Sense haver estat present a la trobada d'ahir entre el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero i el lehendakari Juan José Ibarretxe, per la informació que ha transcendit, va deure de ser una cosa així com un "diàleg de besucs". Segons Ibarretxe, Zapatero "només té al cap eleccions i qui només té al cap eleccions, no té al cap solucions" (la frase no està malament, no) En canvi, el president espanyol va ser molt més parc en paraules per a respondre-li: "No és veritat que les eleccions no aportin solucions" I es van acusar mútuament de fer electoralisme. I a qui ve la pregunta? Què és fer electoralisme? Crec que en política d'electoralisme se'n fa sempre! Abans de les eleccions i després de les eleccions. Abans perquè és quan fas les promeses electorals encaminades a guanyar i el que és més important: governar! I després de les eleccions perquè has de complir aquelles coses que vas prometre, però també per aplanar el terreny en vista a les properes.
És més o menys igual que aquells que diuen que no fan política? Què no fan què? La política no només la fan els polítics dels partits. També aquells que diuen que no van a votar per que no els agraden els polítics o per qualsevol altre motiu. Ja ho ha dir el filòsof de l’antiguitat Aristòtil: "l'home és un animal polític per naturalesa". Totes les relacions humanes son política. Com també totes les accions polítiques "son electoralistes!"
dimecres, 21 de maig del 2008
LES AMISTATS PERILLOSES
El proper congrés del PP no serà una bassa d’oli per a l’actual president. Rajoy té massa enemics dintre del seu partit per a poder assegurar avui que el mes que ve serà reelegit un altre cop com el màxim líder del partit.
Una vegada els pesos pesants de l’època d'Aznar s'han esborrat voluntàriament, així com d'altres dirigents de pes, Rajoy té menys suports que mai. Desesperat ha buscat el de Ruiz Gallardón, l'actual alcalde de Madrid, que està considerat quasi bé un proscrit. La seva enemistat personal amb Esperanza Aguirre és de domini públic; així com la animadversió d'aquesta y Rajoy. Ruiz Gallardón tot i ser el líder del PP més valorat, precisament pels que no son votants del PP, no representa la línea oficial (la més dura del partit) precisament. Rajoy intenta desesperadament el viratge al centre per a aconseguir els suports del sector més moderat que, a la vegada, també és el més minoritari.
Finalment veig clar que a Rajoy li sortirà competidor de cara al congrés. Segurament que l'Esperanza Aguirre. Només faltava que Aznar (el mateix que el va col•locar a dit) qüestioni el seu lideratge i el canvi d'estratègia de l'actual president.
L'altre dia sentia que Gallardón explicava que l'Esperanza Aguirre, en el darrer congrés del PP de Madrid va presentar la seva candidatura 5 hores abans de que acabés el termini legal per a fer-ho. No sé quants dies li queden encara per a poder-ho fer, però segur està rebent els suports i els ànims necessaris per a que ho faci.
Si no ho fa és perquè no veurà segura la seva elecció. Cosa que dubto.
Triar a Gallardón com a company de viatge significa que Rajoy vol trenca d’una vegada per sempre amb la línia dura del partit i viatjar al centre per atreure un vot moderat que, segurament avui, voten PSOE, Però la jugada li pot sortir malament i Gallardón pot acaba sent una elecció molt perillosa. Al menys pel que fa el compliment de l’objectiu fixat per Rajoy que no es d’altre que revalidar la presidència del PP.
Una vegada els pesos pesants de l’època d'Aznar s'han esborrat voluntàriament, així com d'altres dirigents de pes, Rajoy té menys suports que mai. Desesperat ha buscat el de Ruiz Gallardón, l'actual alcalde de Madrid, que està considerat quasi bé un proscrit. La seva enemistat personal amb Esperanza Aguirre és de domini públic; així com la animadversió d'aquesta y Rajoy. Ruiz Gallardón tot i ser el líder del PP més valorat, precisament pels que no son votants del PP, no representa la línea oficial (la més dura del partit) precisament. Rajoy intenta desesperadament el viratge al centre per a aconseguir els suports del sector més moderat que, a la vegada, també és el més minoritari.
Finalment veig clar que a Rajoy li sortirà competidor de cara al congrés. Segurament que l'Esperanza Aguirre. Només faltava que Aznar (el mateix que el va col•locar a dit) qüestioni el seu lideratge i el canvi d'estratègia de l'actual president.
L'altre dia sentia que Gallardón explicava que l'Esperanza Aguirre, en el darrer congrés del PP de Madrid va presentar la seva candidatura 5 hores abans de que acabés el termini legal per a fer-ho. No sé quants dies li queden encara per a poder-ho fer, però segur està rebent els suports i els ànims necessaris per a que ho faci.
Si no ho fa és perquè no veurà segura la seva elecció. Cosa que dubto.
Triar a Gallardón com a company de viatge significa que Rajoy vol trenca d’una vegada per sempre amb la línia dura del partit i viatjar al centre per atreure un vot moderat que, segurament avui, voten PSOE, Però la jugada li pot sortir malament i Gallardón pot acaba sent una elecció molt perillosa. Al menys pel que fa el compliment de l’objectiu fixat per Rajoy que no es d’altre que revalidar la presidència del PP.
LA INGENUITAT DE CAROD
Quan estava al govern de Maragall, Carod Rovira, en va ver unes quantes de les que deixen marca i produeixen desgast. Em refereixo a l'entrevista amb els dirigents de la banda terrorista ETA al sud de França o en la visita a Jerusalem col•locant-se la corona d'espines. Quan Maragall en feia alguna, que també, se'n deia fer una "maragallada". En canvi quan Carod n'ha fet alguna, no sé li ha posat nom. La darrera que ha fet està al nivell de l'entrevista amb ETA. Llegia al Periódico de dilluns que Saramago, el president de Portugal, estava que traïa foc pels queixals amb Card. El motiu? Perquè li havia demanat ajut per a que Catalunya es pogués independitzar d'Espanya.
Com se li acut a un polític pretendre l'ajut d'un país estranger per aconseguir la independència d'una part d'una nació veïna amb lla qui comparteix moltes coses, com per exemple un lloc dintre de la UE? Ni el president de Portugal, ni la d'Alemanya, ni el de França, li donaran cap tipus de suport, encara que només sigui per a no enemistar-se amb Espanya. Crec que Carod aquest cop ha pecat de il•lús i això només li pot causar desgastar-se dintre del seu propi partit, la qual cosa pot ser perillosa tenint un congrés a tocar. Encara que ell no s'hi presenti, però si d'altres polítics amb el seu aval!
Com se li acut a un polític pretendre l'ajut d'un país estranger per aconseguir la independència d'una part d'una nació veïna amb lla qui comparteix moltes coses, com per exemple un lloc dintre de la UE? Ni el president de Portugal, ni la d'Alemanya, ni el de França, li donaran cap tipus de suport, encara que només sigui per a no enemistar-se amb Espanya. Crec que Carod aquest cop ha pecat de il•lús i això només li pot causar desgastar-se dintre del seu propi partit, la qual cosa pot ser perillosa tenint un congrés a tocar. Encara que ell no s'hi presenti, però si d'altres polítics amb el seu aval!
dimarts, 20 de maig del 2008
COM CANVIA LA GENT!
Heu vist la contraportada del Diari Més Ebre? Hi surten dues fotos ben curioses! A la de sobre s’hi veu la Rapitenca al seu estadi “lluint” una pancarta que hi diu: “Lo riu és vida, mai més transvasaments” i a la de baix, l’Amposta i, curiosament, amb una pancarta idèntica! Fa uns anys era del tot impensable que el CF Amposta pogués sortir al camp defensant el riu en contra del transvasament. A Amposta estava mal vist. “L’amo” no ho hauria permès mai! Hagués segut una ofensa a la seva persona! I a la Ràpita, una vegada, en un partit de juvenils, la meva dona i jo em vàrem treure una de semblant, però de color roig, d’una sèrie de 6 que va pagar el Restaurant l’Estany de Lluís Garcia i un empleat del club va venir a fer-nos-la llevar! Però ara, com CiU hi està d’acord, quasi tot està permès.
Diumenge a la manifestació d’Amposta s’hi van veure la majoria de cares de sempre. Però també molta gent nova. I alguns del partit que ara governa Amposta i Tortosa. Això si, dels històrics, pocs. Dos regidors de l’Ajuntament d’Amposta anaven entre el públic. Eren els més joves... També algun president d’entitat que no va voler adherir-se al primer manifest. I a sobre amb el seu net amb la camiseta del “nus”.
Però també hi van haver grans absències. En aquest capítol cap destacar a molta gent que abans s’agafaven a la pancarta i es posaven la indumentària. Ara troben bé que es porti l’aigua a Barcelona “només per a casos d’emergència”, sense pensar, possiblement, amb les repercussions futures que això pot pensar. I si ho pensen, serà per una altra cosa...
Com canvia la gent en només quatre anys! Qui llavors dia blanc, ara diu negre i a l’inrevés... Ja ho diu la dita: “Res és veritat ni mentida, to és segons el color amb el que es mira”. O del color que governa...!
Diumenge a la manifestació d’Amposta s’hi van veure la majoria de cares de sempre. Però també molta gent nova. I alguns del partit que ara governa Amposta i Tortosa. Això si, dels històrics, pocs. Dos regidors de l’Ajuntament d’Amposta anaven entre el públic. Eren els més joves... També algun president d’entitat que no va voler adherir-se al primer manifest. I a sobre amb el seu net amb la camiseta del “nus”.
Però també hi van haver grans absències. En aquest capítol cap destacar a molta gent que abans s’agafaven a la pancarta i es posaven la indumentària. Ara troben bé que es porti l’aigua a Barcelona “només per a casos d’emergència”, sense pensar, possiblement, amb les repercussions futures que això pot pensar. I si ho pensen, serà per una altra cosa...
Com canvia la gent en només quatre anys! Qui llavors dia blanc, ara diu negre i a l’inrevés... Ja ho diu la dita: “Res és veritat ni mentida, to és segons el color amb el que es mira”. O del color que governa...!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)