Els últims estudis sobre l'evolució dels preus de les gasolines confirmen la sospita que existeix a Espanya una taula camilla en la qual les tres grans petroleres es posen d'acord per fixar quant ha de pagar cada dia el consumidor quan omple el dipòsit del seu vehicle. Davant d'aquesta flagrant violació del lliure mercat, resulta patètic el paperot del Govern. No només és incapaç de regular una competència raonable en un mercat molt important, sinó que, a més a més, entra en el joc de les grans corporacions al pressionar-les perquè maquillin els preus a finals del mes de novembre i continuar fent els ulls grossos després. Només li falta donar-los les gràcies.
Lleis de competència
Una pràctica com aquesta, que viola les més elementals lleis de la competència, serien motiu d'escàndol en una democràcia avançada. Però aquí es para el cop amb una declaració del ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, en la qual llança una inconcreta advertència al sector i insinua un canvi en la llei d'hidrocarburs. Es tracta d'una resposta insuficient i, el que és pitjor, d'un capítol més d'aquesta farsa.
A un Govern que s'omple la boca parlant de la unitat de mercat, que defensa les polítiques liberals davant la perillosa socialdemocràcia, tan defensor fa només uns quants mesos de mantenir el poder adquisitiu de les pensions, a aquell Govern cal exigir-li que arregli d'una vegada una anomalia impròpia d'una economia moderna com és la manipulació els preus amb els quals es mesura la inflació. Manipular dades oficials errònies sabent-ho no és només fer-se trampes al solitari. És perjudicar milions de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada