Aquest matí tot eren cares alegres i felicitacions. El tren d’alta velocitat havia arribat, finalment, a Barcelona i amb 8 minuts menys del temps previst!
Encara que hom es pregunta si no han estat setze anys de retard... 16 anys és el temps que fa que l’AVE va arribar a Sevilla amb motiu de l’Expo. D’acord que de Madrid a Barcelona fa moltes dècades que funciona una cosa que es diu pont aeri i de Madrid a Sevilla, no. Però 16 anys, senzillament, em semblen molts d’anys! I sinó feu una mirada retrospectiva i recordeu-vos dels Jocs Olímpics de Barcelona... fa o no fa temps que van passar?
Però inexorablement, quan surt la paraula passar, cal pensar amb els trens que passen de llarg de les Terres de l’Ebre. I no tan sols els de passatgers o mercaderies. De vegades també el de les oportunitats... el tren del futur...
Aquest matí escoltava a empresaris del Camp de Tarragona i deien que “serà a partir d’ara quan s’ha de descobrir tot el que significa poder arribar a Barcelona amb només mitja hora!”. Com he sentit diverses vegades en els darrers temps, de l’Aldea a Barcelona fa molt que costa 2,5 hores... Quan serà possible que pari algun Euromed o, simplement, que la freqüència d’aturades sigui menor?
A les Terres de l’Ebre no somiem amb l’AVE perquè sabem que mai pararà, però tal vegada unes millors connexions amb Barcelona no seria molt demanar... Potser amb el nou pla de transports presentat per la Generalitat de Catalunya? Esperem que sí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada