Els mals negocis

JOAN TAPIA

Periodista

Artur Mas, que tant va criticar el tripartit, no deixa una Catalunya més estable. I Mariano Rajoy, que va acusar Zapatero de trencar Espanya, suporta la crisi més greu de l'Estat des de la Constitució. Cap dels dos ha sigut un bon negoci.

La campanya serà molt crispada però mentre arriba, millor el somriure. Voler transmutar unes autonòmiques en un plebiscit sembla més cosa d'un mag que d'un estadista. I que els que abanderen el plebiscit no sàpiguen el resultat requerit per poder cantar victòria sorprèn encara més. Un, el presidentdiu amb aplom que encara que els contraris a la independència siguin més (treguin el 50% dels vots), si com a conseqüència de la llei electoral espanyola que regeix (Catalunya no ha sabut fer una llei electoral pròpia en 35 anys) els separatistes treuen majoria absoluta (68 diputats), ja hi ha legitimitat per anar cap a la DUI (declaració unilateral d'independència). ¿Es pretén un plebiscit però el resultat ha de llegir-se com si fossin autonòmiques? Altres com la CUP creuen que caldria també la majoria dels vots. I el seu portaveuDavid Fernàndez fixa un mínim del 55%. ¡El business friendlyArtur Mas més radical que qui va tirar la sabata a Rato! Quines coses.

I algunes coses que han passat des del 2012 són xocants. No sé de cap democràcia occidental en què el líder oficial de l'oposició, amb el subseqüent dret a pantalla a la televisió pública, sigui el mateix que el del partit que recolza el govern. I la repera ha arribat quan TV-3 ha entrevistat Oriol Junqueras perquè és el líder de l'oposició malgrat que va de número cinc en una llista electoral en què el cap de govern va de quatre. Sona a presa de pèl. I més si recordem que el 2012 la segona llista en vots, però amb un diputat menys (per la llei espanyola citada), va ser la del PSC que encapçalava Pere Navarro. Però és clar, Navarro va ser decapitat perquè es va queixar que una senyora nacionalista li donés una bufetada quan es disposava a assistir a una primera comunió a la catedral de Terrassa.

Pressupostos electoralistes

¿S'imaginen que TVE entrevistés com a líder de l'oposició un aliat deRajoy? ¿O que Pedro Sánchez fos excomunicat per denunciar que una senyora del barri de Salamanca el va insultar a l'entrar als jesuïtes del carrer Serrano? No comparem, perquè Espanya és un país de baixa qualitat democràtica mentre Catalunya ha sortit -crec- líder de transparència en algun estudi airejat per la Generalitat. I, per favor, no siguin impertinents i no treguin el cas Pujol, ni el del Palau de la Música de Millet. No tenen res a veure amb res important.

Però el 44% de catalans independentistes no són tontos. S'empassen les tesis jurídiques de Mas perquè hi ha hagut -i hi ha- maltractament. Quan Montoro fa uns pressupostos una mica electoralistes i la tensió a Catalunya és màxima, resulta que la inversió regionalitzable de l'Estat el 2016 serà el 10% del total. Es pregona que puja per sobre de la mitjana però s'oblida que l'Estatut fixava el 18,5% per igualar l'aportació catalana al PIB. No és només per l'Estatut. És que no és racional (almenys per als que com el PP pregonen el lliure mercat) que una de les regions que crea més riquesa sigui castigada en inversió pública per afavorir Galícia i Castella i Lleó. Intueixo el que pensa el liberal Albiol, m'interessa més la reacció de la també liberal Inés Arrimadas, la candidata de Ciutadans.

Disculpin -si els incomoda- el to de l'article. Encara no ha començat la campanya (llevat la de Mas) i és 6 d'agost.