Aquest matí tot eren cares alegres i felicitacions. El tren d’alta velocitat havia arribat, finalment, a Barcelona i amb 8 minuts menys del temps previst!
Encara que hom es pregunta si no han estat setze anys de retard... 16 anys és el temps que fa que l’AVE va arribar a Sevilla amb motiu de l’Expo. D’acord que de Madrid a Barcelona fa moltes dècades que funciona una cosa que es diu pont aeri i de Madrid a Sevilla, no. Però 16 anys, senzillament, em semblen molts d’anys! I sinó feu una mirada retrospectiva i recordeu-vos dels Jocs Olímpics de Barcelona... fa o no fa temps que van passar?
Però inexorablement, quan surt la paraula passar, cal pensar amb els trens que passen de llarg de les Terres de l’Ebre. I no tan sols els de passatgers o mercaderies. De vegades també el de les oportunitats... el tren del futur...
Aquest matí escoltava a empresaris del Camp de Tarragona i deien que “serà a partir d’ara quan s’ha de descobrir tot el que significa poder arribar a Barcelona amb només mitja hora!”. Com he sentit diverses vegades en els darrers temps, de l’Aldea a Barcelona fa molt que costa 2,5 hores... Quan serà possible que pari algun Euromed o, simplement, que la freqüència d’aturades sigui menor?
A les Terres de l’Ebre no somiem amb l’AVE perquè sabem que mai pararà, però tal vegada unes millors connexions amb Barcelona no seria molt demanar... Potser amb el nou pla de transports presentat per la Generalitat de Catalunya? Esperem que sí!
dimecres, 20 de febrer del 2008
dimarts, 19 de febrer del 2008
DAVANT LA INTERCONNECCIÓ DE XARXES PROPOSADA PELS ENGINYERS INDUSTRIALS
Avui, els enginyers industrials de Catalunya han proposat la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) com a solució definitiva ala sequera de Catalunya. Segons ells les solucions que dóna el govern de la Generalitat només es ficar pedaços al problema i critiquen la construcció de desaladores.
No tinc cap mena de dubte de la extraordinària intel•ligència dels qui fan la proposta, però hi ha coses que s’escapen fins i tot a les ments més brillants, com per exemple la comprensió i la sensibilitat.
La comprensió és l’acte de comprendre una cosa i, pareix, que el enginyers industrials, després d’anys de fer pedagogia, encara no han entès. EL RIU EBRE ESTÀ MANCAT D’AIGUA I EL DELTA ACABARÀ MORINT SI NO TÉ MÉS APORTACIONS D’AIGUA I DE SEDIMENTS.
I la sensibilitat és l’acció de ser sensible. Sensible cap a un territori, les Terres de l’Ebre que defensen el riu d’interessos comercials i especulatius.
Els experts com Pedro Arojo, Narcís Prat, Enric Tello, etc. i els “locals” Carles Ibàñez i Antoni Canício, han parlat sempre de la NOVA CULTURA DE L’AIGUA. I això no vol dir res més que optimitzar els recursos que temin, estalviar, reutilitzar, etc. Sempre s’han mostrat en disconformitat amb la construcció de plantes desaladores d’aigua, per l’enorme cost que significa l’extracció de la sal i del problema que significa la seva eliminació.
M’agradaria saber la ideologia política d’aquest enginyers (potser es pot creure que no és important, però per a mi ho és) I si hi ha alguna mena d’interessos al darrera. És incomprensible que després d’anys de lluita (que encara segueix), de manifestacions, de xerrades, de publicacions, etc. encara hi hagi qui s’atreveix a fer peticions com aquestes!
No tinc cap mena de dubte de la extraordinària intel•ligència dels qui fan la proposta, però hi ha coses que s’escapen fins i tot a les ments més brillants, com per exemple la comprensió i la sensibilitat.
La comprensió és l’acte de comprendre una cosa i, pareix, que el enginyers industrials, després d’anys de fer pedagogia, encara no han entès. EL RIU EBRE ESTÀ MANCAT D’AIGUA I EL DELTA ACABARÀ MORINT SI NO TÉ MÉS APORTACIONS D’AIGUA I DE SEDIMENTS.
I la sensibilitat és l’acció de ser sensible. Sensible cap a un territori, les Terres de l’Ebre que defensen el riu d’interessos comercials i especulatius.
Els experts com Pedro Arojo, Narcís Prat, Enric Tello, etc. i els “locals” Carles Ibàñez i Antoni Canício, han parlat sempre de la NOVA CULTURA DE L’AIGUA. I això no vol dir res més que optimitzar els recursos que temin, estalviar, reutilitzar, etc. Sempre s’han mostrat en disconformitat amb la construcció de plantes desaladores d’aigua, per l’enorme cost que significa l’extracció de la sal i del problema que significa la seva eliminació.
M’agradaria saber la ideologia política d’aquest enginyers (potser es pot creure que no és important, però per a mi ho és) I si hi ha alguna mena d’interessos al darrera. És incomprensible que després d’anys de lluita (que encara segueix), de manifestacions, de xerrades, de publicacions, etc. encara hi hagi qui s’atreveix a fer peticions com aquestes!
TROBALLA CIENTÍFICA D'UN GRIPAU GEGANT
A la illa de Madagascar s’ha trobat un fòssil de gripau gegant que va viure en l’època dels dinosaures. Té de nom científic “beelzebufo ampigna”, mesurava més de quaranta centímetres i pesava 4,5 quilos.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484530&idseccio_PK=1021
I perquè us ho dic? Perquè un gripau és un “sapo” i si us fixeu en el blog, ho entendreu.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484530&idseccio_PK=1021
I perquè us ho dic? Perquè un gripau és un “sapo” i si us fixeu en el blog, ho entendreu.
LA GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA A LA XARXA
Quaranta anys després de la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, a partir d’avui es pot consultar de forma íntegra per Internet. La noticia la he escoltat a Catalunya Informació i a hores d’ara ja la porten els diaris digitals com el Periódico de Catalunya. La pàgina on es pot trobar és: www.enciclopedia.cat. Quan el projecte finalitzi l’any 2010 tindrà un total de 575.000 entrades, 50.000 fotografies, etc.
Mes informació: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484546&idseccio_PK=1026
Mes informació: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=484546&idseccio_PK=1026
Subscriure's a:
Missatges (Atom)