dijous, 12 de setembre del 2019

EL CALL JUEU DE TORTOSA


Poques ciutats podem presumir d’haver portat el sobrenom de les ‘tres cultures’. Una d’elles Toledo, una altra Tortosa.
Tres cultures: la cristiana, la jueva i la musulmana que, tot i les seves diferències religioses i culturals, van viure durant segles en gran harmonia.

Els calls jueus se caracteritzaven sobre tot pels seus carrers extremadament extrets. Llocs on, sovint, no podia passar ni un carro.
L’antic call jueu de Tortosa està situat al barri de Remolins, aproximadament entre els carrers de Felip Pedrell (paral·lel a l’Ebre en direcció a Bitem), el barranc del Célio (Travessia del Mur), carrer de Jaume Tió i Noé i els jardins del Príncep.

El call conserva pràcticament intacta la seva estructura de carrers i placetes. Entre els elements més destacables que poden veure’s estan la muralla, la torre del Célio, al final de la mateixa i al costat de la plaça de Menahem Ben Saruq, la porta d’accés al call (anomenada dels Jueus), l’antiga sinagoga o casa de Sant Jordi, el carrer de Vilanova (on hi vivia l’amic José Canes) i la plaça de la Figuereta amb el seu pou.



MÉS INFORMACIÓ:


EL CALL JUEU DE TORTOSA I EL RECINTE EMMURALLAT 1






dimecres, 11 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: I EL MONSTRE DEL LLAC NESS?


L’amic Brian Cutts (un anglès que viu a Tortosa) me va deixar un comentari als post en el que parlava del llac Ness. Trobava a faltar que no parlés de Nessie, el monstre del llac. Li vaig dir que tenia reservat un capítol propi per aquest tema.

Efectivament visitar el llac Ness i no parlar de Nessie és pràcticament impossible, tot i que jo ho vaig fer...   
Segurament el llac Ness no seria tan conegut si no fos pel misteri del monstre. Un monstre del que mai s’ha pogut constatar la seva existència... Però que als escocesos ja els hi va bé que se’n parli.

Tot i que pel que sembla ja fa molts segles que se parla de l’existència d’un monstre al llac Ness, no va ser fins la dècada dels anys 30-40 dels segles passat quan va començar a fer-se a gran escala. En aquella època va ser molta gent la que van afirmar que l’havien vist. Coincidència o no, l’any 1933 se va projectar la primera pel·lícula de King Kong i hi ha qui creu que tots dos fets podrien estar relacionat.

De totes maneres no va ser fins els anys 60 quan van començar a fer-se investigacions serioses sobre l’existència o no d’un monstre. I jo pregunto: I per què no van fer-se abans, quan sembla que el va veure tanta gent?
Segons ens van explicar al centre d’interpretació sobre el llac, l’última gran recerca de Nessie va fer-se a finals del segle XX.   
Vist des de fora penso que son ganes de emprar temps i diners, però a la vegada mantenir la incertesa del monstre, com ja he dit, els hi va bé per a traure públic que, d’una altra manera, tal vegada no hi aniria.

Mentre fèiem la travessia pel llac, un senyor anava explicant tot allò que ens trobàvem i de tant en tant deia:

-We are looking 
for the monster ... 
But for the moment 
we still can not find it (Estem buscant al monstre… 
Però de moment encara no el trobem). 

Un dels enganys més grans va ser col·locar una mena de coll i cap de dinosaure enganxat a un petit submarí. Però també se parla d’ombres, de formacions d’ànecs... En fi, de tantes coses que podrien haver confós voluntària o intencionadament els habitants de la zona.  

De fet els últims resultats sobre la recerca de l’hipotètic monstre se van saber el passat divendres dia 6. Un equip de científics de Nova Zelanda, en analitzar l’ADN dels llac, va concloure que d’existir, podria tractar-se d’una anguila gegant, ja que al llac hi ha moltes anguiles.

Segur que no serà la darrera recerca que se farà de Nessie, el monstre del llac Ness.

dimarts, 10 de setembre del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: LES MEVES IMPRESSIONS


-Els anglesos son molt d’ells...

Aquesta és una de les afirmacions que havia escoltat abans de viatjar a Escòcia. I no una, sinó moltes vegades.
Dir-li a un escocès anglès és com dir-li a un català, castellà... Per tant potser millor parlar d’anglosaxons o en aquest cas, senzillament escocesos.

De totes maneres trobo que l’afirmació no anava gens desencaminada: els anglosaxons són molt d’ells!
Uns exemples. Quan les hostesses de l’avió donen les instruccions sobre que fer en el cas de qualsevol incident, només ho fan en anglès. Fins ara sempre havia volat en companyies espanyoles i ho feien al menys en dos idiomes: espanyol i anglès. Aquesta vegada ho vam fer amb Jet 2 que és una companyia  anglesa de baix cost.  

No vam trobar a ningú que malgrat conèixer la nostra procedència ens parlés amb espanyol. Dic mentida, el propietari d’un bar d’Edimburg perquè era italià.

Una altra de les afirmacions que me van dir sobre els habitants de la Gran Bretanya va ser: El que per a nosaltres ens sembla lògic, ells fan tot el contrari... Un bon exemple és conduir per l’esquerra. En altres circumstàncies hauríem llogat un cotxe per a poder veure els penya-segats de les Terres Altes (Highlands). Ens vam quedar amb les ganes de veure més paisatges que els que vam veure dalt del tren o quan vam navegar pel llac Ness.

Tal com us deia l’altre dia, me pensava veure moltes més banderes escoceses a les cases particulars i m’esperava una altra reacció dels nadius al saber que érem catalans.