MAYOR OREJA

Si a algú que coneix gaire l’idioma castellà ni la vida política i social d’Espanya li diguessis nomes Mayor Oreja, de ben segur que deduiria que estàs parlant d’una orella gran o d’algú que te bona oïda. A Mayor Oreja en qüestió, més que bona oïda té la llengua llarga. Em refereixo, es clar, a les declaracions que va fer ahir. Dir que el govern de Rodríguez Zapatero necessita a ETA és un disbarat tan gros que no crec que ningú amb quatre dits de front s’ho prengués seriosament.
Qui ha demostrat que necessita a la ETA és, precisament, el Partit Popular, per això ha estat “alimentant” la teoria de la conspiració de l’11-M durant tota la legislatura i, després de la sentència encara no s’ho acaben.
Recordo que el mateix 11-M, durant les primeres hores i quan encara no se sabia res sobre els autors materials del atemptat, parlant amb una companya, aquesta em digué: “Si ha estat la ETA ja hem perdut les eleccions”. Prou clar, no?

CASA GRAN

En el seu afany de refundar el catalanisme, Arturo Mas ha escollit un lema: CASA GRAN del Catalanisme. Com aquest sé me n’acudeixen uns quants: Cap i Casal, Casa Única, Casa Nostra, Nostra Pàtria, etc. El partit de Putin es diu Casa Rússia. Però avui 20-N (n’hi ha qui ha dit que no té cap mena d’importància) m’ha recordat allò de “España, una, GRANDE y ...” Ui, quina por!

MOTORISTES: MANIFESTACIONS, SÍ. PRUDÈNCIA TAMBÉ

No estic en contra del col·lectiu de motoristes i trobo justes les seves reivindicacions de seguretat quan demanen la substitució de les actuals tanques metàl·liques per d’altres menys perilloses en cas de coalició, però han de posar una mica de la seva part, la qual cosa sovint els hi trobo a faltar.
Ahir mateix, anant camí cap a casa, de sobte va aparèixer una moto avançant. Com que estàvem a punt d’arribar una cruïlla, es va posar darrera meu, tot just a la meva esquerra. En plena rotonda va avançar-me per la dreta i tot seguit ho va fer amb el cotxe que anava al meu davant, per a continuar per la carretera que el portava a la seva destinació.
La maniobra em va semblar perillosa i feta amb tota la irresponsabilitat.
Vull dir amb això, una vegada més, que els motoristes són temeraris, per això no ens podem estranyar quan duran l’any 2007 ja hi ha hagut el doble de morts que en tot l’any 2006.

BERLUSCONI, PIDOLAIRE

El Periódico d’ahir publicava una foto de Berlusconi amb una guardiola de terrissa. La notícia és que ha creat un nou partit per intentar aglutinar tota la dreta italiana i anava demanant diners per al seu finançament. Només mi faltava posar una enganxina igual com passa amb la recol·lecció de diners per a la lluita contra el càncer o el Domunt.
El fet, si més no és estrany. Però encara em resultaria més estrany que un personatge com Berlusconi, conegut mangante dels negoci (he dit mangante, m’ha traït el subconscient, volia dir magnat) tornés a la primera línia de la política italiana després de totes les causes que té obertes a la justícia italiana per fer trampes per afavorir els seus interessos i els del seu partit (Força Itàlia)
De moment els seus socis, com la Lliga del Nord, ja s’han desmarcat del projecte. Alguna cosa com Mas a Catalunya...