Les Terres de l’Ebre som un petit territori de poc més de 3.300 quilòmetres quadrats i 180.000 persones. Una petita “taca” al mapa de Catalunya i una “insignificància” si ens comparem amb Europa o el món. Però la crisi ens afecta igual o pitjor que a altres indrets de les grans zones metropolitanes de Barcelona o Tarragona.
La crisi del “totxo” ens afectà greument. Les empreses grans que s’emportaven les obres públiques i construïen illes de vivendes unifamiliars i blocs de pisos van tenir que acomiadar a bona part de les seves plantilles de treballadors. En un altre temps no afectat per aquesta crisi mundial (provocada pel món financer i el gran capital, no ho oblidem), aquest “excedent” de treballadors podrien haver estat recol•locats al sector industrial majoritàriament i el de serveis (turisme, hosteleria, transports, etc.) Però en aquests moments cap sector passa per una “bona època”.
Encara que l’estudi del prestigiós economista ebrenc Germà Bel, digui que les Terres de l’Ebre som un país “suficientment” industrialitzat, la veritat és que no ens vindria malament que es poguessin instal•lar al territori unes quantes indústries més que garantissin certa estabilitat de llocs de treball i, com no, també estabilitat econòmica per a moltes famílies.
Les Terres de l’Ebre, com no podia ser d’una altra manera, s’han vist afectades per diversos “expedients de regulació d’ocupació”, tal vegada més conegudes per ERO’s. Comparativament parlant (si ho fem en percentatges) el nombre de treballadors afectats a les nostres comarques, segurament seria superior a les grans zones industrialitzades de Catalunya. I és que han estat moltes les empreses que han tingut que acollir-se a aquesta mesura perquè han vist com les seves comandes no paraven de baixar. Només per nomenar-ne unes quantes. Lear de Roquetes, Antaix de la Sénia, Medesa d’Amposta, Vidres Guardiola de Tortosa, Celulosa de Levante, també de Tortosa, la darrera en afegir-se a la llista, etc.
Aprofitant el congrés que aquest cap de setmana ha fet la UGT de les Terres de l’Ebre a Móra d’Ebre, es va demanar a la Generalitat de Catalunya més implicació al territori per a promoure la instal•lació de noves indústries. Les condicions les tenim totes (o quasi): polígons industrials, aigua, bones comunicacions (encara que millorables), etc.
Però la UGT no ho pot fer sola. Cal implicar els altres organismes socio-econòmics del nostre territori: cambra de comerç, ajuntaments, consells comarcals, IDECE, els altres sindicats, associacions empresarials, etc.
Ja existeix un organisme, el Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, presidit per Josep Maria Franquet que representa a tot el teixit econòmic del territori. Ara només cal posar-se a treballar sense fissures ni partidismes. Els ciutadans de les Terres de l’Ebre ens mereixem uns organismes (i els organismes estan integrats per persones) que s’impliquin amb el nostre territori encara que sigui a canvi d’enfrontar-se amb els nostres més alts representants a nivell de Catalunya.
Només així aconseguirem sortir-ne ben parats de la crisi i estar preparats per a les que puguin arribar que, sense cap mena de dubte, passarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada