XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. EL 4d6 D'ALCANAR

La conspiración financiera internacional

Vicenç Navarro
Catedrático de Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra y Profesor de Public Policy. The Johns Hopkins University

Se están publicando más y más informes, libros y artículos (ver Ellen Brown Making the World Safe for Banksters. CounterPunch, 05.09.13) que están documentando cómo se inició el proceso de desregulación de la banca, que desembocó en la enorme crisis financiera a los dos lados del Atlántico Norte. Cuanto más se publica, más se sabe de lo que en realidad puede definirse, sin reservas, como una conspiración en la que participaron activamente dirigentes de la banca estadounidense (tales como Goldman Sachs, Merrill Lynch, Bank of America, Citibank y Chase Manhattan Bank) y personajes responsables de las agencias reguladoras de la banca del gobierno federal de Estados Unidos, tales como Larry Summers y Timothy Geithner. El primero era (cuando la conspiración se inició) el segundo de a bordo del Ministerio de Hacienda, dirigido por el ex banquero Robert Rubin, durante la Administración Clinton, y el segundo, era el encargado de Asuntos Internacionales del mismo Ministerio.
El objetivo de ese proyecto era conseguir la desregulación del capital financiero en EEUU y también en el mundo. El primer paso fue la desregulación en EEUU a base de eliminar la Ley Glass-Steagall, la ley aprobada en 1933 por la Administración Roosevelt que claramente diferenciaba la Banca Comercial de la Banca de Inversiones, un punto clave para proteger a la mayoría de ahorradores y depositantes en la banca frente a la especulación, característica de gran número de actividades de la Banca de Inversión. La Administración Clinton, como resultado de la presión del centro financiero de EEUU, Wall Street, y con la ayuda de sus agentes en el gobierno federal, eliminó dicha Ley y, con ello, tal diferenciación. Una consecuencia fue el colapso de Lehman Brothers.
El segundo paso era la desregulación de la banca a nivel mundial. Ello requería el cambio de las reglas de la Organización Mundial del Comercio (World Trade Organization), y para ello se nombró a Geithner embajador de EUUU en dicha organización. Su objetivo (que consiguió que se aprobara) era cambiar las reglas de juego para la banca, mediante un addendum que aparentaba ser menor (conocido como addendum del Financial Services Agreement), que prohibía, en realidad, la regulación de las inversiones bancarias, incluyendo las especulativas.
Un problema que los conspiradores tenían es que el 40% de los bancos hoy en el mundo son bancos públicos (la mayoría de estos bancos existen hoy en los países BRIC -Brasil, Rusia, India y China-, que representaban el 40% de la población mundial). Y para complicarles más las cosas a los conspiradores, muchos de estos bancos estaban en países musulmanes, donde la usura es, no solo un pecado, sino también un acto criminal, lo cual dificultaba las políticas financieras de carácter especulativo. Estos factores, por cierto, han protegido a estos países frente a la especulación financiera y han sido menos afectados por la crisis financiera a nivel mundial. Países que fueron particularmente resistentes a esta desregulación fueron los llamados “enemigos de EEUU” (según el testimonio dado en el año 2007 por el general Wesley Clark, que era el jefe de las fuerzas militares de la OTAN, Democracy Now! 2007) que incluían Irak, Siria, el Líbano, Libia, Somalia, Sudán e Irán. Todos estos países eran islámicos, no pertenecían a la Organización Mundial del Comercio, y lo que era “peor” es que tampoco pertenecían al Bank for International Settlements en Suiza, la organización que supervisa los bancos a nivel mundial. Según el General Clark, estos países estaban en la lista de países que el gobierno federal de EEUU había considerado como países cuyos gobiernos deberían cambiar en los próximos cinco años. Y, según Ellen Brown, lo están intentando conseguir.

ELS PRESSUPOSTOS DE LA RECUPERACIÓ?

Montoro va qualificar els pressupostos de l’Estat per al 2014, com els de la recuperació.

Iñaqui Gabilondo opinava: No sé si seran o no els de la recuperació, però si que sé allò que ja no es recuperarà... Els drets socials que s’han perdut durant aquests anys de crisi i que tan molestaven al capitalisme... Si es recuperen alguna vegada serà com a conseqüència d’anys de lluita...

Pepa Bueno, a SER, afegia que: els pressupostos de la recuperació dels nivells d’inversió de finals dels anys 90.

Finalment, el Periódico de Catalunya titula: La crisi segueix per als aturats, pensionistes i funcionaris.

Com que només miro i escolto canals considerats d’esquerres (i TV3), fins ara, totes les crítiques als pressupostos que he escoltat són negatives i acaben dient que, amb aquestes comptes, no es sortirà de la crisi o el que és el mateix, l’economia no es recuperarà.  

Des de Catalunya també es qualifiquen de dolents. Respecte a les inversions contemplades als pressupostos per aquest 2013, les de l’any vinent es veuran reduïdes en un 25%, tot i ser Catalunya la comunitat que més aporta a les arques comunes de l’Estat. Tampoc contempla la compensació que figura a l’addicional tercera (crec que es diu) de l’Estatut. Tots els partits polítics que han fet valoracions ho veuen així. Tots? Bé, tots no, el PPC els veu positius. És vergonyós el seguidisme que hi ha en aquest país (en general) Poc importa que una mesura perjudiqui a un país sencer si qui l’aplica pertany al seu partit. A d’altres països, veure discrepàncies dintre dels grups polítics és força freqüent. No sempre hi ha disciplina de vot i, els diputats i senadors voten el que més els convé depenent del interès que tingui per al territori que representen. I això hauria de ser sempre així.

Parlant de territoris, sembla ser que les inversions que hi hauran al nostre, serà la construcció d’una doble via fèrria. Des de fa molts d’anys el pas del tren per les comarques del Montsià i dels Baix Ebre és dels pocs on només hi ha una via i això comporta que els trens s’han d’aturar sovint a les estacions i esperar que passi el més ràpid. Ara bé, si és positiu o no per al territori és molt discutible. No tindria aquests dubtes si estiguéssim parlant de continuar la A7 per N i pel S i la construcció del pont sobre l’Ebre. En aquest cas la construcció de la infraestructura seria bàsica per a un futur desenvolupament de les Terres de l’Ebre. Un any més ens tindrem que esperar.

Els pressupostos també contemplen una retallada substancial per al col·lectiu de persones dependents. Moltes d’aquestes persones hauran de tornar amb les seves famílies davant la impossibilitat d’aquestes de pagar-los la residència. No cal ni dir que, en la majoria dels casos, les persones dependents necessiten un cuidador pràcticament les 24 hores del dia i la família (sobre tot els filles) han de multiplicar-se per a poder compaginar treball (en els casos de que en tinguin) amb les tasques de la llar i l’atenció al dependent.

Això sí, s’ha rebaixat l’assignació de la Casa Reial i s’ha congelat el sou del President del Govern. Evidentment, no és el mateix una congelació de sou per aquelles persones que guanyen als voltants de 1.000 euros mensuals que aquells que en guanyen 10.000.

Vosaltres sabeu que podria fer jo amb 10.000 euros mensuals? Entre altres coses podria pagar unes despeses generals (llu, aigua, gas, telèfon...) de 5.000 euros, tal com necessita la dona de Bárcenas. O no?  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-09-2013

Per la zona del passeig del riu he vist diverses pintades de simbologia nazi, algunes d'elles repintades sobre d'altres que van ser curosament camuflades. 
Es una vergonya que hi hagi gent que ho pinte, ja sigui per ideologia o bé per pur gamberrisme. 
Però trobo que l'Ajuntament també podria esborrar-les i evitar així la propaganda d'aquest signe.