 |
| Això és The Waterfall o la meitat del que havia de ser... |
Estic de vacances. I que un està de vacances té
una altres horaris com per exemple, em llevo més tard del que és habitual en un
dia laborable. Normalment, després de passar per la dutxa i abans d’esmorzar,
trec a l’Electra per a que faci les seves necessitats.
És habitual que em porti fins el moll de càrrega
d’una carnisseria propera. Allí sempre hi sol trobar un osset o una mica de
greix.
Ahir, mentre estàvem allí, va arribar amb la
seva vespa la repartidora de la
Revista Amposta (qui sigui d’Amposta sabrà de qui parlo) Després de saludar-me,
ràpidament entra cap a la carnisseria amb un exemplar de la publicació. En
aquell moment és quan dubto si el número corresponent del mes d’octubre ja s’ha
repartit o no. Creia recordar que, efectivament, per casa no l’havia vist. Mentre ho pensava, la repartidorava sortir sense haver comprat res.
Al cap d’una estona entro al bloc de pisos on
visc i a la bústia no hi ha cap exemplar de la RA. Li pregunto a la meva dona
que, com jo, també està de vacances i tampoc m’ho sap dir segur. Miro entre els
diaris vells i el primer exemplar de la RA que trobo és del mes de setembre.
Dedueixo amb tota lògica que la d’octubre encara no l’han repartit i això que
estem al dia 22!
M’oblido de la revista. En acabar de dinar,
sobre les 3 de la tarda si fa o no fa, toquen al timbre. Ràpidament em faig la
pregunta habitual en aquests cassos: Qui serà ara? Qui és? –pregunto- I una veu
en castellà respon. Le vengo a dejar la
Revista Amposta. Ai carai! Efectivament i sense cap mena de dubte, la repartidora aquest matí la portat expressament
a la carnisseria. Sembla ser que encara hi ha privilegis (ingenu de mi, és què
m’imaginava el contrari?)
Quan la RA ha arribat a les meves mans li he
donat un cop d’ull per veure si portava alguna notícia de darrera hora (ha, ha,
ha... de darrera hora!!): la col·locació de la senyera al pont penjat el matí
de la Diada, el viatge a Barcelona dels convergents principals, la inauguració
de la gran obra d’art The Waterfall al pont penjat... Com
veieu tot notícies molt interessants i de rigorosa actualitat.
Per cert, no sé si és que m’ho ha semblat a mi
o el sinyó ancalde hi surt menys del
que ens té acostumats a fer-ho. Però surt, eh? No us cregueu que no s’ha
aprofitat el número de la RA per a no treure’l aprofitant qualsevol excusa.
Per cert, ja sabeu qui és la repartidora?
Una persona que s’ha fet a si mateixa. De
repartir correspondència a tenir un pes específic molt rellevant a la nostra
ciutat. Diuen que darrere d’un home important sempre hi ha una gran dona... Bé,
no sé si aquesta afirmació és del tot encertada, però és una pista.
