Mals resultats a Galícia. Mals resultats al País
Basc... Cal buscar més excuses? Diu la dita que hi ha qui veu la palla a l’ull aliè i no veu la biga al propi... I
per al colmo hi ha qui se’n recordade Zapatero a l’hora d’atribuir-ne els mals resultats. I Aznar? perquè posats a
comparar, no hi ha color entre tots dos expresidents. Zapatero potser no en va
saber més... però Aznar ha estat, sense cap mena de dubte, el pitjor president
del govern que ha tingut Espanya d’ençà de la restitució democràtica. I ho
defensaré on calgui! Fins i tot l’actual president del govern, Rajoy, quins mèrits
sé li poden atribuir? Ni quan era ministre (Aznar se’n va cuidar de que no
tingués carteres de responsabilitat per a no cremar-lo més del compte) va fer
res destacable. De l’única cosa que se’n recorda la gent va ser de la
desastrosa gestió del petroler Prestige i aquells hilitos de plastilina... I des de que exerceix de president del
govern? Alguna cosa positiva que destacar? Rotundament no!
Sembla mentida que des del PSOE es facin anàlisis
tant superficials com el que s’ha fet a l’hora de valorar els resultats de les
eleccions d’ahir. El diari digital Público ha fet una enquesta amb la següent
pregunta: Qui deu d’assumir la responsabilitat al PSOE per la derrota electoral? I aquest ha estat el resultat: Els candidats Patxi López i Patxi Váquez
(12,2%); Alfredo Pérez Rubalcaba (79,71%); Ningú, els resultats són acceptables
(8,9%)
Amb totes les reserves sobre la fiabilitat que
tenen sempre els resultats d’aquests tipus de sondejos (qui vota no sempre té
el rigor necessari), em semblen prou clars a l’hora de valorar la gestió
socialista des del 20-N de l’any passat. El poble espanyol ja va emetre un vot
de càstig contra els socialistes en les passades eleccions generals. Cal
recordar que van estar els pitjors resultats que mai s’havien aconseguit?
Dintre d’un mes i escaig (25 de novembre) hi
hauran eleccions autonòmiques a Catalunya. De moment, tot el sondejos parlen d’una
victòria aclaparadora de CiU (que s’ha embolcallat de la bandera
independentista) i de un descens estrepitós del PSC. Fins i tot, sembla que es
podria convertir-se en la quarta força política després de CiU, ERC i ICV-EUA.
El PSC, que sempre havia estat hegemònic a les
generals i municipals i que només quedava segon a les autonòmiques, ja va patir
un fort revés a les passades generals quan, per primera vegada va quedar
relegat al segon lloc després de CiU, tot i les retallades de mas que ja
portava un any al govern.
La caiguda, si ningú hi posa remei durant
aquest mes que queda, sembla del tot irremeiable. I un mes passa molt ràpid i haurien
de produir-se una sèrie de factors que permetessin una certa recuperació del
vot, cosa bastant improbable.
No fa gaires dies llegia que ja hi ha qui
treballa pensant en una gran ensopegada del candidat (i primer secretari del
partit) Pere Navarro.
Tan el PSOE com el PSC van perdre l’oportunitat
històrica de renovar idees i cares en
els seus darrers congressos. Fins i tot als socialistes catalans, l’avançament
de les eleccions autonòmiques els va agafar amb el peu canviat i no van poder fer ni les primàries anunciades. El
mateix que podria passar ara al PSOE si Rajoy decidís disoldre les cambres
espanyoles.
Tots aquest fets, sumats a l’actual desencantament
de una bona part de l’electorat progressista han d’acabar passant factura a la
que, fins ara, eren les formacions hegemòniques de l’esquerra espanyola i
catalana. Ara mateix els socialistes no són alternativa de govern, sinó simples
comparses electorals.
Les actuals cúpules socialistes haurien d’acceptar
que es van equivocar i posar-hi remei el més aviat possible.
Val més entonar un mea culpa fora de temps que no fer-ho mai i, a sobre, pensar que la
culpa de tots els mals la tenen els altes i esperar que els ciutadans acabin posant les coses al seu lloc. Els
resultats del País Basc i Galícia han estat un clar exemple de quina és la
situació actual. Siguem realistes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada