DICCIONARI ALTERNATIU

El humorista y actor  argentino Diego Capusotto es una fuente generadora de sonrisas inagotable. Además de sus vídeos y películas,
tiene una ocurrente y malsana  manera de definir las palabras.  Veamos:
 
AMIGA: Dícese de la mujer que tiene ese 'no sé qué' que elimina toda intención de acostarse con ella.

AMOR A PRIMERA VISTA: Lo que ocurre cuando se encuentran dos personas poco exigentes y excepcionalmente calientes.

ATRACCIÓN: Asociación entre calentura y una persona en particular.

BANQUERO: Es un tipo que te presta su paraguas cuando hay sol radiante y te lo reclama cuando empieza a llover.

CANDIDATO: Persona que obtiene dinero de los ricos y votos de los pobres para protegerlos a unos de los otros.

CONFIANZA: Vía libre que se da a una persona para que cometa una serie de barbaridades.

CONSULTOR: Es alguien que te saca el reloj de tu muñeca, te dice la hora y te cobra por ello.

CURA: Persona al que todos lo llaman padre menos sus hijos, que lo llaman tío.

DESILUSIÓN: Cuando el bonito trasero no coincide con la espantosa cara.

DIPLOMÁTICO: Es quien te dice que te vayas al carajo de un modo tal que te sientes ansioso por empezar el viaje.

ETERNIDAD: Tiempo que pasa desde que acabaste hasta que la dejaste en su casa.

FÁCIL: Dícese de la mujer que tiene la moral sexual de un hombre.

HOMBRE: Aquel individuo humano que durante sus primeros 9 meses de vida, quiere salirse del útero y el resto de su vida intenta entrar en él.

INDIFERENCIA: Actitud que adopta una mujer hacia un hombre que no le interesa, que es interpretada por el hombre como "se está haciendo la difícil'.

INFLACIÓN: Es tener que vivir pagando los precios del año próximo con los sueldos del año pasado.

INTELECTUAL: Individuo capaz de pensar por más de 2 horas en algo que no sea sexo.

LAMENTABLE: Hombre con una erección que camina hacia una pared y con lo primero que la toca es con la nariz.

LENGUA: Órgano sexual que algunos degenerados usan para hablar.

MODESTIA: Reconocer que uno es perfecto sin decírselo a nadie.

MOLESTA: Persona que habla cuando uno desearía que escuchase.

MONOGAMO: Polígamo reprimido.

NINFÓMANA: Término con el cual un hombre define a una mujer que desea tener sexo más a menudo que él.

BOY SCOUT: Un niño vestido de estúpido, comandado por un estúpido vestido de niño.

PESIMISTA: Optimista con experiencia.

SWEATER: Prenda que usan los niños cuando la madre tiene frío.

SUPERMODELOS: Evidencia de que todos los demás estamos mal hechos.

TRABAJO EN EQUIPO: Posibilidad de echarle la culpa a otros.

UROLÓGO: Especialista que te mira el bicho con desprecio, te lo agarra con asco y te cobra como si te lo hubiera chupado

EX MUJER: Mujer para toda la vida.

PER FAVOR, NO ENS ENGANYEU MÉS!

Després de les benzineres i de la telefonia, ara ha arribat l’hora de les elèctriques.
El ministre d’Indústria vol que els usuaris espanyols acudim al mercat lliure a l’hora de proveir-nos d’energia pera les nostres llars.
Però en realitat sabem que vol dir acudir al mercat lliure? Evidentment que no. No estem acostumats a analitzar el mercat per escollir la millor oferta. Potser perquè quan ho hem fet ens han donat a triar entre pals i garrotades.
Si us pregunto a quina benzinera acudiu per a posar el carburant al vostre vehicle, segurament que una àmplia majoria en respondreu que a la que teniu més prop de casa o a la que us ve de pas quan aneu a treballar o fer un viatge d’oci.
I si us pregunto quantes companyies telefòniques heu tingut durant els darrers anys, segurament, la majoria de vosaltres, em respondreu que unes quantes. Cert?
Les poques vegades que he posat carburant a França (miro d’entrar amb el dipòsit ple ja que allí és una mica més cara) te’n adones que hi ha una diferència de preu entre les diverses companyies. De vegades, fins i tot, pots trobar-te dues gasolineres molt prop una de l’altra fins i tot quasi davant per davant. És evident que entre elles es facin la competència i pugnin per oferir un millor preu al client, ja que una millor qualitat no és fàcilment demostrable.
Aquí no és així. Com a molt tenen un sistema de punts que et donen cada vegada que carregues combustible i que, al final, podràs convertir-los en regals. D’altres van lligades a cadenes de supermercats i la compra en els seus establiments et servirà per a que obtinguis descomptes amb carburat. I poca cosa més.
I què dir de les companyies telefòniques que no sapigueu?  Segurament res. El canvi constant de companyia es degut als pèssims serveis que ofereixen. Per això mateix, les companyies de telefonia, ocupen el primer lloc en reclamacions.
Els governs ens han volgut fer creure que la liberalització dels mercats serà beneficiós per als usuaris, però a la pràctica no és així. Sovint, des del Tribunal de la Defensa de la Competència s’ha hagut d’investigar si les diferents companyies d’un mateix sector (normalment multinacionals) pacten preus per a no perjudicar-se massa. I sovint també han hagut de posar multes quantioses perquè s’ha descobert que, efectivament, existeix una mala praxi.
Quan només existien Telefónica de España i CAMPSA, no ens havien de preocupar d’aquestes coses. Des del govern es fixaven les tarifes i es controlava el mercat.
Ara sembla que és la disbauxa. Tothom fa el que li dóna la gana de la forma més impune i quan s’actua des del TDC, la seva eficiència no està demostrada.

Podeu creure que els grans companyies acaben assumint les quantioses multes les poques vegades que se’ls acaba sancionant? Jo no. Penso que cèntim a cèntim, les multes les acabem pagant els usuaris. Després de tot, tenen la paella pel mànec.

Ara, des del govern central es vol fer el mateix amb les elèctriques, un sector que segons la seva patronal, fa temps que va acumulat pèrdues. En canvi, conserven als seus consells d’administració a exaltscàrrecs polítics que han trobat allí una jubilació d’or com assessors.  
Jo demanaria als nostres governs que, per favor, no ens enganyin més. Els ciutadans podem ser ximplets, però al final, tard o d’hora, acabem per obrir els ulls i assabentar-nos del que passa.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 14-10-2012

Ens queixem d'aquells propietaris de gossos que no recullen els excrements. Avui em queixaré dels que ho fan.
Repleguen les caques però les deixen allà on els hi va bé. Aquest matí a la porta de casa meva, tal i com es pot veure a les fotos.

SENYORS PROPIETARIS DE GOSSOS QUE REPLEGUEN LA MERDA I LA DEIXEN A CASA ELS ALTRES, HAN PENSAT QUE AL MENJADOR DE CASA SEVA COM A OBJECTE DE DECORACIÓ TAMBÉ QUEDARIA BÉ?
O A LA CUINA GUISADA AMB UNES PATATETES?

No ho havia pensat?
Una altra vegada abans de deixar-la on li vingui de gust, penseu, molts ciutadans li estarem agraïts!!!

Què és “La Fatarella, 1938?

La Fatarella, 1938 és un curtmetratge centrat en la Guerra Civil Espanyola, concretament en la Batalla de l’Ebre, on es relata una història molt breu, però dramàtica i encoratjadora a la vegada, que de ben segur els emocionarà. Es tracta d’una avançada que hi va haver al poble de la Fatarella, pels soldats de la lleva del biberó.

En el relat s’hi contraposen la joventut i la innocència per una part, i la perspicàcia per l’altra, oferint una visió de la guerra realista i cruel.
Pau Bertomeu de la productora audiovisual Delta Produccions, va desenvolupar la idea d’aquest curtmetratge després de llegir el conte ‘El último cigarrillo’ de Joan Ferré Verge. L’autor va escriure el relat a partir dels fets explicats pel seu oncle Leonardo, ex-combatent de la lleva del biberó, que va viure els aconteixements en primera persona.
La Fatarella, 1938 també reflexa la il·lusió d’un equip de professionals que han posat tot el seu talent i amor en aquest projecte, sense demanar res a canvi, només pel simple fet de crear un curtmetratge per a tots vosaltres.
El curtmetratge també compta amb la participació de diferents entitats com ‘Associació Lo Riu’, associació per l’estudi del patrimoni arqueològic i històric de les Terres de l’Ebre; ‘Memoria Histórico-Militar 1938’ museu sobre la Batalla de l’Ebre a Faió (Saragossa) o el grup de recreació històrica ‘Ejercito del Ebro’ entre d’altres.
La gravació dels exteriors es farà durant la segona quinzena de novembre, a la serra de la Fatarrela, a l’espai que està recuperant i museïtzant l’assocaició Lo Riu. També es gravaran els interiors a una casa de la Galera.
Tenim previst que s’estreni a l’abril del 2013.



Vídeo promocional del curtmetratge la Fatarella 1938 realitzat per Pau Bertomeu (Delta Produccions)

http://vimeo.com/51052953
 

Informació general del curt.

http://lafatarella1938.com/ 

Col·labora fent una aportació econòmica. 

http://www.verkami.com/projects/3406-la-fatarella-1938