Avui, els enginyers industrials de Catalunya han proposat la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) com a solució definitiva ala sequera de Catalunya. Segons ells les solucions que dóna el govern de la Generalitat només es ficar pedaços al problema i critiquen la construcció de desaladores.
No tinc cap mena de dubte de la extraordinària intel•ligència dels qui fan la proposta, però hi ha coses que s’escapen fins i tot a les ments més brillants, com per exemple la comprensió i la sensibilitat.
La comprensió és l’acte de comprendre una cosa i, pareix, que el enginyers industrials, després d’anys de fer pedagogia, encara no han entès. EL RIU EBRE ESTÀ MANCAT D’AIGUA I EL DELTA ACABARÀ MORINT SI NO TÉ MÉS APORTACIONS D’AIGUA I DE SEDIMENTS.
I la sensibilitat és l’acció de ser sensible. Sensible cap a un territori, les Terres de l’Ebre que defensen el riu d’interessos comercials i especulatius.
Els experts com Pedro Arojo, Narcís Prat, Enric Tello, etc. i els “locals” Carles Ibàñez i Antoni Canício, han parlat sempre de la NOVA CULTURA DE L’AIGUA. I això no vol dir res més que optimitzar els recursos que temin, estalviar, reutilitzar, etc. Sempre s’han mostrat en disconformitat amb la construcció de plantes desaladores d’aigua, per l’enorme cost que significa l’extracció de la sal i del problema que significa la seva eliminació.
M’agradaria saber la ideologia política d’aquest enginyers (potser es pot creure que no és important, però per a mi ho és) I si hi ha alguna mena d’interessos al darrera. És incomprensible que després d’anys de lluita (que encara segueix), de manifestacions, de xerrades, de publicacions, etc. encara hi hagi qui s’atreveix a fer peticions com aquestes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada