diumenge, 9 de desembre del 2012

LA MOTO (microrelat)




Rum, rum, rum... Clemente (nom fictici, ja que desconec el seu nom real) “circulava” amb la seva moto pel Centre d’Instrucció de Marineria (CIM) de Cartagena. Només hi havia un problema: la seva moto era fictícia o sigui, no tenia cap moto.
Abans de donar-lo “inútil” per demència, li van fer tota mena de proves: psiquiatre, psicòleg, sexòleg, grafòleg... (potser m’he passat una mica...) Finalment, hi va haver veredicte per part del tribunal metge: el van declarar “inútil”!
Amb la corresponent “blanca” (així és coneixia quan se’t deslliurava de totes les obligacions amb els militars), Clemente va tornar a agafar la seva moto (rum, rum, rum...), va creuar el patí d’armes i va sortir per la porta principal de la caserna militar.
En arribar al carrer, Clemente va aturar la moto, va fer el gest de plantar el cavallet i es va adreçar als mariners que hi havia de guàrdia a la porta:
“Aquí us deixo la moto per si algú la vol ver servir. A mi m’ha estat de molta utilitat”

El juego perverso de la cama redonda CIU-PPC

Andan meditando estos días Artur Mas y Oriol Pujol, entre otros próceres nacionalistas, si sería conveniente o no romper sus numerosos vínculos con el Partido Popular de Cataluña. Recuérdese que CiU pudo gobernar durante su primera legislatura -más tarde recortada casi a la mitad- gracias a los pactos entre Mas y Alicia Sánchez Camacho. Esos pactos no fueron puntuales ni efímeros, ni secundarios, ni marginales. Fueron muy relevantes.
Este episodio de los pactos entre la derecha española y la derecha catalana ha sido y continúa siendo altamente significativo. Demuestra hasta qué grado de cinismo o de hipocresía llegan a almacenar algunos partidos políticos. Se abrazaron hace un par de años los patriotas españoles con los patriotas catalanes y siguen juntitos a día de hoy. Mientras Mas levitaba viendo la  inmensa manifestación del 11 de septiembre en favor de la independencia de Cataluña, no quiso romper ni un milímetro los pactos de todo género político con el PP.
Lo mismo, o parecido, puede decirse de la actitud del PPC, con el visto bueno, naturalmente, de Mariano Rajoy. Cuando Mas inició su deriva creciente predicando a los catalanes la buena nueva de que pronto se iban a separar del resto de España, Sánchez Camacho no exigió para nada que sólo seguirían protegiendo a Mas si renunciaba a fracturar la unidad de España.
Da la impresión de que estamos ante unos pactos construidos no entre políticos, sino entre mercaderes del templo. Estamos ante una tomadura de pelo más a los ciudadanos y, sobre todo, a los votantes de CiU y del PPC. Tras el órdago intolerable contra la lengua catalana del ministro Wert, que sin embargo ha tenido que rectificar un poco y de puntillas, los jerifaltes soberanistas se interrogan si ha llegado ya el momento de acabar la luna de miel con la derechona popular. ¿A qué esperan?
La derecha es ideológica cuando le interesa y es pragmática -en el peor sentido de la palabra-cuando no le interesa. Unos y otros juegan a la guerra de las banderitas, que es una coña marinera,  y en alguna que otra ocasión hacen ver que se pelean entre ellos, pero lo hacen como en la lucha libre de los años cincuenta y sesenta del pasado siglo. Los luchadores estaban comprados para distraer al personal y a dormir que son dos días.
Mas se hace el indignado con Rajoy, pero ninguno de los dos renuncia a que la ciudad de Badalona tenga como alcalde a un xenófobo llamado Xavier García Albiol. Castelldefels está repartida entre populares y convergentes. En Sitges, igual. Y así en diversos pueblos y ciudades sometidos a  la alianza obscena de los separatistas y los separadores. Otras alianzas pasan por favores políticos importantes que el PPC hizo llegar al líder secesionista Mas. Y es preciso recordar, aunque no guste ni a unos y a otros, que los que sueñan con ser héroes de  la independencia catalana son exactamente los mismos que hicieron presidente al ultraconservador y españolísimo hasta las cachas José María Aznar López.
Hemos insistido últimamente en este asunto desde ELPLURAL.COM porque nosotros creemos que semejante mejunje perjudica a la credibilidad de los políticos ante los ciudadanos. Y peor aún, este juego perverso de cama redonda CiU-PPC perjudica y mucho a la democracia. Y en este país, ojo, sólo hace treinta años y poco más  que podemos decir que hay democracia.

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

dissabte, 8 de desembre del 2012

EL TITULAR DEL DIA 8-12-2012



Avui he escollit un titular que publicava ahir el Periódico: El BCE augura un 2013 encara més negre del que es preveia fins ara.

Fins ara havia escoltat coses com: Ni tot és blan ni es negre; entre mig hi ha el color gris. O el gris té moltes tonalitats.
Ara bé, llegint el titular sembla que també el negre pot tenir diverses tonalitats... Increïble!!
Si la majoria de membres d’una família han perdut el lloc de treball... Si passen penúries per arribar a final de mes... Si han estat desnonats... Etc, etc., algú em pot explicar davant d’aquets negre panorama, com pot encara ser més negre el futur?
La cara de vergonya els hi hauria de caure als nostres mandataris de fer afirmacions com aquesta.
A veure si d’una vegada posen fil a l’agulla i es posen a treballar i posar solucions adients. Unes solucions que fins ara no han sabut o no han volgut trobat (jo m’inclino més per no han sabut trobar)
A Zapatero, per molt menys, se’l va pressionar tant que va haver de convocar eleccions anticipades. Des de llavors fins ara la situació en lloc de millorar ha empitjorat molt i aquí no hi ha ningú que se’n faci responsable.
Rajoy i tot el seu govern haurien de plegar i donar pas a unes eleccions anticipades o bé fer un govern de concentració nacional on s’escolti a tothom i no que només es tingui en compte la veu dels més poderosos.
No és possible que any rere any se’ns digui que el proper serà pitjor i que ningú sàpiga quan s’acabarà aquesta maleïda crisi.
Farem bona la frase d’ICV-EUA: Això no és una crisi, és una estafa!!

LA PRIMERA COLLA CASTELLERA DEL DELTA

Foto propietat de la colla.
Ahir divendres la nova colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van fer el primer assaig al centre social lo Maset de Deltebre. En total hi van acudir unes 30 persones.
Un bon grapat dels seus membre ja tenen experiència al món casteller i formen par de diverses colles d'arreu de Catalunya:

Colla Sagrada Família de Barcelona: 7 d'Amposta 1 de Deltebre.
Colla Xiquets de Tarragona: 1 d'Amposta.
Pataquers de la Rovira i Virgili: 1 de Sant jaume d'Enveja i 1 d'Amposta.
Nens del Vendrell: 1 d'Amposta.

Està previst que es faci un nou assaig cap a Nadal.

Si hi ha algú que hi estigui interessat, pot adreçar-se al Facebook de la colla.