dimarts, 4 d’agost del 2015

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 4

I dic jo: Sí que treballa aquest home… És que el dia no té prou hores que ha de signar un decret a partir de les 9 de la nit. La resposta és molt senzilla: narcisisme i egocentrisme pur i dur.
Mas hauria pogut signar el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament en qualsevol moment del dia, enllaunar-lo i passar-lo pel Telenoticies com qualsevol notícia important del dia. Però no, va voler fer-ho en directe, en un hora de màxima audiència per assegurar-se que tothom l’estava mirat. Bé, jo no. A mi m’agrada més criticar-lo i portar així la contrària a molts milers de catalans que sembla que l’adorin.
A tots aquests fidels seguidors, una pregunta: Creieu que hi ha algú a Catalunya més guapo que Mas? A què és el gendre que tota sobra voldria per a la seva filla? I no només això, a quants de vosaltres us agradaria estar en aquests moments estar al seu lloc? És a dir, liderar un procés amb el que no creieu només fa 3 anys? En canvi a d’altres, mireu-los, conformant-se a fer de gossets fidels...
Per cert, parlant de gossets fidels... Per acabar-ho d’adobar, també anit, tres quarts d’hora després de l’aparició de Mas i també a TV3 (naturalment) entrevistaven a l’Oriol Junqueras (no sé amb que o qui pensava abans...) i el qualificaven com a cap de l’oposició, tal com avui he llegit a la versió digital del Triangle.
Certament el títol de cap de l’oposició està, des de l’Època de Maragall, implícit al líder del segon grup més votat de la Cambra catalana. Però segurament ni Maragall ni ningú o molts pocs) pensaven que un dia el líder de la segona formació més votada donaria suport incondicional a les polítiques del govern català. Sí, ja sé que de tant en tant han votat alguna cosa en contra, però també gràcies a ERC Mas s’ha estalviat comparèixer a la Comissió Pujol o han evitat la reprovació de consellers com Boi Ruiz o Germà Gordó. I tot perquè Mas el hi va prometre caminar junts cap a Ítaca, tal i com cantava Lluís Llac, ara pilot de la nau Girona...       
I mentre això passava a Catalunya, què passava a Madrid?
Mentre el PP torna a tenir sobre el seu cap un altre cas de corrupció (la trama Púnica), al PSOE es carregaven a Antonio Miguel Carmona, el darrer líder socialista d’Espanya centre.  
La veritat, a mi m’agradaria saber quina trama és més gran, es a dir, on hi ha hagut més merda (i perdoneu l’expressió) al cas Gürtel o a la Púnica? La veritat és que em pensava que la Gúrtel havia estat la trama corrupta més gran que mai hi havia hagut a Espanya, però amb les notícies que avui he escoltat sobre la Púnica, el cert és que començo a tenir dubtes... I Rajoy mentre, sense voler agafar el toro per les banyes i presentant-nos uns Pressupostos Generals de l’Estat en alguna cosa, que si no ho és, s’assembla a un frau de llei. Com és pot condicionar així a un futur govern? Ni que sigui del PP amb alguna altra força política, més és completament igual... Des del meu punt de vista és un altre despropòsit de Rajoy i el seu govern. Sembla ser que entre els uns i els altres només saben jugar al joc dels disbarats...
I Carmona, com en el seu dia ja va passar amb Tomàs Gómez, l’han fet fora. I en aquest cas no m’estranya la veritat. A, principi amb el seu pim-pam proposta semblava original i fins i tot tenia certa gràcia. Després, tot i que va donar suport a Manuela Carmena, no va estar fi quan va sortir el cas dels tuits calumniosos del seu regidor de cultura. Aquí Carmona va voler aprofitar l’ocasió per a posar el dit a la ferida de Carmena i fer-los-hi el joc a la rància dreta que tenim en aquest país.
Va i ja per acabar... Us explico la penúltima d’Amposta? Personalment me’n agradaria contar-vos-en moltes més, però no sempre m’arriben notícies, tot i que segur que se’n produeixen moltes, variades i que segurament, de saber-les a més d’un se’ns posarien els pèls de punta.
Com sabeu a Festes a Amposta es fa ball i al ball hi ha una barra que és la que subministra la beguda a aquells que no sé la porten de casa o quan se’ls hi acaba. Bé, sembla ser, pel que m’han explicat, que l’últim dels adjudicataris d’aquesta barra regalava (així, per la patilla) 150 tickets de consumició per a cuba-libres (així m’ho han dit) als membres de l’equip del equip de govern municipal. Després, a l’hora de passar comptes, l’import d’aquestes consumicions es descomptava del total que havia de pagar per portar la barra.

I acabo amb una pregunta: És què a cap membre de l’equip de govern li agraden els gintònics?