ACCIDENT A L’EIX DE L’EBRE

Es veia venir… Avui, sobre 2/4 de 4 de la tarda, entre Vinallop i Tortosa, a l’alçada del camí de Sant Antoni, hi ha hagut un greu accident de transit per culpa de les retencions que sovint es produeixen per les obres a la calçada. Un cotxe petit, vermellós, que circulava en sentit Tortosa ha topat amb el de davant. Quan jo he passat en sentit contrari, el conductor (o conductora) estava jagut al terra sobre la vorera de la carretera, encara que l’he vist moure’s. El cotxe, considerablement abonyegat, tenia l’airbag disparat.
Des del meu punt de vista, a les obres, hi manca seguretat, ja que, abans d’arribar a Amposta, quan estava a punt d’arribar a la torre de la Carroba, jo mateix he tingut que frenar bruscament (i això que anava a un velocitat baixa) perquè els cotxes de davant també han hagut de fer-ho. El més “valent” ha estat una furgoneta que circulava a una velocitat prou elevada i anava avançant tothom. Fins i tot, un camió que circulava en sentit contrari ha hagut de treure les rodes de la dreta fora de la carretera per evitar mals majors.
No sé si es tracta del primer accident, però segurament no serà el darrer, ja que les obres porten camí de durar encara uns quants mesos més. Crec, pel bé de tothom, que s’hauria d’evitar les hores punta i dedicar-hi més temps a partir de certa hora de la nit. Encara que això suposés un increment del preu final (evidentment, no pressupostat)

QUI NO VULGUI POLS...

Que no vagi a l’era. Així ho diu la dita popular i les dites sempre tenen raó de ser.
Avui, a la portada del Periódico (i segurament als continguts generals de bona part de la premsa), es pot veure la imatge d’un jove amb la camiseta del Barça i l’ull tapat. Segons es pot llegir, el jove, ha perdut l’ull com a conseqüència “d’una pilota de goma llençada pels Mossos d’Esquadra” (segons les seves pròpies afirmacions) No tinc perquè dubtar que hagi estat així... No obstant, és el tercer cas que s’ha donat a conèixer d’ençà de les darreres actuacions de la policia autonòmica ocorregudes arran de les celebracions pels triomfs del Barça. Una vegada, és casualitat, dues, ja és desgràcia, però com més s’incrementen els casos, cal pensar en altres motius (al menys així ho diu l’estadística...)
Que vull dir? Molt senzill. Els joves en qüestió, davant de l’actuació dels Mossos tenien dos opcions: la primera girar cua i marxar del lloc i la segona seguir provocant la policia. És possible que el noi que surt a la portada del diari sofrís un desgraciat accident, però que els tres patissin la mateixa desgràcia, ho poso en dubte.
Vaig poder veure les imatges ofertes per TV3 dels incidents del dia 27 duran els actes de la celebració de la Champions a Canaletes (a la víctima, segons pareix, li va passar als actes de la celebració de la copa de dimecres 14) A les imatges es podia veure com la policia havia acordonat determinats llocs amb tanques posades de forma que no poguessin ser tirades per terra i per megàfon es reiterava als assistents que s’allunyessin del lloc. Només quan un reduït grup no va atendre els avisos del Mossos, es va actuar. Avisats hi estaven!
Mentre a la zona de Canaletes es produint els aldarulls, la majoria dels que estaven celebrant els títols del Barça es trobaven a la plaça de Catalunya (al costat mateix) participant de la festa i sense tenir-se que preocupar de les càrregues de la policia.
També és de la mateixa opinió que jo un jove de la Ràpita que estudia a Barcelona i que va sortir al carrer a celebrar els èxits de Guardiola, Messi, Puyol, Xavi, Inista i companyia: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era!”. Qui es queda provocant la policia (molts d’ells reincidents i que s’apunten a totes les “gresques”, com per exemple les mobilitzacions dels estudiants anti-Bolonya) ja saben les conseqüències que poden sofrir i no obstant això, segueixen.
Després, apuntar-se al carro dels “damnificats” i donar la culpa a la policia és molt fàcil... I la premsa, molts de cops, de fer-los “d’altaveu”...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=617866&idseccio_PK=1021&h=

LA FESTA DE LA PENTECOSTA

Segons el diccionari del Centre d’Estudis Catalans, festa té diversos significats. Des de una vessant més cristiana (Dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants) fins les més lúdica i pagana (Cerimònia, espectacle, ball...)
És evident que als calendaris espanyol i català (i per extensió al món occidental), les festes tradicionals segueixen estan, en la seva majoria, estretament lligades al cristianisme: Nadal, Pasqua, Tots Sants, la Verge del Pila, la Immaculada. També avui, dilluns de la Pasqua Granada (perquè la majoria d’arbres que van florir a la primavera ja estant donant els seus fruits), festa local a diversos pobles de Catalunya (entre ells Barcelona, Tortosa i Amposta), té connotacions religioses, ja que és la Pentecosta (Solemnitat religiosa que en el judaisme i el cristianisme s’escau el cinquantè dia després de la Pasqua.
Però que és una festa sense “festa”? Es a dir, un dia festiu sense cap tipus de programació lúdica o cultura. La resposta seria un dia sense treball (encara que hi ha qui l’aprofita per fer tasques domèstiques u altres activitats) i de descans (físic i mental)
Amposta, avui, és una ciutat mig desolada. Tota activitat brilla per la seva absència. Només bars, restaurants i pastisseries pareixent oberts.
Segurament hi ha qui ha aprofitat el llarg cap de setmana per fer una escapadeta no gaire lluny. I d’altres aprofiten el dia per anar a la platja i començar a bronzejar-se de cara l’estiu que s’apropa. Com és el cas d’un grup de joves que he vist aquest matí seguts davant d’una d’aquestes pastisseries que deia que estaven obertes i que tenien tota la pinta de anar a la platja prendre el sol i entre els qui es trobava una regidora de l’ajuntament de la ciutat.
En canvi a Tortosa, segons m’han dit, aprofiten per fer la romeria al l’ermita del Coll de l’Alba i després es fa una paella popular.
Als anys 80, a la Galera, passava una cosa semblant amb el dia de Sant Josep. D’ençà que el govern de l’estat el va treure del calendari de festes nacionals, al petit poble del Montsià, continuava celebrant-se el dia com a festa local. Però tampoc s’hi feia cap mena d’acte. Fins que per iniciativa de la dona del metge d’aquell temps, Luz, es va començar a fer la fesolada popular que encara perdura. Els habitants de la Galera, aquell dia es reuneixen a la plaça de l’ajuntament per compartir un bon plat de fesols estofats en germanor. Normalment la diada està amenitzada per algun duet d’aquest que toquen tota mena de música per a que la gent pugui ballar al seu ritme. Aquest any hi va anar un grup de danses exòtiques d’Amposta.
Qualsevol activitat podria ser apropiada per convertir el dia de festa en alguna cosa més que un dia sense treball, com passa a Amposta.
A l’altra festa local de l’hivern, al coincidir amb la fira, ja té tota una programació d’actes que la converteixen en una veritable festa.
Caldria que l’ajuntament (sobre tot l’àrea de cultura i festes) pensés en fer alguna cosa per atreure visitants i distreure als propis ciutadans. Potser la festa que es va fer per primer cop el passat cap de setmana? Seria una solució passar la festa del Centenari (que ja hi ha qui ha pensat que li caldria canviar el nom) al cap de setmana de la Pentecosta per tenir un dia més i poder programar més actes.
(Per cert, no podria anomenar-se “La festa del noucentisme a Amposta”?)

LA CRISI A L'EBRE, EL NOSTRE TERRITORI

Les Terres de l’Ebre som un petit territori de poc més de 3.300 quilòmetres quadrats i 180.000 persones. Una petita “taca” al mapa de Catalunya i una “insignificància” si ens comparem amb Europa o el món. Però la crisi ens afecta igual o pitjor que a altres indrets de les grans zones metropolitanes de Barcelona o Tarragona.
La crisi del “totxo” ens afectà greument. Les empreses grans que s’emportaven les obres públiques i construïen illes de vivendes unifamiliars i blocs de pisos van tenir que acomiadar a bona part de les seves plantilles de treballadors. En un altre temps no afectat per aquesta crisi mundial (provocada pel món financer i el gran capital, no ho oblidem), aquest “excedent” de treballadors podrien haver estat recol•locats al sector industrial majoritàriament i el de serveis (turisme, hosteleria, transports, etc.) Però en aquests moments cap sector passa per una “bona època”.
Encara que l’estudi del prestigiós economista ebrenc Germà Bel, digui que les Terres de l’Ebre som un país “suficientment” industrialitzat, la veritat és que no ens vindria malament que es poguessin instal•lar al territori unes quantes indústries més que garantissin certa estabilitat de llocs de treball i, com no, també estabilitat econòmica per a moltes famílies.
Les Terres de l’Ebre, com no podia ser d’una altra manera, s’han vist afectades per diversos “expedients de regulació d’ocupació”, tal vegada més conegudes per ERO’s. Comparativament parlant (si ho fem en percentatges) el nombre de treballadors afectats a les nostres comarques, segurament seria superior a les grans zones industrialitzades de Catalunya. I és que han estat moltes les empreses que han tingut que acollir-se a aquesta mesura perquè han vist com les seves comandes no paraven de baixar. Només per nomenar-ne unes quantes. Lear de Roquetes, Antaix de la Sénia, Medesa d’Amposta, Vidres Guardiola de Tortosa, Celulosa de Levante, també de Tortosa, la darrera en afegir-se a la llista, etc.
Aprofitant el congrés que aquest cap de setmana ha fet la UGT de les Terres de l’Ebre a Móra d’Ebre, es va demanar a la Generalitat de Catalunya més implicació al territori per a promoure la instal•lació de noves indústries. Les condicions les tenim totes (o quasi): polígons industrials, aigua, bones comunicacions (encara que millorables), etc.
Però la UGT no ho pot fer sola. Cal implicar els altres organismes socio-econòmics del nostre territori: cambra de comerç, ajuntaments, consells comarcals, IDECE, els altres sindicats, associacions empresarials, etc.
Ja existeix un organisme, el Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, presidit per Josep Maria Franquet que representa a tot el teixit econòmic del territori. Ara només cal posar-se a treballar sense fissures ni partidismes. Els ciutadans de les Terres de l’Ebre ens mereixem uns organismes (i els organismes estan integrats per persones) que s’impliquin amb el nostre territori encara que sigui a canvi d’enfrontar-se amb els nostres més alts representants a nivell de Catalunya.
Només així aconseguirem sortir-ne ben parats de la crisi i estar preparats per a les que puguin arribar que, sense cap mena de dubte, passarà.