MARÇAL SINTES
Periodista
L'arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona va posar una vegada més l'assumpte sobre la taula. Ho han fet també les candidatures al voltant de Podem, com Catalunya Sí que es Pot, però no és res nou. Parlo del sou dels polítics, de quant han de cobrar, tant ells com els alts càrrecs de les administracions.
El primer que s'ha de dir és que el debat em sembla girat del revés. El problema, almenys al meu entendre, no és el sou dels polítics, sinó la qualitat de la política. I si volem bona política necessitem bons polítics. Atenció: no parlo aquí de projectes o orientacions ideològiques o partidistes concretes, sinó de les persones. Però succeeix que moltes persones qualificades, amb idees i amb ganes de treballar pel bé comú, no s'apunten a la política. En fugen. I és absolutament comprensible que així sigui.
Els polítics elegits i els alts càrrecs, la majoria, s'entén, suporten horaris infernals, que moltes vegades inclouen caps de setmana, tenen poques vacances, pesa sobre les seves espatlles una gran responsabilitat i són sotmesos a un dur escrutini públic (cosa que significa poder ser acusat en qualsevol moment de qualsevol cosa…). I tot en un entorn extremadament complex.
Són massa inconvenients, encara que es tingui vocació. No compensa. No compensa deixar-se la pell -inclou a vegades la salut i l'estabilitat familiar- per un sou comparativament petit i, a sobre, suportar que et diguin de tot i fins i tot que als teus fills els assenyalin a l'escola. Si volem bones polítiques necessitem que els homes i les dones més capaços i amb ganes facin el salt i dediquin uns anys de la seva vida a servir els altres. El primer que s'ha de fer és rescatar el prestigi de la política. Això és el més important, i suposa un gran esforç, en múltiples fronts: el funcionament intern dels partits, el seu finançament, la justícia, els mitjans de comunicació, el sistema electoral, etcètera.
S'ha d'aconseguir que progressivament els ciutadans deixin de mirar els polítics com dropos i perversos -o sospitosos de ser-ho-, perquè dedicar-se a la res publica merita no només una cosa respectada sinó també admirable. Aquest procés no és gens senzill, i no inclou reduir els sous, sinó, en tot cas, apujar-los per acostar-los als preus de mercat.
En aquest context, quan una persona o una força política fa bandera d'abaixar els sous, el que està fent és assumir la idea segons la qual els polítics són una plaga que no hi ha més remei que suportar. Avalar aquest discurs i institucionalitzarlo des de la mateixa política és, a mén de perillosament corrosiu, un despropòsit de tal dimensió que només el populisme i la demagògia poden, potser, explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada