diumenge, 6 de maig del 2012

EL TRACTE DESIGUAL DEL MERCADONA



No sé si coneixeu els sucs naturals del Mercadona. He de confessar-vos que en sóc fan i que en prenc des de fa molt de temps. Tradicionalment n’hi ha hagut de taronja, mandarina, pinya i, més recentment, de maçana. També se’n trobaven de dos mides diferents: d’un litre i de ¼ de litre, per poder emportar-te’l a qualsevol lloc.
Si us en heu adonat he dit “se’n trobaven), perquè des de fa un parell de mesos, dels petits, no se’n troben. Cada dia, un d’aquest petits, me’l emportava per a prendre’l al treball.
Quan es preguntava a les dependentes, només et deien que “hi havia hagut un problema i que no en servien”.
La setmana passada la meva dona va anar a Vinaròs amb el nostre fill gran. Com van aparcar davant mateix d’un Mercadona, abans de marxar, van entrar-hi ha comprar a llet i alguna cosa més. La sorpresa va ser que a Vinaròs si que n’hi havia de petits i, com és lògic, me’n va comprar.
Després d’aquell dia vaig passar pel nou Mercadona de Tortosa per veure si també n’havien començat a subministrar, però no, n’hi havia de grans, però no de petits.
Llavors li vaig dir a una dependenta que “les hi prenien el pèl” i em va respondre que ja ho sabia i que a Catalunya hi havia coses que no les serveixen.
Per cert, a Vinaròs de “Llet Nostra” (els hi faré publicitat) no n’hi havia. Sembla ser que només se’n troba als centres de Catalunya. En canvi d’altres productes autòctons dels nostre territori (oli, arròs), no se’n troba ni aquí ni allí.    

L’ART RUPESTRE D’ULLDECONA I NETE VERICAT A SÀPIENS



Al número d’aquest mes de maig de la revista Sàpiens, a la pàgina 9, sota el títol de “L’art rupestre que s’amaga sota els grafits”, s’hi pot llegir un petit reportatge sobre la restauració de les pintures rupestres de la cova Fosca d’Ulldecona.
A peu de pàgina, “l’opinió de l’expert”, està signat per Agustí Vericat “Nete”:

“Un llibre de pedra. L’art llevantí representa un petit oasi cultural dins l’ambient de la prehistòria. És per això que abans de veure’l com una simple obra d’art, el primer que cal és analitzar-lo com un document històric. Un document que es va realitzar fa 8.000 anys, un moment de canvis profunds en les societats humanes, que van passar a ser recol·lectores a agrícoles.
Les pintures plasmen aquest canvi de mentalitat, ja que funcionaven com una eina educativa per als joves que naixien en aquella societat. Així podem entendre els abrics d’Ulldecona com un llibre escrit en una paret de roca en el qual se’ns descriuen, seguint una sorprenent tècnica narrativa, tota mena de detalls de la vida d’aquests homes: els seus costums, les robes que duien o, fins i tot, les seves tècniques de caça.
Es tracta d’escenes úniques que converteixen els abrics d’Ulldecona en santuaris artístics de primer ordre i patrimoni de la UNESCO.
Toni Manel Muñoz, un jove periodista d'Ulldecona n'és l'autor del reportatge.

RUPIT VII