PRIMÀRIES A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Després de “l’intent fallit” (si és que pot dir-se així) per part de Ferran Mascarell de disputar-li a Jordi Hereu la possibilitat de ser el cap de llista per Barcelona, ara és l’exconsellera Montserrat Tura qui vol optar per encapçalar la candidatura del PSC al primer ajuntament català.
Evidentment entre les “precandidatures” de Ferran Mascarell i la Montserrat Tura hi ha una diferència significativa. Mentre Mascarell no comptava amb el suport del “aparell” del partit, es a dir, de la direcció nacional del PSC, Tura si que compta amb aquest suport.
Mascarell havia estat regidor de Cultura de l’ajuntament de la ciutat Comtal i per tant, bon coneixedor dels “entramats” municipals de Barcelona
El bagatge de la Tura no és gens menyspreable. Té experiència en política municipal com a alcaldessa que va ser de Mollet del Vallès i també com a consellera de la Generalitat a la Conselleria d’Interior amb el president Pasqual Maragall i a la Conselleria de Justícia amb el president José Montilla.
Les enquestes sobre la intenció de vot a Barcelona donen, per primer cop la victòria a CiU. Si CiU assoleix l’alcaldia de Barcelona, per primer cop, “controlarà” les dues administracions més importants de Catalunya.

D’aquí a les eleccions del mes de maig, Hereu, és molt difícil que remunti a les enquestes. Tal com va passar a les passades autonòmiques que des de fa mesos auguraven una hecatombe del PSC i per molt que s’hi va esforçar Montilla, va ser impossible endreçar el rumb, amb Barcelona em temo que passi el mateix.
Per tant és necessari buscar noves solucions. La Tura ha estat sempre un (una) dels consellers (conselleres) de la Generalitat més ben valorats (valorades) La gestió al cap davant de les dues conselleries per on ha passat ha estat força bona, per tant, la imatge que té és idònia per mirar de guanyar les municipals a Barcelona.
A més, la situació actual de l’exconsellera no és la que ella desitjava. Diputada i secretaria de la mesa del parlament és un càrrec que li dóna poc marge de maniobra i és lògic que aspiri a un càrrec polític on pugui demostrar, una vegada més, la seva vàlua personal.    

AUGMENT DELS “SINPA”

Aquest matí explicaven al programa “Hoy por hoy” de la Cadena SER que des de que està prohibit fumar als establiments hostelers ha augmentat el nombre dels “sinpa”.
En argot, els “sinpa” són els que marxen “sense pagar” (potser en català caldria dir “senpa”)
Amb l’excusa d’anar a fer el cigarret fora, es veu que es deixen la consumició a mitges i després ja no tornen a entrar, marxant sense pagar.
Per evitar-ho, molts d’establiments ja adverteixen amb cartells que les consumicions s’hauran de pagar al moment de servir-les. Recordo que als establiments on es ven tabac, també hi sol haver cartells d’aquest tipus: “El tabac s’abonarà a l’acte”. I es que molts, després d’haver menjat, “no se’n recordaven de pagar”.

LA CAVERNA MEDIÀTICA CONTRA MESSI

Continuant amb el tema de l’altre dia, sobre si Lionel Messi es mereixia o no ser Pilota d’Or, des de Madrid, des de l’anomenada “Caverna Mediàtica”, especialitzats involucionistes, s’hi estan mostrant en contra. Segons ells eren més mereixedors del premi els “espanyols” Xavi Hernández, però, sobre tot, evidentment, per motius obvis, Andrés Iniesta.
Com deia abans d’ahir, a mi pràcticament em donava igual, els tres eren jugadors del Barça sorgits de la pedrera, encara que mostrava la meva simpatia per Messi.
Al programa “Punto Pelota”, de la cadena ultradretana “Intereconomía” (no la miro, simplement vaig veure alguns talls que van sortir a “Alguna pregunta més (APM)” van arribar a dir que “el mateix vestidor del Barça va fer campanya a favor de Messi per desestabilitzar al Madrid”. L’argument que empraven era que així, Messi, avançava a Cristiano Ronaldo en pilotes d’Or i això li podia crear cert neguit...”.
Mireu per on, jo penso que és exactament a l’inrevés, que el que s’intenta fer des de la Caverna Mediàtica és crear suspicàcies al vestuari del Barça per a crear divisió entre els jugadors.
Guardiola ja ha dit que això no passarà, que hi ha massa bon rotllo i massa respecte entre tots els jugadors per a que, ara, puguin sorgir diferències per l’atorgament del trofeu.
Com bé diu Xavi “l’important són els títols col·lectius” i el Barça d’aquest any encara no ha guanyat res... I si vol la lliga haurà que fer (imagino) més punts que l’any passat. De moment anem pel bon camí.

Per cert, si ahir vareu “passar” de Garbo i veiéreu el Barça per la Sexta, si havia algú que encara no estava convençut, crec que Messi va donar els suficients arguments per a demostrar qui és el millor del món i, per tant, mereixedor de l’apreciat trofeu que li van donar dilluns.  

EL DESPROPÒSIT DE TV3

Per aquesta nit a les 21:50 h, TV3 té programat el documental Garbo, dintre de l’espai “Sense Ficció”. El documental està basat amb la història de Joan Pujol Garcia, l’espia català que va enganyar els alemanys a la II Guerra Mundial. Va guanyar un premi Goya 2010 i també un premi Gaudí 2010 en la seva segona edició. Per tant, un programa prou interessant per veure’l.
Quasi que a la mateixa hora (22:00 h), la Sexta emetrà el partit de futbol de la Copa del Rei entre el Barça i el Betis. Els partits del Barça solen ser els programes amb més audiència de la televisió, segons els estudis que es fan al respecte.
Per tant, em sembla un despropòsit total que TV3 hagi escollit aquest dia i aquesta hora per emetre un documental tant interessant com Garbo. Cal recordar també que el logotip de TV3 apareix a la samarreta dels jugadors del Barça.
Ja sé que amb la tecnologia d’avui en dia, es pot enregistrar un dels dos programes per mirar-lo després o en un altre moment. També es podrà veure a la web de la televisió pública de Catalunya. Però siguem realistes: Quants ho faran?