Els comptes i els contes

JOSEP BORRELL

Expresident del Parlament Europeu

El consellerMas-Colell ha volgut tranquil·litzar els partidaris de la independència dient que amb els impostos que paguen els catalans es cobriran sense problemes els costos dels serveis públics que ara reben de l'Estat i encara quedaria un «petit excedent». ¿Com que un «petit excedent»? ¿Però Mas i Junqueras no havien assegurat que eren 16.000 milions?

¿Però no s'han atipat de dir que amb aquests 16.000 milions, en diners efectius, no haurien sigut necessàries les retallades i es podria liquidar ràpidament el deute? Junqueras ha de corregir ràpidament el conseller, perquè ha omplert les hemeroteques amb declaracions segons les quals Catalunya tindria el superàvit pressupostari més elevat d'Europa i la independència portaria l'equivalent a quatre vegades les retallades en la despesa. Mas ha anat explicant contes semblants per mig món.

Un informe presentat per Mas-Colell el desembre passat estimava que, el 2015, la diferència entre els impostos que els catalans aporten a l'Estat i el que reben a canvi seria de 3.228 milions, entorn de l'1,6% del PIB. I, curiosament, ningú va semblar sorprendre's per la gran diferència entre aquesta xifra i els mítics 16.000 milions. El mateix periodista que donava la notícia, l'endemà li preguntava sense immutar-se a Pablo Iglesias si podia comprendre que disposar de 16.000 milions era un poderós argument a favor de la independència.

I, en efecte, si fos cert, ho seria. Però no ho és. La xifra de 16.000 milions està calculada a través d'un mètode molt particular que la sobrevalora de manera injustificada, basat en supòsits gens realistes i que confonen l'opinió pública amb el seu significat. Els comptes mal fets i pitjor explicats -o més ben dit, presentats amb la manifesta voluntat d'enganyar sobre el seu significat- han generat un conte que molta gent s'ha cregut de bona fe.

S'ha de reconèixer que la venda d'aquesta faula a l'opinió pública ha sigut un gran èxit de comunicació política per als independentistes. Però és un engany tan gran com la inventada comparació amb les balances fiscals alemanyes que mai van existir. Es podria dir en descàrrec de Mas i Junqueras que no entenen la particular forma en què s'ha fabricat aquest conte, comptant el dèficit fiscal d'una manera molt particular, el denominat mètode monetari i amb neutralització del dèficit públic estatal pels ingressos. Una cosa difícil d'entendre per a la majoria dels ciutadans, però gens equivalent als recursos addicionals de què es podria disposar amb la independència. Sí, és possible que ni Mas ni Junquerasentenguessin d'on sortia aquesta xifra, però els era igual, es limitaven a repetir un eslògan exitós. No seria la primera vegada. Potser Junqueras recordarà la carta que va escriure el 2011 a tots els eurodiputats demanant que Catalunya tingués el mateix tracte fiscal que un land alemany, ja que, segons ell, una sentència del Tribunal Constitucional havia limitat el dèficit dels länder al 4,5% del seu PIB. Mas ho repetia poc després en una entrevista a Le Monde: «Alemanya calcula cada any les balances fiscals dels seus länder i limita el dèficit al 4% del seu PIB; volem ser tractats com els alemanys».

Durant anys s'ha estat creant un sentiment de greuge fent servir l'argument d'aquesta comparació i de les famoses balances fiscals alemanyes. Encara avui a les tertúlies hi ha indocumentats que les reclamen. Però en realitat el Govern alemany no ha calculat mai les balances fiscals dels seus länder. I no hi ha enlloc de la legislació alemanya cap límit al seu dèficit fiscal. Fa anys que s'invoca una cosa que no existeix. Ens ho havien advertit acadèmics alemanys de pas per aquí. I, per estar segur del que dic en un llibre que apareixerà al setembre sobre els comptes i els contes de la independència, m'ho ha confirmat per escrit l'ambaixada de la RFA a Espanya.

DESPRÉS DE fer el ridícul explicant contes per aquests mons de Déu,Mas i Junqueras ¿reconeixeran el seu error, o ens passarem la campanya electoral apel·lant a arguments fantasmagòrics? S'han explicat molts més contes com aquests, entre ells el de la permanència automàtica a la Unió Europea o el reconeixement universal del dret a l'autodeterminació. Es tracta de vendre una independència-sense-costos. La presenten embolicada en dades falses per calcular els beneficis i en la ficció d'una estimació zero dels costos.

És possible, i respectable, que per a alguns la independència sigui una qüestió de dignitat qualssevol que siguin els seus costos. També ha de ser respectable voler saber quins són els avantatges i els inconvenients d'una decisió tan transcendental. I molts voldran que no els expliquin contes fent malament els comptes. Expresident del Parlament Europeu.