DECISIÓ SALOMÒNICA SOBRE LA NOVA SEU DE L’INEFC

Aquest matí m’he assabentat pel diari el Punt que, finalment, el consell rector de l’INEFC de Catalunya ha decidit que la “nova seu” s’acabi instal•lant a mitges entre Cambrils i Amposta. Evidentment, una solució així no agrada a ningú i així s’han expressat ja els corresponents alcaldes.
Personalment, com totes les ampostines i ampostins, hauríem volgut ser seu complerta i no tenir que compartir-la amb ningú. Suposo que a Cambrils haurien desitjat el mateix, però no m’importa gens ni mica el sabor de boca que els hagi quedat als la capital del Baix Camp. A mi m’ha quedat un sabor agredolç.
Som seu universitària, sí, però només a mitges.
Ara, suposo, caldrà refer els projectes inicials (Amposta en tenia un de potent, el millor segons Toni Costes, un dels valedors de la candidatura d’Amposta) i només fer aquelles parts que corresponguin amb els estudis i activitats que s’hi portaran a terme.
Que hi farem! La vida de vegades és així d’injusta. Però ho hauria pogut ser encara més. Potser a la llarga valorarem positivament el que ens han donat.

LA FINAL

Ja sé que vaig dir que tal vegada ja no escriuria res més sobre la copa del món de Sud-àfrica, però mirà, tinc ganes de dir algunes coses...
Abans que res (i crec que és de justícia”), voldria felicitar al pop Paul pel seu extraordinari percentatge d’encerts (100 %) Ja sé que els jugadors també es mereixen una felicitació: Felicitats campions! Però mentre que els uns feien allò que els agrada i els que es suposa saben fer, Paul és tot una amateur en aquests temes de l’endevinació. Ja voldrien els que es dediquen professionalment a fer pronòstics tenir un percentatge d’encerts proper al que ha tingut el que és, sense dubte, el pop més famós del món.
Ja dintre de l’apartat de futbol, a la final, (només en vaig veure la darrera hora, des del minut 15 de la segona part, aproximadament) Holanda va deixar enrere el seu estil de joc i va fer tot una demostració a mig camí del joc brut i soterrani i les arts marcials. A sobre, el seu entrenador va dir ahir que li hauria agradat arribar als penals. La qual cosa indica el seu poc convenciment de guanyar el partit. Holanda va jugar com un equip mediocre i va fer un partit més propi d’una eliminatòria de la primera fase que no de una final de la copa del món que, a sobre aspiraven a guanyar després dels seus dos anteriors intents fallits.
Una vegada més Espanya, va ser el “Barça”. Per l’estil de joc i pels jugadors. Novament, del Bosque va treure 7 blaugranes de titulars. Quants “espanyols” més que conformen el primer equip del Barça podrien haver jugar? Crec que només Valdés, el altres titulars del Barça són estrangers.
Però si a Messi per haver brillat més li faltava tot un Barça que l’empenyés, a Espanya també li mancava un Messi que definís més al davant. 8 gols en un campionat on s’han jugat 7 partits, és un bagatge golejador molt paupèrrim. Però es clar,només n’hi van fer dos. D’haver-ne’ls hi fet un o dos més, segurament, no hauria arribat a la final...
En acabar el partit, vaig agafar el mòbil i vaig felicitar a la meva amiga Loli. A Loli la vaig tenir de cap de secció ja fa uns 7 anys, però seguim en contacte mitjançant el correu electrònic sovint. Sabeu d’on és Loli? Ni més ni menys que de Fuentealbilla, el poble natal d’Iniesta. Al missatge li vaig posar: “Felicidades dobles”. No feia falta dir res més (com Van Gaal) Em va respondre el que es suposa s’ha de dir en aquests casos: “Muchas gracias”. El seu home, Miguel Ángel, em va dir que ell havia estat client del bar Lujan (el del avi matern d’Iniesta) i que sempre el va veure amb la pilota als peus jugant entre les taules del bar del seu iaio.
Després em vaig omplir de goig quan vaig veure Xavi i Puyol amb la senyera i com el de la Pobla de Segur la petonejava. Vaig recordar que durant el partit, els comentaristes del Plus, havien dit no sé que de “regionalismos”. De seguida vaig exclamar: “Mira dos jugadors del Barça amb una bandera “regionalista!”. De totes formes vaig trobar a faltar que s’unissin a la festa altres jugadors com Piqué, Cesc i Capdevila. Ja no demano el mateix de Busquetes o Valdés, que també ho haguessin pogut fer, ja que quan celebren els triomfs del Barça, prou que ho fan.

MANIFESTACIONS MULTITUDINÀRIES A BARCELONA

Vaig llegir a la pàgina digital del 3cat24.cat que les manifestacions més multitudinàries hagudes a Barcelona, han estat les següents:

-Any 1977. 11 de setembre “: 1 milió de persones.
-Any 1997. “En protesta contra l’assassinat de Miguel Ángel Blanco”. No dóna xifres.
-Any 2000. “En protesta contra l’assassinat d’Ernest Lluch”. 5 minuts de silenci a la plaça Sant Jaume. No dóna xifres.
-Any 2003, “No a la guerra”, més d’1 milió de persones.
-Any 2004. “Concentració després dels atemptats de l’11-M a Madrid”. Encesa d’espelmes a la plaça de Catalunya. No dóna xifres.
-Any 2007. “Poder decidir sobre les infraestructures” (?) No dóna xifres. (He posat l’interrogant, perquè, encara que la convocatòria va ser per això, de fet va ser per “reclamar el dret de poder decidir” –a seques-)
-Any 2010. “Sobre el dret a l’autodeterminació”. No dóna xifres.

No en trobeu a faltar cap? Penseu...


-25 de febrer de 2001. “Contra el PHN d’Aznar & Cia.”. 300.000 persones.
-10 de març de 2002. “Contra el PHN”. Unes 400.000 persones.
-6 d’abril de 2003. “Contra el PHN”. Més de 100.000 persones.

Com s’han pogut oblidar els serveis informatius de Televisió de Catalunya d’aquestes manifestacions? Personalment he arribat a una conclusió. Si feu memòria TV3 pràcticament ignorava qualsevol acte convocat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Segurament perquè així els ho manava el govern de Pujol de l’època.
La conclusió és la següent: “Potser és que no tenen dades a l’hemeroteca!!”

ELS ASSISTENTS A LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE

Quan es publicava la Codorniz (1941-1978), jo encara no havia nascut o era molt jove per a llegir-la sovint. Però de tant en tant (molt de tant en tant) si que vaig comprar-ne alguns exemplars i la vaig llegir amb atenció.
Sempre he recordat com un acudit on un mestre li preguntava a un alumne:

-Pepito, quant sumen dos i dos?
I l’alumne li responia: Cinc!
-Mestre: Segur que sumen cinc?
-Alumne: Segur que són cinc, senyor mestre!
M: Però segur, segur?
A: Tan segur com que estic veient a vostè!
M: Llors estaré equivocat jo...

I per què us dic això? Perquè aquest matí estava escoltant als Matins de TV3 una entrevista que li feia Cuní a Saura i han dit que avui, el diari el Mundo deia que a la manifestació de dissabte a Barcelona hi havia 65.000 persones.
Les informacions segons com es diuen i, encara més, a qui es diuen, poden semblar veritat fins i tot els fets més inversemblants.
Jo he anat a comprovar si, efectivament, el diari el Mundo donava aquesta informació i, sobre tot, d’on treia les dades.
De fet, el titular del diari madrileny és el següent: “Entre 1.500.000 y 56.000 personas más que baile, coreografía de asistentes”. Y després cita l’empresa Lynce com a responsable del càlcul, per encàrrec de l’agència EFE. Després explica en detall com es va fer el càlcul.
També he llegit avui al Periódico que van ser 75.000 els espectadors que van segui la final de la Copa del Món de futbol entre Holanda i Espanya al passeig Maria Cristina de Barcelona. No sé si en aquest cas ha estat avaluat per Lynce o no. Evidentment, deu de ser més fàcil calcular 75.000 que 1.500.000, com és més fàcil contar 5 que 500! De ser cert que hi havia 75.000 persones veient en directe la final de futbol i que els assistents a la manifestació de dissabte van ser, 56.000, resulta que va concentrar més gent la selecció espanyola de futbol que no la protesta contra el TC per la sentència de l’Estatut. Increïble!!
Potser hi haurà qui s’ho creurà, jo no! Què voleu que us digui...
Les reaccions de govern i oposició ens donaran la clau sobre si la manifestació va ser massiva o no. Caldrà esperar que moguin fitxa.

(L'acudit és de nando al Periódico d'avui)