencen a notar-se ràpid...

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180605/allau-critiques-rae-llenguatge-inclusiu-masclisme-6857704

MONELLS 7

CAPVESPRES AL DELTA 57

Bon dia!

ENS REFIÀVEM DE TOT

Hi ha coses que amb el pas del temps no canvien. I en canvi d’altres canvien radicalment fins el punt que ens hem oblidat com eren abans o a que van substituir.

L’agutzil que corneta amb ma recorria els carrers anunciant bandos i altres fets que passaven a la població van donar pas a la megafonia municipal. Amb uns quants altaveus col·locats estratègicament del poble, a l’empleat municipal ja no li calia sortir de la casa consistorial per a fer arribar les notícies amb promptitud i al mateix temps a tots els veïns i veïnes.

Foto: la Gaceta de Salamanca. 

A la Galera el darrer agutzil va ser el tio Pepito (José Tomàs) Però com amb el nom de José Tomàs hi havia diversos veïns al poble, a aquest se’l coneixia per Totxe. El recordo tocant la seva corneta i llegint el missatge corresponent a l’ombra de la morera que hi havia al carrer de Sant Antoni...   

Però sense cap mena de dubte, l’avís que més cridava l’atenció (i amb el record encara és més sorprenent) era el següent:

-Qui no hagi d’estar demà, que deixi les portes obertes que passarà el revisor de la llum...

Eren molts els galerencs i galerenques que treballaven al camp, sobre tot durant les èpoques de la recollida d’olives i garrofes, verema (sí, sí, a la Galera hi havia vinyes!), etc. I en aquella època els comptadors de la llum estaven dintre de les cases i no fora com passa ara. Tampoc recordo que se fessin lectures estimades.

D’aquesta manera, el revisor (que era el mateix que el cobrador) podia entrar a les cases i anotar-se la lectura per a després facturar.

Com podeu comprovar, la gent d’aquella època era molt més refiada que no ara. En part perquè els lladres (que també els hi havia) els hi era molt més difícil passar desapercebuts i fugir, ja que en aquella època hi havia molts menys forasters i cotxes que no ara.

Però per si de cas, si sé sospitava que el poble havia pogut rebre la visita d’algun malefactor, la imaginació no tenia límits...

Sabeu que feien a la Jana (Baix Maestrat)? Quan algú sospitava que pel poble hi havia algun visitant sospitós, ràpidament sé donava avís per a que l’agutzil posés ràpidament el pasdoble Mi carro me lo robaron de Manolo Escobar que, per mig de la megafonia se podia escoltar per tot el poble i d’aquesta manera avisar els seus habitants.