L'estafa de l'IPC (Juancho Dumall Director Adjunt del Periódico)

Dijous, 13 de desembre del 2012
 
Els últims estudis sobre l'evolució dels preus de les gasolines confirmen la sospita que existeix a Espanya una taula camilla en la qual les tres grans petroleres es posen d'acord per fixar quant ha de pagar cada dia el consumidor quan omple el dipòsit del seu vehicle. Davant d'aquesta flagrant violació del lliure mercat, resulta patètic el paperot del Govern. No només és incapaç de regular una competència raonable en un mercat molt important, sinó que, a més a més, entra en el joc de les grans corporacions al pressionar-les perquè maquillin els preus a finals del mes de novembre i continuar fent els ulls grossos després. Només li falta donar-los les gràcies.

¿I per què al novembre? Senzillament perquè l'índex de preus al consum (IPC) d'aquest mes és el que es pren com a referència per revaloritzar les pensions. Cepsa, Repsol i British Petroleum fan un favor al Govern amb la baixada de preus uns dies, de manera que la dada d'inflació quedi convenientment reduïda en unes dècimes precioses. No cal dir que els grans pagans d'aquest sistema pervers són els consumidors i els pensionistes.
Lleis de competència
Una pràctica com aquesta, que viola les més elementals lleis de la competència, serien motiu d'escàndol en una democràcia avançada. Però aquí es para el cop amb una declaració del ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, en la qual llança una inconcreta advertència al sector i insinua un canvi en la llei d'hidrocarburs. Es tracta d'una resposta insuficient i, el que és pitjor, d'un capítol més d'aquesta farsa.
A un Govern que s'omple la boca parlant de la unitat de mercat, que defensa les polítiques liberals davant la perillosa socialdemocràcia, tan defensor fa només uns quants mesos de mantenir el poder adquisitiu de les pensions, a aquell Govern cal exigir-li que arregli d'una vegada una anomalia impròpia d'una economia moderna com és la manipulació els preus amb els quals es mesura la inflació. Manipular dades oficials errònies sabent-ho no és només fer-se trampes al solitari. És perjudicar milions de persones.

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. CERVERA DEL MAESTRE V

Hacia el gobierno soberanista

El resultado de las elecciones del pasado 25-N ha dejado, sin duda, un panorama mucho más complejo y difícil para la gobernación estable de Cataluña. Aquella “mayoría excepcional” reiteradamente reclamada por Artur Mas durante toda la campaña electoral para CiU se ha convertido en algo así como una minoría excepcional, en la que la federación nacionalista cuenta, sobre un total de 135 escaños, tan solo con 50, 12 menos de los que contaba durante la legislatura pasada. De ahí que en la cúpula directiva de CiU se haya abierto un debate interno, por ahora mantenido todavía en secreto, sobre las responsabilidades de quien o quienes acortaron tan precipitadamente una legislatura para encontrarse a la postre con un resultado tan poco favorable para sus intereses políticos. También en política la avaricia rompe el saco.
Está claro que CiU fue la formación vencedora el pasado 25-N y que lo hizo, además, con una mayoría amplia. Por consiguiente, ahora le corresponde la responsabilidad de encabezar una vez más el Gobierno de la Generalitat. Pero debe hacerlo desde una posición mucho más débil. Descartada por completo la posibilidad de rehacer su entendimiento con el PP, al menos a corto e incluso a medio plazo, la federación nacionalista ha optado por apostar por ERC, un partido de nítido perfil independentista y de posiciones muy distantes con los postulados de centro-derecha que caracterizan a CiU. El PSC no se ha prestado a apostar por un Gobierno de este tipo y ha propuesto, por el contrario, un Gobierno de unidad o de concentración nacional, cuyo objetivo principal fuese la superación de la grave crisis económica, social y política que Cataluña padece.
Pero CiU sigue con su opción preferente, que es la del acuerdo con ERC, aunque esta formación no parece dispuesta a formar parte del Gobierno resultante de su apoyo, un apoyo que condiciona a una serie de condiciones económicas y sociales, por ahora no del todo precisas, y sobre todo al compromiso de la celebración, en un plazo a determinar pero durante esta nueva legislatura, de la tan traída y llevada consulta sobre el derecho a decidir de Cataluña, esto es una consulta en la que la ciudadanía catalana se pronuncie sobre la independencia.
El nuevo Gobierno de la Generalitat será, pues, el primer Gobierno abiertamente soberanista que habrá habido en la historia de Cataluña. Nada hay que objetar a ello, ya que es una opción legítima, resultante del veredicto surgido de las urnas. Pero parece claro que en una situación como la actual, con un PP que desde el Gobierno de España parece apostar por el choque de trenes, en Cataluña estamos a punto de iniciar una deriva política preocupante. Y no porque ponga en cuestión la unidad de España, sino porque puede provocar la desunión en Cataluña y, por encima de todo, porque todo apunta a que va a poner la apuesta soberanista o independentista por encima de la resolución de los muy graves y urgentes problemas que el conjunto de la sociedad catalana tiene planteados en la actualidad.
Problemas como el paro y la precariedad laboral, los recortes en sanidad, educación y todo tipo de prestaciones sociales, los desahucios y el imparable número de personas y familias que quedan al margen de la sociedad, pueden quedar de nuevo en segundo plano mientras se prolonga el debate soberanista.

Jordi García-Soler es periodista y analista político

FELICITATS ALS VALENCIANS I A LES VALENCIANES (al menys a una part)

Litografia d'Antoni Tàpies. 

El Tribunal Suprem va dictar dimecres una sentència d’aquelles que alegren a molta gent. La majoria dels ciutadans de Catalunya  que ens mostrem susceptibles quan s’ataquen les nostres llibertats, però sobre tot, els valencians i valencianes que han lluitat en defensa dels seus.

L’ús del català (que al País Valencià l’anomenen valencià) és imprescindible per a la supervivència del idioma.

Però el PP a València, no ho ha fet només per a que no es catalanitzi la seva comunitat, sinó, també, per a mantenir pura la ment dels seus ciutadans. I és que tot allò que els arriba de Catalunya és pervers i pot perjudicar la forma de pensar. Per tant, res millor que clausurar els repetidors de TV3 que hi havia per tot el territori valencià propietat de l’Associació Cultural del País Valencià.

Durant anys, la televisió Pública valenciana, Canal 9 ha estat el mitjà informatiu més important del territori i, com tot hom sap, es tracta d’una televisió plural que informa amb un rigor informatiu digne d’elogi, al contrari del que passa amb TV3 que és una televisió més partidista (bé, de vegades potser sí)

Imagino que els d’Acció Cultural deuen d’estar més contents que els xiquets amb sabates noves. No només es podran tornar a posar en marxa els repetidors televisius, sinó que, a sobre, el govern de la Cheneralitat els hi haurà de tornar l’import de les multes milionàries que els hi havia posat per resistir-se a acatar les normes arbitràries dels diferents governs del PP; de Zaplana primer i de Camps més tard.

Fa uns anys vaig col·laborar (crec recordar que amb 10 euros) a sufragar una d’aquestes multes. En compensació em va arribar, no una, sinó 2 litografies de Tàpies. No vull que ens retornin els diners. No cal, 10 € més o menys no influiran en la meva economia per arribar a final de mes. I així ho demanaria a tots els qui, com jo, vam fer aquest gest de forma desinteressada.

Tots aquests diners els podríem emprar en fer una gran festa de celebració i, des d’aquí, els suggereixo que convidin a personatges com els citats amb anterioritat i d’altres com la Rita Barberà, Ricardo Costa, etc. per a que se’n adonin que Catalunya és terra de pau i els catalans gen pacífica que no pretenem obligar a ningú a res, al contrari del que fan ells.

Vull acabar amb unes piulades que vaig llegir al Periódico:

 

@sangarvi Amb ‘TV3 al País Valencià’ hi ha dos valencians. Els que volen que cadascú vegi o no la televisió que vulgui, i els que t’ho prohibeixen.

 

@Gafas_y_reloj A veure, aquells que us molesta ‘TV3 al País Valencià’ repetiu amb mi: Si no vull veure TV3, no poso aquest canal”. És molt fàcil, de veritat.