Vivim en una Europa sense ànima que s'enfonsa en les desigualtats, cada dia més insuportables, mentre creix la misèria que pateixen les persones. Tanmateix, no es pot abordar de manera seriosa la situació actual sense analitzar l'origen de les directrius polítiques i econòmiques de la UE i, en concret, de l'Eurozona.
Avui ja no se sostenen les velles propostes mediadores de fràgils equilibris entre socialdemocràcia i democràcia cristiana, en torns d'alternança bipartidista sota el pretès pragmatisme d'un capitalisme de rostre humà. Arreu de l'Europa del sud s'estén la tragèdia quotidiana i la desesperança imposada pel diktat homicida de la troica a una Grècia sota mínims, un Portugal revoltat, una Itàlia malmesa i desconcertada per tecnòcrates i populistes, o ara a Xipre.
La crisi de Xipre està posant de manifest no només la mediocritat i la hipocresia de les institucions econòmiques europees, sinó també fins a quin punt els interessos electorals d'Angela Merkel sacrifiquen l'ocupació i el benestar de la ciutadania dels països del sud. En el cas concret de la República de Xipre, l'abús i el menyspreu des del país ric suposa «una nova colonització» en paraules del líder de Syriza, Alexis Tsipras.
La burla dels ministres de finances de l'Eurogrup a la sobirania dels pobles ja es converteix en un sarcasme intolerable. L'objectiu últim de la decisió política de l'Eurogrup no és el rescat de l'economia xipriota, sinó imposar un règim de dominació econòmica absoluta a una valuosa regió geopolítica, i a més executar un càstig exemplar i amenaçador per a qualsevol país del Sud que es resisteixi.
El no del poble i del Parlament als plans de dissolució de la República de Xipre són a la vegada el no de tots els pobles europeus a un carreró autodestructiu i sense sortida per a Europa. Però també a casa nostra la situació ja supera tots els malsons. Només hi una tria possible: o la pèrdua definitiva del projecte de l'Europa de cultura, pau i progrés sorgida de la postguerra mundial o construir una nova Europa fruit de la proposta ciutadana. En els inicis del segle XXI, la guerra que avui es lliura als països del sud d'Europa és la guerra contra la ciutadania.
O és l'austericidi i l'esclat de la corrupció, o un canvi radical de polítiques. O són els tractats neoliberals, o els drets socials, econòmics i la dignitat dels pobles. O és, una altra vegada, un feixisme que creix entre la foscor de la pobresa, o és la solidaritat, l'equitat i la fraternitat. I no podem ni volem renunciar a una Europa de valors, de garanties civilitzatòries, de progrés social i econòmic, de serveis públics i de pau.
L'esperança per la recuperació d'Europa està en les respostes ciutadanes, en la recuperació del millor de la història de cada poble, a fer realitat, com canten a carrers i places de Portugal, que de nou: «O povo é quem mais ordena». S'imposa reaccionar en confluència i insurrecció. No pas sotmetre'ns, ni resignar-nos, ni auto inculpar-nos per les polítiques imposades per la Unió Europea. Hem de lluitar per un canvi radical d'emancipació i de futur.
Avui l'alternativa per una altra Europa no únicament és possible, sinó que resulta imprescindible i urgent. A Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) estem per aquest objectiu. I amb moltes potencialitats, complicitats i coherències: internacionalisme, dret a decidir dels pobles, encaix federal, estatal i europeu, des de les classes socials i la seva lluita, per la defensa de la sanitat i l'ensenyament públics, amb la gent treballadora i amb companys d'arreu, a l'Estat i a Europa. Amb l'Esquerra Plural i amb organitzacions socials insurgents i 35 partits europeus del millor ventall de les esquerres transformadores, integrats al Partit de l'Esquerra Europea (PEE). A punt per la confluència, sumant allò social, polític, plural, inclusiu. Fent Syriza, però la real, i amb la seva ajuda i experiència
Tenim en perspectiva una Conferència sobre la Unió Europea amb Izquierda Unida aquest mes de juny i el quart Congrés del Partit de l'Esquerra Europea el mes de desembre. Un escenari adient i enriquidor per anar bastint la nostra alternativa europea també en la perspectiva d'unes futures eleccions europees, el maig del 2014. Amb una campanya supranacional nova i diferent on fer créixer la força alternativa, de confluència per l'Europa dels pobles, dels drets i de les persones.
Aquesta és la nostra reflexió en obert a la ciutadania: treballar per una Europa d'equitat i dignitat, de drets i valors humans, per construir una base programàtica i definir uns objectius clars i realment democràtics que ens uneixin en l'acció i ens enforteixin com a alternativa. Avui, això que està per fer, és encara possible.
També firma l'article Antoni Barbarà, responsable d'Europa d'EUiA.
