JAUME REIXACH
Per entendre el moment que vivim és necessari empatitzar amb l'"altre". Fem-ho:
· Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, estan imputats pel cas de la fortuna familiar amagada a Andorra. Sis dels set fills del matrimoni també estan immersos en enverinats procediments judicials que es perllongaran en els pròxims quatre o cinc anys. Sobre Jordi Pujol Júnior l'amenaça de presó és cada cop més imminent. La reputació de l'expresident de la Generalitat durant 23 anys està totalment malmesa i enfonsada. El fantasma de la ruïna econòmica plana sobre bona part de la família, que fins fa un any era "intocable".
· Carles Sumarroca, l'alter ego de Jordi Pujol en el vessant empresarial, està imputat per l'Audiència Nacional, igual que el seu fill primogènit. Un altre fill, Jordi, és a la presó sense fiança pel cas de Torredembarra. Aquests fets tenen un impacte directe sobre la marxa dels múltiples negocis familiars (Comsa-Emte, Teyco, les caves Sumarroca...).
· El jutge del cas Palau ha dictat, finalment, l'obertura de judici oral per aquest escandalós robatori. A banda de Fèlix Millet i Jordi Montull –que s'hi juguen 27 anys de presó- també està imputat l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, a qui el fiscal demana 7,5 anys de presó. A més, CDC ha hagut de posar 15 seus del partit com a penyora, en previsió que hagi de pagar els 6,6 milions de multa que demana el fiscal pel tràfec de diners de comissions entre el Palau de la Música i el carrer Còrsega.
La situació del "nucli essencial" de Convergència Democràticaés, aquest mes d'agost de 2015, objectivament desesperada. Els fundadors del partit estan en una irreversible espiral de destrucció del seu nom, de la seva vida, de les seves empreses i de l'organització política que van crear.
Aquesta és la realitat i tota la resta és fullaraca. El 27-S és l'últim cartutx que els queda per disparar davant el setge judicial asfixiant que pateixen. Siguem seriosos. De les penes que passen –i que entenc- la família Pujol, la família Osàcar, la família Millet o la família Sumarroca només hi ha un culpable: ells mateixos, en la seva infinita prepotència i impunitat. Ho sento molt, de debò, però les coses són així.
En aquest sentit, també sento una immensa empatia per tots aquells catalans que, de bona fe, senten il·lusió per la llista conjunta Junts pel Sí. Però vull dir-los que són els "tontos útils" de la maniobra a la desesperada del "nucli essencial" de CDC per mirar de trencar aquest angoixant i implacable setge judicial. Ningú no va obligar Jordi Pujol a fer la confessió del 25 de juliol de l'any passat!
Ho sento per Raül Romeva, per Muriel Casals, per Carme Forcadell, per Lluís Llach, per Germà Bel i per tots els independents que han acceptat, de bon grat, formar part de Junts pel Sí. Ho sento per Oriol Junqueras i ERC, que han caigut de quatre grapes en el parany del "nucli essencial" de CDC (o és a l'inrevés?).
En tot cas, aquest 27-S es juga en clau de supervivència d'uns interessos perversos que, durant les últimes dècades, han utilitzat el nom i els símbols de Catalunya i la sagrada memòria dels herois que van lluitar per la nostra llibertat per instaurar un sistema generalitzat de corrupció totalment fastigós i inadmissible. Junts pel Sí? Junts per tapar les vergonyes de CDC!
Tinguem-ho clar: no és la independència, és la impunitat. Per això, el president Artur Mas no té cap problema en trencar amb Unió, en "amagar-se" com a número 4 o amb carregar-se el seu partit. Ell sap, realment, de què va tot plegat.
Per entendre el moment que vivim és necessari empatitzar amb l'"altre". Fem-ho:
· Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, estan imputats pel cas de la fortuna familiar amagada a Andorra. Sis dels set fills del matrimoni també estan immersos en enverinats procediments judicials que es perllongaran en els pròxims quatre o cinc anys. Sobre Jordi Pujol Júnior l'amenaça de presó és cada cop més imminent. La reputació de l'expresident de la Generalitat durant 23 anys està totalment malmesa i enfonsada. El fantasma de la ruïna econòmica plana sobre bona part de la família, que fins fa un any era "intocable".
· Carles Sumarroca, l'alter ego de Jordi Pujol en el vessant empresarial, està imputat per l'Audiència Nacional, igual que el seu fill primogènit. Un altre fill, Jordi, és a la presó sense fiança pel cas de Torredembarra. Aquests fets tenen un impacte directe sobre la marxa dels múltiples negocis familiars (Comsa-Emte, Teyco, les caves Sumarroca...).
· El jutge del cas Palau ha dictat, finalment, l'obertura de judici oral per aquest escandalós robatori. A banda de Fèlix Millet i Jordi Montull –que s'hi juguen 27 anys de presó- també està imputat l'extresorer de CDC, Daniel Osàcar, a qui el fiscal demana 7,5 anys de presó. A més, CDC ha hagut de posar 15 seus del partit com a penyora, en previsió que hagi de pagar els 6,6 milions de multa que demana el fiscal pel tràfec de diners de comissions entre el Palau de la Música i el carrer Còrsega.
La situació del "nucli essencial" de Convergència Democràticaés, aquest mes d'agost de 2015, objectivament desesperada. Els fundadors del partit estan en una irreversible espiral de destrucció del seu nom, de la seva vida, de les seves empreses i de l'organització política que van crear.
Aquesta és la realitat i tota la resta és fullaraca. El 27-S és l'últim cartutx que els queda per disparar davant el setge judicial asfixiant que pateixen. Siguem seriosos. De les penes que passen –i que entenc- la família Pujol, la família Osàcar, la família Millet o la família Sumarroca només hi ha un culpable: ells mateixos, en la seva infinita prepotència i impunitat. Ho sento molt, de debò, però les coses són així.
En aquest sentit, també sento una immensa empatia per tots aquells catalans que, de bona fe, senten il·lusió per la llista conjunta Junts pel Sí. Però vull dir-los que són els "tontos útils" de la maniobra a la desesperada del "nucli essencial" de CDC per mirar de trencar aquest angoixant i implacable setge judicial. Ningú no va obligar Jordi Pujol a fer la confessió del 25 de juliol de l'any passat!
Ho sento per Raül Romeva, per Muriel Casals, per Carme Forcadell, per Lluís Llach, per Germà Bel i per tots els independents que han acceptat, de bon grat, formar part de Junts pel Sí. Ho sento per Oriol Junqueras i ERC, que han caigut de quatre grapes en el parany del "nucli essencial" de CDC (o és a l'inrevés?).
En tot cas, aquest 27-S es juga en clau de supervivència d'uns interessos perversos que, durant les últimes dècades, han utilitzat el nom i els símbols de Catalunya i la sagrada memòria dels herois que van lluitar per la nostra llibertat per instaurar un sistema generalitzat de corrupció totalment fastigós i inadmissible. Junts pel Sí? Junts per tapar les vergonyes de CDC!
Tinguem-ho clar: no és la independència, és la impunitat. Per això, el president Artur Mas no té cap problema en trencar amb Unió, en "amagar-se" com a número 4 o amb carregar-se el seu partit. Ell sap, realment, de què va tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada