Alguna cosa s’està acabant. Si vas a mirar com tantes altres que han suposat totes les tradicions de les nostres terres i que avui només sobreviuen a les festes (plantada i sega de l’arròs, per exemple) Parla de la jota improvisada. I ho dic perquè ahir, per primer cop en molts i molts d’anys, el Teixidor (Josep Guarch –l’Aldea 1931) no va ser present el dia de l’homenatge als majors de 80 anys que com cada any es celebra a Amposta dintre de la seva festa major.
La veritat sigui dita és que moments abans d’assistir-hi, precisament, hi pensava: “Potser aquest any Teixidor ja no hi serà...”. I és que el darrer cop que el vaig veure, el dia 17 de maig a 3a trobada de grups de jota de les Terres de l’Ebre a Amposta que aquest anys, degut a la pluja va tenir lloc a l’auditori de la Lira Ampostina, ja el vaig veure molt cansat i amb cara de tenir poca salut.
Ara com ara, ja només queda Josep Arasa “Joseret” (Tortosa 1950) Aquest és el darrer cantador que encara improvisa la lletra de les seves cançons. N’hi ha d’altres que canten, com el grup folklòric tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, però les lletres de les seves cançons ja no són improvisades.
I sempre acompanyats per la rondalla, no ens oblidéssim de la rondalla.
De jove, al meu poble era tradicional la participació del “Canalero” (Josep Garcia –Roquetes 1941-Tortosa 2005) a la festa anual dels “quintos”. Recordo perfectament l’any que jo ho vaig ser i com els meus companys de lleva em van encarregar la tasca d’anar al costat d’ell per a explicar-li qui era qui i “ajudar-lo” a l’hora de composar les lletres i com a l’arriba a la plaça del mercat li va cantar al meu amic Paco d’Ulldecona que, tot just, acabava d’arribar.
Si voleu saber alguna cosa més sobre els cantadors de jota improvisada de l’Ebre, us recomano dues pàgines (una d’elles un treball fet per la canareva Carme Ferré Pavia, germana del meu amic Arturo.
http://www.bertsozale.com/topaketak2003/dokumentua_178.pdf
http://www.beaba.info/modules.php?name=topMusic&op=artist&idartist=140
diumenge, 17 d’agost del 2008
dijous, 14 d’agost del 2008
UN "CANAREU" A PER UNA MEDALLA DE NATACIÓ
Quan per televisió he escoltat que una nedador veneçolà es deia “Subirats Altés” i que era d’origen “espanyol” no he pogut de deixar de pensar que podia ser d’origen “català” i de ben prop d’aquí. Així que fa uns moments he entrat a Internet per a veure si hi posava alguna cosa més d’ell. I “voila!” resulta que la seva mare és de Viladecans i el seu pare d’Alcanar! I a més de nom es diu Albert (http://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Subirats_Altes)
Avui tenia que mesurar-se a Michael Phelps, però a hores d’ara no sé dir com li anat la prova. Pareix que la seva especialitat siguin els 10 metres papallona, prova en la que va aconseguir la primera medalla de bronze per a la natació veneçolana.
Com a bon “català” és fanàtic del Barça i un enamorat de Messi.
Que tingui molta sort!
Avui tenia que mesurar-se a Michael Phelps, però a hores d’ara no sé dir com li anat la prova. Pareix que la seva especialitat siguin els 10 metres papallona, prova en la que va aconseguir la primera medalla de bronze per a la natació veneçolana.
Com a bon “català” és fanàtic del Barça i un enamorat de Messi.
Que tingui molta sort!
UN PICASSO A AMPOSTA
Ahir a les 8 del vespre, a la sala d’exposicions de Caixa Tarragona, es va inaugurar una exposició en la qual hi havia un Picasso, però també dos Miró, un Tàpies, un Modest Cuixart, un Isidre Nonell, un Francesc Gimeno, Josep Niebla i també hi era representada l’obra d’altres artistes de casa nostra com Joan Rebull, Emili Bonet (amb una pintura i dues escultures) César Estrany, Manuel Margalef, Manel Marquès, Jaume Rocamora, Agustí Vizcarro, etc.
Una exposició on tothom va coincidir que era un regal. Cal dir que algunes de les obres exposades estan a la venda i que l’exposició romandrà oberta fins al final de festes.
En l’acte d’inauguració, després de la presentació i els agraïments a tots aquells que l’han fet possible per part del seu responsable Robert Rallo, va prendre la paraula el representant del Senat espanyol i, finalment l’alcalde d’Amposta. La regidora de cultura que també hi era present, no en va fer-ne ús (de la paraula)
Cal dir que el senador, sempre tan protocol•lari, en les seves salutacions va ometre els regidors que eren presents a la sala... serà que no eren del seu partit?
Per cert, no es coneix la propietat dels quadres exposat, la qual cosa dóna peu a tot tipus de conjectures. Potser alguna d’aquestes obres pertanyerà a la col•lecció privada d’algun ampostí?
Una exposició on tothom va coincidir que era un regal. Cal dir que algunes de les obres exposades estan a la venda i que l’exposició romandrà oberta fins al final de festes.
En l’acte d’inauguració, després de la presentació i els agraïments a tots aquells que l’han fet possible per part del seu responsable Robert Rallo, va prendre la paraula el representant del Senat espanyol i, finalment l’alcalde d’Amposta. La regidora de cultura que també hi era present, no en va fer-ne ús (de la paraula)
Cal dir que el senador, sempre tan protocol•lari, en les seves salutacions va ometre els regidors que eren presents a la sala... serà que no eren del seu partit?
Per cert, no es coneix la propietat dels quadres exposat, la qual cosa dóna peu a tot tipus de conjectures. Potser alguna d’aquestes obres pertanyerà a la col•lecció privada d’algun ampostí?
UNA FAMÍLIA D'ARTISTES
He pogut llegir a la Marfanta de Gustau Moreno que el cartell de festes de la Cinta de Tortosa ha estat dibuixat per Joan Iniesta, la qual cosa m’ha alegrat ja que sóc company de feina del seu pare Justo.
Joan no és el primer artista de la família ja que, fins on jo conec, la seva mare, Clara Llop és professora de piano del Conservatori de Música de Tortosa i el seu oncle Joan Llop es tot un cinèfil. Precisament, el seu tio va ser el darrer empresari que va portar els cinemes Fèmina i Montepio. Després es va “embarcar” en l’aventura dels cinemes Amposta. Si donem un cop d’ull a la Revista Amposta, veurem com el dia de la presentació oficial de les sales de cine, era present a la roda de premsa entre l’exalcalde i un conegut empresari ampostí. Precisament va ser aquest empresari i Llop qui els van promoure, però l’exalcalde se’n atribuí tots els mèrits. Ara, Joan Llop porta els multicinemes d’Alcanyís.
Joan no és el primer artista de la família ja que, fins on jo conec, la seva mare, Clara Llop és professora de piano del Conservatori de Música de Tortosa i el seu oncle Joan Llop es tot un cinèfil. Precisament, el seu tio va ser el darrer empresari que va portar els cinemes Fèmina i Montepio. Després es va “embarcar” en l’aventura dels cinemes Amposta. Si donem un cop d’ull a la Revista Amposta, veurem com el dia de la presentació oficial de les sales de cine, era present a la roda de premsa entre l’exalcalde i un conegut empresari ampostí. Precisament va ser aquest empresari i Llop qui els van promoure, però l’exalcalde se’n atribuí tots els mèrits. Ara, Joan Llop porta els multicinemes d’Alcanyís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)