Han passat més de quaranta anys i a Amposta,
tot i que aquest lema no l’he sentit enlloc, sí que he vist i sentit altres
titulars on l’equip de govern no ha parat d’incidir en les millores que s’han
fet a la nostra ciutat i les que encara estan per vindre... La realitat, però,
és ben diferent.
Tot i que, com la majoria de la gent d’Amposta
trepitjo sovint la ‘plaça del mercat’ (oficialment de Ramon Berenguer IV),
l’altre dia, buscant l’ombra de la tarda, vaig passar entre la font i les cases
i quasi sense voler em va venir al cap l’argumentari per al meu pròxim escrit,
el que ara mateix esteu llegint.
Vaig pensar que no només el ‘parc de les
antigues escoles’ està totalment degradat, sinó que també ho està aquesta plaça
que és el centre neuràlgic de la nostra ciutat i de segur, la més concorreguda
d’Amposta a pesar de les crítiques negatives que rep per part d’intolerants que
no veuen amb bons ulls la presència de població immigrant.
Quan ‘ensenyo’ la nostra ciutat a amics que
venen d’altres indrets i passem per la ‘plaça del mercat’, sempre els dic que
es fixin en l’entrada i la sortida del pàrquing soterrat. A l’entrada, al
davant de CaixaBank, hi figura retolat el nom d’una de les dues bandes de la
nostra població, la Unió Filharmònica d’Amposta. A la sortida, al davant de
l’altra societat musical, el nom de la Lira Ampostina. Les dues bandes de
música són els dos símbols immaterials de la nostra ciutat. Quan es va
inaugurar per fires de 2011, entre els rètols de les dues bandes, hi havia un
pentagrama que, segurament, molts ciutadans d’Amposta i la totalitat dels seus
visitants quan ho veuen, no tenien ni idea del seu significat. Eren les notes d'Oh!
Amposta, l’oda que va escriure el mestre Juan Suñé Masià i que anys abans
havia esdevingut oficialment l’himne de la nostra ciutat. L’artista que va
tenir la idea va ser Sara Domènech i ho va titular ‘Un riu de música’.
Si passeu ara per allí, no ho busqueu, no hi
trobareu ni una sola nota... Per allà on transcorria el pentagrama s’ha
substituït majoritàriament una planxa de ferro i en altres indrets per morter.
I això és així, perquè degut al pas de la gent, però sobretot dels vehicles
dels firaires, a poc a poc s’havia anat trencant i, en lloc de mirar
d’arranjar-ho i fer-ho de nou amb un material més resistent, van considerar
convenient fer aquest nyap que ha fet desaparèixer qui sap si definitivament
les notes del nostre himne.
A un costat de la plaça, el que hi ha més prop
de l’edifici del mercat, s’hi va construir una nova font. I dic nova perquè
abans de remodelar la plaça ja n’hi va haver una de pedra picada amb diversos
brolladors. Era una font preciosa. Però l’ajuntament de l’època no la va voler
arranjar i se’n va fer una altra menys bonica, però que fa anys que no
funciona. Crec que ha estat més anys sense funcionar que funcionant. Fins ara,
l’ajuntament actual tampoc l'ha volgut arranjar. Prefereix que sigui un lloc de
jocs per als infants o fins i tot una pista ‘d’skater’.
A finals de l’any passat es va anunciar que
s’hi faria una remodelació integral de la plaça. L’anuncia també portava un
subtítol: ‘Col·lectius locals
expressen el seu interès a participar en la remodelació de la plaça’.
Quan es va fer el projecte de l’indret sobre 2010, jo formava part del
consistori i el nostre grup ja va presentar tota una sèrie d’al·legacions per a
millorar-lo. Quantes se’n van tenir en compte? Cap, zero! Potser d’haver-se fet
com el nostre grup va suggerir, l'anunciada remodelació no caldria que fos
‘tant’ integral. I d’haver tingut un bon manteniment, la remodelació potser no
caldria.
Però els diferents equips de govern
encapçalats per l’alcalde Adam Tomàs ja ens tenen acostumats a dir que faran i
a l’hora de la veritat no fan pràcticament res del que ens havien anunciat.
Quan el 1984 CiU va dir allò de ‘Fem i farem’,
el regidor ampostí Juan José Fusté, més conegut pel sobrenom de Calaix, fent un
gir al lema, va dir: ‘Fem i
farem i farem fem i serà tan dolent que no serà bo ni per a les petaques...’. Estem
igual...
(1) CiU, són sigles de Convergència i Unió que va ser una
coalició electoral entre Convergència Democràtica de Catalunya liderada per
Jordi Pujol i Unió Democràtica de Catalunya, liderada primer per Miquel Coll i
Alentorn i posteriorment per Josep Antoni Duran i Lleida i que va governar
Catalunya del 1980 al 2003. Finalment, l’any 2010 va esdevenir una federació
que sota el lideratge d’Artur Mas va tornar al govern de Catalunya fins al
2015. Aquell mateix any es va dissoldre definitivament.
 |
| Antiga font de la plaça del mercat. |
