PER FAVOR, NO ENS ENGANYEU MÉS!

Després de les benzineres i de la telefonia, ara ha arribat l’hora de les elèctriques.
El ministre d’Indústria vol que els usuaris espanyols acudim al mercat lliure a l’hora de proveir-nos d’energia pera les nostres llars.
Però en realitat sabem que vol dir acudir al mercat lliure? Evidentment que no. No estem acostumats a analitzar el mercat per escollir la millor oferta. Potser perquè quan ho hem fet ens han donat a triar entre pals i garrotades.
Si us pregunto a quina benzinera acudiu per a posar el carburant al vostre vehicle, segurament que una àmplia majoria en respondreu que a la que teniu més prop de casa o a la que us ve de pas quan aneu a treballar o fer un viatge d’oci.
I si us pregunto quantes companyies telefòniques heu tingut durant els darrers anys, segurament, la majoria de vosaltres, em respondreu que unes quantes. Cert?
Les poques vegades que he posat carburant a França (miro d’entrar amb el dipòsit ple ja que allí és una mica més cara) te’n adones que hi ha una diferència de preu entre les diverses companyies. De vegades, fins i tot, pots trobar-te dues gasolineres molt prop una de l’altra fins i tot quasi davant per davant. És evident que entre elles es facin la competència i pugnin per oferir un millor preu al client, ja que una millor qualitat no és fàcilment demostrable.
Aquí no és així. Com a molt tenen un sistema de punts que et donen cada vegada que carregues combustible i que, al final, podràs convertir-los en regals. D’altres van lligades a cadenes de supermercats i la compra en els seus establiments et servirà per a que obtinguis descomptes amb carburat. I poca cosa més.
I què dir de les companyies telefòniques que no sapigueu?  Segurament res. El canvi constant de companyia es degut als pèssims serveis que ofereixen. Per això mateix, les companyies de telefonia, ocupen el primer lloc en reclamacions.
Els governs ens han volgut fer creure que la liberalització dels mercats serà beneficiós per als usuaris, però a la pràctica no és així. Sovint, des del Tribunal de la Defensa de la Competència s’ha hagut d’investigar si les diferents companyies d’un mateix sector (normalment multinacionals) pacten preus per a no perjudicar-se massa. I sovint també han hagut de posar multes quantioses perquè s’ha descobert que, efectivament, existeix una mala praxi.
Quan només existien Telefónica de España i CAMPSA, no ens havien de preocupar d’aquestes coses. Des del govern es fixaven les tarifes i es controlava el mercat.
Ara sembla que és la disbauxa. Tothom fa el que li dóna la gana de la forma més impune i quan s’actua des del TDC, la seva eficiència no està demostrada.

Podeu creure que els grans companyies acaben assumint les quantioses multes les poques vegades que se’ls acaba sancionant? Jo no. Penso que cèntim a cèntim, les multes les acabem pagant els usuaris. Després de tot, tenen la paella pel mànec.

Ara, des del govern central es vol fer el mateix amb les elèctriques, un sector que segons la seva patronal, fa temps que va acumulat pèrdues. En canvi, conserven als seus consells d’administració a exaltscàrrecs polítics que han trobat allí una jubilació d’or com assessors.  
Jo demanaria als nostres governs que, per favor, no ens enganyin més. Els ciutadans podem ser ximplets, però al final, tard o d’hora, acabem per obrir els ulls i assabentar-nos del que passa.