No puc ni vull predir quin serà el resultat
final, però el sol fet de posar fil a l’agulla en un tema com aquest me
complau.
Les Terres de l’Ebre fa massa anys que hem
perdut el tren del desenvolupament. Tal com recordava la setmana passada Marc
March quan va ser escollit secretari general de CC.OO. de les Terres de l’Ebre,
ja va sent hora de que se porti a terme el Pla Territorial que està aprovat fa
un bon grapat d’anys però que dorm dintre d’algun calaix del departament de
Territori i sostenibilitat. És normal i lògic que a l’IDECE ni hagi una còpia.
Però com que sembla que és impossible que els
polítics del territori se fiquin d’acord a l’hora de treballar plegats per l’idem
(es a dir, pel territori), després cada ajuntament ha de fer la seva guerra de
guerrilles i mirar com pot atreure industria cap el seu terme municipal.
Recordo que quan elaboràvem el programa de
Pasqual Maragall hi havia d’haver tres grans polígons repartits per les Terres
de l’Ebre per a dinamitzar-lo de dalt a baix. Un d’ells el Catalunya Sud.
Segurament la crisi va frenar les inversions, els afanys dels emprenedors i l’expansió
de les grans empreses que són les que dominen el mercat. Però ja va sent hora
de posar-se a treballar i mirar de portar feina cap aquí per a que els nostres
joves no se’n hagin d’anar cap allà.
Com sabeu a Amposta hi ha dos polígons
industrials: el de Tosses i el de l’Oriola. El de Tosses crec recordar que se
va començar a construir durant el primer ajuntament democràtic (i progressista)
de després de la dictadura.
El de l’Oriola és molt més recent. L’any 1995
vaig anar de número 2 a la candidatura de ICV que encapçalava Anselmo Cano. Al
nostre programa ja parlàvem de construir un polígon industrial a la zona de l’Oriola
per les comunicacions amb la N-340 sobretot, però també amb l’AP-7.
El sòl industrial lliure del polígon de Tosses
és molt gran. Tant que quan CiU va veure que hi havia negoci a fer, una part
del mateix el va reconvertir en zona d’oci. Però encara n’hi ha molt més.
El de l’Oriola va començar bé. Va venir Antaix
(tot i que se va començar dient Coenia) i més tard Laminats de Catalunya (Lamicat)que
havia de ser una mena de panacea per Amposta segons se desprenia de quan Joan Maria
Roig parlava del tema. Tan important devia de ser per als convergents que
va venir el propi Jordi Pujol quan ja no ocupava cap càrrec rellevant. Aquell
dia, a corre-cuita, els regidors vam haver de modificar les nostres agendes ja
que se van anular les comissions informatives que s’havien de fer.
Quan puc m’agrada fer treball de camp. Tot i
que tinc fotos dels dos polígons, vaig pensar que era més fàcil anar-ne a fer
que estar remenant l’arxiu de fotos que guardo agrupades per mesos.
Primer, aprofitant que havia d’anar a la
deixalleria vaig passar pel de Tosses i acte seguit pel de l’Oriola. Allí me va
sobtar la quantitat de sòl i naus que hi ha propietat dels bancs.
I llavors vaig pensar: Està bé que PIMEC s’impliqui
amb la reindustrialització d’Amposta, però els bancs no podrien també donar un
poc de ma... Així se podrien matar dos pardals d’un sol tret; ells vendrien o
llogarien les seves propietats i vindria indústria a Amposta.
MÉS INFORMACIÓ:
Al desangelat parc que hi al darrere del col·legi Miquel Granell
aquests dies membres de la brigada municipal han tallat arbres i branques
mortes dels xops (ja anava sent hora!) 
