 |
| De Vergara a eldiacio.es. |
Era previsible amb un suport tan multicolor
com el que va rebre Sánchez a la moció de censura contra Rajoy, les crítiques
li arribessin ràpidament i de quasi tots els costats.
Segurament no tan a ell com a alguns de les seves
ministres. Per a començar, el món independentista ja va carregar contra Josep
Borrell, Ministre d’Afers Exteriors per haver-se posicionat clarament contra
ells i haver assistit a actes de Societat Civil Catalana. També sé li retreu a
Sánchez que l’hagi nomenat ministre tenint 70 anys.
Més tard les crítiques li van arribar a la
ministra de Medi Ambient Teresa Ribera perquè quan era Secretaria d’Estat de
Medi Ambient amb Zapatero va signar el polèmic projecte Castor sense el corresponent
impacte mediambiental.
El jutge en excedència i ara Ministre d’Interior
Grande-Marlaska ha estat un dels qui més ha rebut. Per exemple Arnaldo Otegui
va fer una piulada on deia mes o menys això: M’ha tancat dues vegades a la
presó. Missatge rebut... Deixa el càrrec de vocal al Consell General del Poder
Judicial on va arribar proposat pel PP (!) El seu historial està ple de
decisions polèmiques, com per exemple l’arxivament de la causa del Iak-42 o la
instrucció de l’anomenat cas Faisà.
Al Ministre d’Agricultura Luis Plana sé li ha
recordat que entre el 2004 i 2010 va participar als actes d’homenatge d’un
sanguinari general franquista.
Els ERO’s andalusos perseguiran la trajectòria
de la Ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero, ja que també ocupava la cartera d’Hisenda
a la Junta d’Andalusia quan se van atorgar aquestes subvencions il·legals.
La dona forta del govern, la vicepresidenta
Carmen Calvo va ser la responsable del PSOE a les negociacions amb el PP per a
veure com s’havia d’aplicar l’article 155 a Catalunya. Un fet de gran
transcendència per a Catalunya ja que va comporta la destitució de pràcticament
tot el Govern. Només van quedar en actiu alguns càrrecs de segon ordre.
Sense cap mena de dubte un dels que més ha
rebut ha estat el Ministre de Cultura i Esport el valencià Màxim Huerta,
col·laborador amb Ana Rosa Quintana és escriptor i periodista. Remenant sé li han trobat unes piulades de
2010 on ja expressava la seva animadversió a una hipotètica independència de
Catalunya i a la política en general. També se diu d’ell que no té ni idea del
món de l’esport en general.
Ivan Redondo no és ministre, però és el cap de
ganivet del President. Abans ho havia estat de Garcia Albiol.
Potser ningú se’n ha recordat (o han pensat
que no és important) però de Meritxell Batet (que serà l’encarregada de
construir ponts amb Catalunya) que va estar casada amb José Maria Lasalle,
polític del PP i que tot i ser catalana feia la vida per Madrid, d’aquí que a
les generals de 2015 anés de número dos de la llista del PSOE per Madrid.
Aquest dies he pogut escoltar diverses
opinions al carrer i també a la premsa. Hi ha gent que veu els membres del
govern de Sánchez molt preparats per afrontar el futur. En canvi d’altres
pensen que només se tracta d’un govern de cara a la galeria fet per agradar. D’aquí
que hi hagi més dones que homes, en uns moments on el feminisme va en augment
arreu del país.
El analistes diuen que és un govern per a
durar, però sobre tot per a plantar cara al PP i Ciudadanos en la que se preveu
una legislatura molt dura.
Quan un president pren possessió normalment sé
li atorguen 100 dies de gràcia abans de començar a carregar contra ell i el seu
govern. Me dona la sensació que ha Pedro Sánchez, el primer dia li han donat un
tret de gràcia. Però tal com ha demostrat reiterades vegades, ell està
acostumat a ressuscitar.
PER A COMPLETAR LA INFORMACIÓ:
https://www.ara.cat/politica/historial-Grande-Marlaska-altres-ombres-Sanchez_0_2028997286.html
http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2018/06/08/5b1922d922601df1078b4607.html
http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2018/06/08/5b1922d922601df1078b4607.html
