ELS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ O AIGUA CAP A LES NOSTRES PATATES

El Parlament Europea ha aprovat una resolució a instàncies d’un eurodiputat austríac del grup Popular sobre els transvasaments. No obstant, hi va haver-hi un paràgraf que algunes de ses senyories van considerar que no era oportú. El paràgraf en qüestió va quedar redactat així: “La construcció de transvasaments per al transport de l’aigua a grans distàncies no hauria de ser la solució al problema de la sequera”. Abans de passar a fer les meves valoracions sobre el tema, també voldria fer-me ressò sobre el que va dir el parlament sobre la construcció de macrourbanitzacions i camps de golf, referint-se a la disbauxa que hi ha a la Comunitat Valenciana sobre aquest tema i que ja havia sortit en altres ocasions: “Les urbanitzacions agressives contribueixen a l’escassetat dels recursos hídrics” y els exigeix “tenir en compte les consideracions relatives a l’aigua en la seva planificació de l’ús del sòl”
Per aquells que estem convençuts que això és així i no d’una altra manera, per molt bonica que ens vulguin pintar-la i revestir-la i per moltes urgències que diguin que hi poden haver, la resolució no aporta grans novetats.
Potser la única novetat, és que hagi estat, precisament un diputat del grup Popular (del qual el PP hi forma part) el que hagi presentat aquesta moció.
Si ens atenem als resultats (cal dir que hi van haver dues votacions separades i el resultat és sobre el paràgraf que he citat en anterioritat) 445 vots a favor, 178 en contra i 15 abstencions, podrem deduir que alguns grups (entre ells el socialista europeu) van votar diferent segons la seva nacionalitat. Així, un socialista de nom, com és el que va ser-ne primer secretari del PSC, Raimon Obiols, hi va votar en contra, com també ho va fer Ignasi Guardans de CiU.
En el cas del diputat del PSC, encara que en el congrés del partit del passat mes de juliol s’aprovés en la ponència política “que la interconnexió de xarxes només és faria en cas d’emergència nacional” (és a dir, el transvasament cap a Barcelona), Obiols, poden “al menys” abstenir-se, hi va votar en contra!
És evident que el “viver de vots” segueix existint a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana i un vot en sentit contrari “estaria mal vist per al seu electorat (tant socialista com convergent), per molt que a les Terres de l’Ebre diguéssim una altra cosa i hi hagi una opinió prou generalitzada d’oposició frontal a qualsevol tipus de transvasament.
Així que “aigua per a les nostres patates” o per a “conservar els nostres vots” que, en aquest cas, si fa o no fa, ve a ser el mateix!

FRAU ELECTORAL?

Les notícies sobre un possible frau electoral venen de França, més concretament de Perpinyà (Catalunya Nord) i la veritat, sobta que amb el control que exerceixen interventors i apoderats (al menys aquí al nostre país) puguin passar coses així. Però tot indica que, efectivament, hi va haver-hi frau. Al menys aquest ha estat el veredicte del Tribunal Administratiu de Montpeller que ha resolt la denuncia que havia interposat la segona força més votada a les passades eleccions municipals del mes de març passat.
Aquestes irregularitats (no presumptes perquè ja hi ha veredicte) van ser detectades al trobar a les butxaques i als mitjons d’un president de mesa paperetes del partit guanyador, el governamental Unió per un Moviment Popular (UMP) A més, aquest president de mesa es veu que era el germà del que va ser elegit alcalde Jean-Paul Alduy.
Jo que he estat present a la majoria dels comicis que s’han celebrat a partir de 1976, amb el referèndum sobre la reforma política, regularitats, el que es diu irregularitats, no n’he observat, però si he viscut moltes anècdotes.
La més “sonada” que recordo va ser a les eleccions municipals de 1983 a Santa Bàrbara. Una papereta de CiU, encapçalada per qui va ser alcalde més de 20 anys (sinó recordo malament) va aparèixer amb diversos noms tatxats. Però això no és el sorprenent, es clar, és que també hi havia 30 pessetes (cinc duros d’aquella època i una altra moneda de cinc pessetes més) Que cadascú pensi el que vulgui... Jo em vaig fer una idea...
L’única notícia que tinc de frau, és anterior a l’època democràtica. Va ser quan es votava la llei del referèndum nacional, crec que l’any 1965. La localitat Ulldecona. Us avançaré el resultat: més vots que electors hi havia! Em van explicar que l’alcalde, el “requeté” Ramon Forcadell va aparèixer a un col•legi electoral, acompanyat d’una petita comitiva i va preguntar com anava la votació. El president de la mesa li va respondre que bé, que la participació era bona. Llavors, Forcadell, va treure un grapat de vots afirmatius i, obrint la urna, les va tirar dintre entre rialles de tots els que eren presents.

CONCEPTE DE LIDERATGE

Pareix que Mas, líder de CDC, viu obsessionat amb el tema del lideratge. Segur del seu, critica constantment la manca del mateix de l’actual President del Govern Espanyol, Rodríguez Zapatero i també el del President de la Generalitat de Catalunya José Montilla. Evidentment entre les formacions socialistes i la nacionalista que lidera Mas hi ha un abisme fàcil de identificar. Mentre Convergència és va crear a l’entorn d’un líder natural, Jordi Pujol, al PSOE sobretot, amb més de cent anys d’història, cada cert temps, n’és elegit un per poder optar a la presidència del govern d’Espanya i al PSC li passa una mica el mateix. Aquesta forma diferenciada del concepte de lideratge és similar a la que existeix als Estats Units on cada partit elegeix el seu després d’unes primàries, també per optar a presidir la nació americana.

Mas, que ha estat un líder “fabricat a mida” pel seu antecessor i que fins ara no ha estat capaç d’ocupar càrrecs més enllà del seu partit, faria bé de preocupar-se més de la seva formació política, no sigui el cas que li surti “un pinyol” que li arrabassi el lideratge a la propera ensopegada!

ELS MOSSOS D'ESQUADRA, DE SERVEIS MÍNIMS?

Divendres vàrem sortir de casa per anar a passar el cap de setmana a la Val d’Aran. A partir de Tortosa la presència dels Mossos d’esquadra va ser una constant en tot el tram català de la carretera (a partir de Lleida es va molt per la província d’Osca) Ja a l’Eix de l’Ebre trobarem aquelles caixes grogues que, suposadament porten un radar al seu interior. I a partir d’aquí a moltes rotondes i encreuaments. Quan ja abandonarem l’Eix de l’Ebre per agafar l’autovia que porta a Lleida, un mosso, fins i tot dificultava la visió a l’hora d’incorporar-te. La presencia de la policia autonòmica va ser motiu de conversa en més d’un cop.
Dilluns férem el viatge de retorn. Casualment el cos dels Mossos d’Esquadra celebrava el 25è aniversari de la seva “refundació”. De forma aïllada venguérem, molt de tant en tant, algun cotxe patrulla. Però policies fent vigilància a les carreteres, cap ni un! No sé si és del tot normal o no... Potser que divendres, amb la proximitat del cap de setmana, es realitzen moltes més tasques de vigilància. Malgrat tot, penso que de circulació per les carreteres n’hi ha pràcticament igual uns dies que uns altes. Si no son viatges que aprofiten el cap de setmana per “escapar-se” uns dies, són camions i altres vehicles que estan treballant.
El dubte és si els Mossos d’Esquadra, dilluns, aprofitant l’aniversari, estaven fent serveis mínims...