ACCIDENT A AMPOSTA (2-10-2012)

Sobre les 8 del vespre, una Nissan Vanette, sembla ser que conduïda per un senyor de certa edat, ha traspassat la mitjana de l'avinguda de Catalunya i s'ha encastat contra la botiga de Festa i ha trencat un vidre de l'aparador. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt.

DOBLE IMPOSICIÓ

Amb l’obligació de tributar les loteries, el govern del PP ha trencat la baralla. Cal remarcar el concepte de loteries, ja que, tal i com es va dir al principi, semblava que només la loteria Nacional es veuria afectada. Però no, també hauran de tributar (a partir de 2.500 euros) altres loteries com la Primitiva, les autonòmiques (la 6/49 en el cas de Catalunya), la Quiniela, el cupó de l’ONCE, el sorteig de l’Or de la Creu Roja, etc.
Fins ara, els premis de tots aquests sortejos estaven exempts de tributació i el motiu és molt fàcil d’entendre. En el cas de les loteries i apostes de l’estat, hisenda, ja es queda un percentatge molt elevat de la recaptació que va a parar a les arques d’Hisenda. En el cas de la Quiniela el percentatge que es dedica a premis és el 55 %. La resta és per a cobrir les despeses generals i inversions del organisme que ho gestiona (Loterías y Apuestas del Estado -LAE-) i per al fisc.

A la majoria de les apostes, quan no hi ha premi, els diners destinats van a parar a un pot que eleva el premi d’un altre sorteig posterior. El cas de la Loteria Nacional és atípic, ja que l’import de tots aquells números que resulten premiats i no es venen, toquen íntegrament de l’estat. Per tant, la quantitat destinada a premis es pot reduir considerablement depenent dels números premiats i no venuts. Aquesta situació no sol passar als principals sortejos com el de Nadal, el Nen o d’altres d’especials, però cal recordar que cada setmana n’hi ha dos i, evidentment, quasi sempre queden molts de dècims per a vendre.

Ara, amb la tributació per IRPF prevista als pressupostos per al 2013, que serà del 20 % del premi a partir de 2.500 euros, és com si es tributés dues vegades, la qual cosa, des del meu punt de vista em sembla del tot incorrecte.
Una vegada més, el Ministeri d’Hisenda ha optat pel camí fàcil. En lloc de voler recaptar diners de les principals fortunes, d’aquells que guanyin sous elevats i potenciar la Inspecció Tributària per a que pugui perseguir de forma més eficaç el frau fiscal, escull recaptar via premis ja que, d’aquesta manera, s’assegura el cobrament. Imagino, posats a imaginar, que la recaptació del 20 % es farà al moment del cobrament del premi, com ja passa quan es cobra un premi concedit per una entitat privada fruit d’un concurs, sorteig, etc., encara que posteriorment, quan arribi la renda, l’hagis de fer constar en una apartat diferenciat i sense que torni a tributar. 
De moment ha hi ha una iniciativa per a que la gent no compri números de la Rifa de Nadal com a protesta de la rebaixa de sou que estem patit alguns col·lectius, sobre tot els treballadors públics. Si surt efecte, Montoro no quadrarà els números (una vegada més)   

LES FOTOS DEL DIA. EL PARLAMENT DE CATALUNYA I

Manel Ferre puja la contribució del 2013 en una mostra d’autisme polític (un article d'Antoni Espanya)

Sis cents mil aturats a Catalunya, més de 2.000 a Amposta, rebaixes dels sous d’un 20 % de mitja de les nòmines en els darrers anys dels que continuen treballant, ja siguen treballadors públics o privats, baixades generalitzades de les facturacions de les empreses, previsió de congelació de les pensions per al 2013, infinitat de famílies amb tots els seus membres sense cap ingrés, retallades generalitzades de les prestacions als aturats de llarga durada i expulsió dels joves del país i del sistema d’ajuts que existia abans de l’arribada del PP i CiU als governs de l’Estat i Catalunya.

Amb aquest panorama desolador el que toca és com a mínim congelar impostos i si és possible baixar-los. Doncs no, a Amposta tenim un equip de govern que no ho creu així i ha decidit pujar la contribució (IBI) pel 2013 un 2 %. Aquesta decisió, només la podem atribuir a una desconnexió total i absoluta de la realitat de Manel Ferré i el seu equip.

L’impost de Bens i Immobles (IBI) és el que grava més les butxaques dels ciutadans i en el cas d’Amposta porta una pujada acumulada de més del 100% en els darrers 10 anys. Invitem qualsevol ciutadà a comparar els rebut el que va pagar de contribució del 2002 i el que acabarà pagant enguany i comprovarà que per un pis de 90 metres, hem passat d’uns 200 euros anuals a més 400. L’equip de govern tenia la possibilitat de reduir el tipus impositiu, com ha fet en alguna ocasió en anys preelectorals, fins i tot amb baixades d’un 3 % i no ho ha fet.

Que hi ha en realitat darrera d’aquesta decisió ? Els fan falta 250.000 euros per quadrar els pressupostos del 2013. Aquesta xifra se li va escapar al portaveu de CiU en la tertúlia radiofònica que fem posterior als Plens a Ràdio Amposta. Immediatament els vam donar la solució: eliminar els 100.000 euros del famós decret anual de gratificacions i revisar a la baixa els lloguers de locals que te concertats l’ajuntament amb diversos proveïdors i que suposen prop de 400.000 euros anuals.

Malauradament això no passarà. Manel Ferré necessita mantenir la despesa anual als nivells de “sempre” per aguantar els compromisos polítics que tan bons resultats electorals li han donat des de fa 26 anys. Una extensa xarxa de favors i compra de voluntats que es sustenta amb un pressupost anual de 20 milions d’euros que paguem tots els ampostins i ampostines amb el que es financen sous polítics, càrrecs de confiança, multitud de despeses supèrflues i moltes d’altres d’absurdes, quan no directament inútils o ineficaces.

La majoria absoluta de la que gaudeix CiU els ve permetre desestimar la nostra proposta de bonificar el pagament avançat voluntari d’impostos. Aquesta pràctica que es realitza en alguns ajuntaments, permet fer un descompte en aquells ciutadans que a començaments d’any i de forma voluntària, vulguin pagar la totalitat dels impostos de l’any en curs. Això permetria disposar de liquidat en la tresoreria municipal i no haver de recórrer a pòlisses de funcionament per finançar el dia amb el consegüent estalvi d’interessos.

Finalment volem dir que vam arrencar el compromís de l’equip de Govern de no passar el rebut del segon semestre de la contribució al mes de setembre. Un mes que comporta una important despesa familiar per la compra de material escolar. Una coincidència que per altra banda demostra aquesta insensibilitat que denunciàvem al començament. Qualsevol persona lligada mínimament a la realitat sap que el mes de setembre és el que te més impacte sobre les economies domèstiques. Com és que Manel Ferré i el seu equip no ho saben ? La resposta és evident: no saben el que passa de veritat a les cases de la gent o dit en altres paraules, no toquen de peus enterra ...

Podeu llegir-lo al seu blog.