Les mentides sobre ETA i l'11-M

Ignacio Escolar

Periodista

Una dècada després, l'exminer asturià que va vendre els explosius de l'11-M ha decidit confessar la seva culpabilitat i admetre que va mentir. «Implicar ETA en l'11-M va ser una tonteria. Ho vaig dir per generar confusió», assegura Antonio Trashorras en una entrevista a El Confidencial, on el condemnat a 34.715 anys de presó desmunta aquella teoria de la conspiració que ell mateix va ajudar a aixecar. «Deia una versió, en deixava anar una altra… A més, em divertia fer-ho. No era conscient de les conseqüències». És el mateix Trashorras que fa uns anys, en una conversa a la presó amb els seus pares, va confessar: «Mentre El Mundo pagui, jo els explico la guerra civil».
La paraula de Trashorras no val gaire, ja porta vuit versions sobre l'11-M. Però és la primera vegada que els fets provats en el judici coincideixen amb la seva explicació. ETA només va estar en l'11-M en la imaginació d'alguns i en les fabulacions amb què El Mundo va voler tapar les vergonyes d'Aznar i el PP; les seves mentides a les víctimes en una estratègia menyspreable amb què van intentar qüestionar la legitimitat d'aquelles eleccions que van portar Rajoy a l'oposició. El PP va arribar a presentar durant la legislatura 2004-2008 centenars de preguntes al Parlament relacionant ETA amb l'11-M amb evidències tan poc sòlides com un desodorant per a peus, una cinta de l'Orquesta Mondragón o les «tonteries» de Trashorras.
El setembre del 2006, el llavors director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va dedicar tres portades consecutives, les tres a cinc columnes, a una entrevista amb el venedor de dinamita que avui reconeix que va mentir. «Sóc la víctima d'un cop d'Estat encobert». «La Policia em va oferir diners i un pis perquè incriminés Zugam i el Tunecino». «Jamal tenia contactes amb ETA», deia Trashorras, i ho repetia El Mundo en la seva primera plana donant credibilitat a les seves mentides.
Aquell mateix 2006, a l'abril, la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) va concedir un dels seus premis anuals a Ramírez. El director d'El Mundo va presentar després el guardó com un reconeixement a la seva investigació de l'11-M, un serial de «forats negres» que va arrencar als 39 dies de l'atemptat. Aquest any, un dels guanyadors dels premis de la FAPE ha estat Jordi Évole i he sentit a alguns periodistes comentar que, si s'hagués decidit després de la polèmica pel seu fals documental sobre el 23-F, probablement no hauria guanyat. Segons sembla, hi ha qui considera més ofensiva per a la virtut del periodisme la ficció d'Évole -un joc que als 50 minuts explicava la veritat- que manipular durant anys el que va passar l'11-M.
Una dècada després, Trashorras demana perdó a les víctimes. ¿I Pedro J. Ramírez? ¿Demanarà perdó algun dia?

NÚMEROS CANTEN (I FETS TAMBÉ)

Números canten és una frase feta que, evidentment, no vol dir que estan entonant una cançó, sinó que posen al descobert una evidència.  

Això és així sempre que els números es facin en rigor per professionals experts i, a poder ser independents. Polítics, abstenir-se!

Si posem les matemàtiques o l’economia en mans dels polítics, malament anem!

Dos proves evidents i clarificadores.

La Junta d’Andalusia ha publicat el seu estudi sobre les balances fiscals espanyoles. Conclusió: Extremadura és l’autonomia més perjudicada i Catalunya la millor tractada.

Els estudis seran més complerts i fiables quantes més dades s’hagin tingut en compte a l’hora de realitzar-lo. Ara bé, si comencem a prendre dades d’aquí i d’allí o apartar les que no ens interessen, evidentment el resultat de l’estudi és inexacte per usar una paraula suau. En el cas que ens ocupa, a part de ser erroni voluntàriament, és demagògic, ja que no diuen la veritat per a buscar el propi benefici o, en aquest cas, enganyar els ciutadans d’Extremadura i a tots aquells que són obertament catalanofòbics.  

Per a poder demostrar que Catalunya ha estat la comunitat autònoma millor tractada s’han sumat les inversions fetes per l’estat a Catalunya, més les transferències corrents (subvencions), però també els préstecs que s’hauran de tornar amb els interessos corresponents.

Per a que m’entengueu us posaré un exemple. Imagineu que teniu una nòmina de 30.000 euros anuals, que us compreu un cotxe que us costa 25.000 euros i a l’hora de fer la renda, els vostres ingressos són de 55.000 euros. I, a sobre, no us podeu descomptar ni els interessos que pagueu al banc.

El segon cas ens ve il·lustrat pel Honorable Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya Andreu Mas-Colell. Per a justificar (encara més) la necessitat d’instal·lar Barcelona World a Tarragona va donar la següent explicació. Durant el mes de febrer va baixar el nombre d’aturats a Catalunya. Van baixar a Barcelona, Girona i Lleida, però no a Tarragona que va seguir perdent ocupació. La instal·lació del complex de casinos crearà ocupació a Tarragona que és el que li fa falta. Quanta bondat! Com a ebrenc m’agradaria que tinguessin la mateixa consideració cap el nostre territori. Però la història i les hemeroteques ens demostren que no ha estat així. Bona prova la tenim en el parc temàtic de Port Aventura. Abans d’acordar l’emplaçament definitiu es va parlar de posar-se al terme municipal de l’Ametlla de Mar. Segur que quan aneu cap a Tarragona (ja sigui en autopista o nacional) us heu fixat la gran extensió que hi ha de terra erma abans d’arribar al coll de Balaguer. Fa dècades s’hi va construir el primer circuit permanent de Catalunya: el de Calafat. Però quan es va decidir construir un gran circuit com és el de Montmeló, tampoc es va optar per fer-se a les Terres de l’Ebre.

Ha quedat clar?

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LES PLATGES DEL PERELLÓ VII

EL PREMI AMPOSTA 2013 RECAU SOBRE LA COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA

Feliciteu-nos! Els mitjans de comunicació d’Amposta (Amposta Ràdio, Revista Amposta i d’altres publicacions gratuïtes que s’editen a la capital del Montsià) ens han atorgat al Premi Amposta 2013 com a reconeixement d’haver estat l’associació que més repercussió ha tingut als mitjans locals. El premi està patrocinat per l’Ajuntament.

Aquest matí m’ha trucat l’alcalde Manel Ferré per a donar-me la primícia abans de fer-ho oficial i que es publiqués als diferents mitjans de comunicació comarcals.

Tres han estat els finalistes: Filmsnòmades, Assemblea Nacional Catalana (per l’organització de la Via Catalana i els actes que van tenir lloc pels voltants del pont penjant i la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

Finalment, com us he anunciat la colla castellera s’ha acabat emportant el premi i la menció especial per a l’ANC.  

Recordo que aquest premi és el segon que rebem després de l’Ebrelíders 2012 que ens va atorgar el grup de comunicació propietari del Canal Terres de l’Ebre i el setmanari gratuït Més Ebre. 

El premi es lliurarà dissabte 22 de març a les 19:00 h al saló de plens de l'Ajuntament d'Amposta. 
 

Per acabar dues coses:

Agrair als que han fet possible que se’ns concedeixi el premi i, evidentment felicitar a tots els membres de la colla castellera, veritables protagonistes dels èxits assolits durant aquest any i escaig de vida que té Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.