QUI NO VULGUI POLS...

Que no vagi a l’era. Així ho diu la dita popular i les dites sempre tenen raó de ser.
Avui, a la portada del Periódico (i segurament als continguts generals de bona part de la premsa), es pot veure la imatge d’un jove amb la camiseta del Barça i l’ull tapat. Segons es pot llegir, el jove, ha perdut l’ull com a conseqüència “d’una pilota de goma llençada pels Mossos d’Esquadra” (segons les seves pròpies afirmacions) No tinc perquè dubtar que hagi estat així... No obstant, és el tercer cas que s’ha donat a conèixer d’ençà de les darreres actuacions de la policia autonòmica ocorregudes arran de les celebracions pels triomfs del Barça. Una vegada, és casualitat, dues, ja és desgràcia, però com més s’incrementen els casos, cal pensar en altres motius (al menys així ho diu l’estadística...)
Que vull dir? Molt senzill. Els joves en qüestió, davant de l’actuació dels Mossos tenien dos opcions: la primera girar cua i marxar del lloc i la segona seguir provocant la policia. És possible que el noi que surt a la portada del diari sofrís un desgraciat accident, però que els tres patissin la mateixa desgràcia, ho poso en dubte.
Vaig poder veure les imatges ofertes per TV3 dels incidents del dia 27 duran els actes de la celebració de la Champions a Canaletes (a la víctima, segons pareix, li va passar als actes de la celebració de la copa de dimecres 14) A les imatges es podia veure com la policia havia acordonat determinats llocs amb tanques posades de forma que no poguessin ser tirades per terra i per megàfon es reiterava als assistents que s’allunyessin del lloc. Només quan un reduït grup no va atendre els avisos del Mossos, es va actuar. Avisats hi estaven!
Mentre a la zona de Canaletes es produint els aldarulls, la majoria dels que estaven celebrant els títols del Barça es trobaven a la plaça de Catalunya (al costat mateix) participant de la festa i sense tenir-se que preocupar de les càrregues de la policia.
També és de la mateixa opinió que jo un jove de la Ràpita que estudia a Barcelona i que va sortir al carrer a celebrar els èxits de Guardiola, Messi, Puyol, Xavi, Inista i companyia: “qui no vulgui pols que no vagi a l’era!”. Qui es queda provocant la policia (molts d’ells reincidents i que s’apunten a totes les “gresques”, com per exemple les mobilitzacions dels estudiants anti-Bolonya) ja saben les conseqüències que poden sofrir i no obstant això, segueixen.
Després, apuntar-se al carro dels “damnificats” i donar la culpa a la policia és molt fàcil... I la premsa, molts de cops, de fer-los “d’altaveu”...

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=617866&idseccio_PK=1021&h=