Àngels Pont
L'estimació de vot de cara al 9-N necessita factors de correcció complexos per la falta de precedents
Des de dijous passat a les set de la tarda, poques hores després que
Artur Mas
fes públiques les preguntes de la consulta que s'hauria de celebrar el
2014, GESOP va començar el treball de camp de l'enquesta que el cap de
setmana passat va publicar EL PERIÓDICO. Des d'avui es poden consultar
en detall els resultats de l'enquesta a la web del diari, ja que es dóna
accés a les tabulacions i al fitxer de dades de l'enquesta. El
qüestionari era breu i centrat només en la consulta: el coneixement de
l'acord assolit, les opcions de vot i la valoració dels passos a seguir a
partir d'ara.
Les preguntes es van formular usant els enunciats
del president. Tal com es va acordar, a la segona pregunta només hi
accedien els que contestaven afirmativament a la primera. A la columna A
del primer quadro figuren els resultats sobre el conjunt dels catalans
amb dret a vot, és a dir, majors d'edat i amb la ciutadania espanyola.
La lectura, doncs, seria que un 41% dels catalans diuen que votarien
avui a favor de la independència.
La columna B parla del conjunt de catalans amb dret a vot, exceptuant
els que s'abstenen. És la dada que va publicar dissabte EL PERIÓDICO a
la portada: un 44,1% dels catalans que no descarten anar a les urnes
diuen que votarien independència.
La columna C reflecteix els
entrevistats que han donat una opció concreta de vot, els que tenen el
vot decidit. En aquest cas, el 49,8% dels catalans votarien per la
independència. És important deixar clara aquesta dada, perquè alguns han
volgut recalcular els resultats prenent només els que s'hi manifestaven
a favor o en contra, deixant de costat els vots en blanc i els nuls,
que també són una opció dels votants; al diari es donava el detall de
cada una de les opcions per poder fer els càlculs correctament.
Així
doncs, agrupant les respostes podem resumir els resultats de cada un
dels dos escenaris que planteja la consulta de la manera que figura al
segon quadro.
Totes aquestes dades són directes i posen de manifest un avantatge de sortida del
sí sobre el
no,
sobretot en la primera pregunta, però també quan es parla
d'independència. Però s'ha de tenir present que aquestes xifres no són
una projecció o una estimació del resultat de la consulta si es
realitzés avui. Perquè això fos així haurien d'establir factors de
correcció a partir d'altres variables, de forma similar a com es fa
l'estimació de vot per a unes eleccions. Ara bé, en el cas de la
consulta, aquesta estimació seria relativament més complexa, perquè no
hi ha experiències similars anteriors al nostre país. Analitzarem per a
futurs estudis si seria o no prudent i recomanable elaborar una
estimació del resultat.
En qualsevol cas, la formulació de la
consulta a través de dues preguntes obre el ventall de possibilitats de
resposta, però també complica la interpretació dels resultats de
l'enquesta i pot acabar dificultant la interpretació dels resultats de
la mateixa consulta segons quins siguin. Així doncs, la voluntat
d'arribar a un acord entre els partits implicats ha donat lloc a una
pregunta que pot ser inclusiva però que no és tan clara com seria
desitjable, ja que pot generar un resultat subjecte a interpretacions
diverses. Seria bo que s'aclarís aviat quin resultat s'hauria
d'aconseguir per donar com a vencedor cada un dels tres possibles
escenaris que pot deixar la consulta.
Directora de GESOP.
