Les mentides sobre ETA i l'11-M

Ignacio Escolar

Periodista

Una dècada després, l'exminer asturià que va vendre els explosius de l'11-M ha decidit confessar la seva culpabilitat i admetre que va mentir. «Implicar ETA en l'11-M va ser una tonteria. Ho vaig dir per generar confusió», assegura Antonio Trashorras en una entrevista a El Confidencial, on el condemnat a 34.715 anys de presó desmunta aquella teoria de la conspiració que ell mateix va ajudar a aixecar. «Deia una versió, en deixava anar una altra… A més, em divertia fer-ho. No era conscient de les conseqüències». És el mateix Trashorras que fa uns anys, en una conversa a la presó amb els seus pares, va confessar: «Mentre El Mundo pagui, jo els explico la guerra civil».
La paraula de Trashorras no val gaire, ja porta vuit versions sobre l'11-M. Però és la primera vegada que els fets provats en el judici coincideixen amb la seva explicació. ETA només va estar en l'11-M en la imaginació d'alguns i en les fabulacions amb què El Mundo va voler tapar les vergonyes d'Aznar i el PP; les seves mentides a les víctimes en una estratègia menyspreable amb què van intentar qüestionar la legitimitat d'aquelles eleccions que van portar Rajoy a l'oposició. El PP va arribar a presentar durant la legislatura 2004-2008 centenars de preguntes al Parlament relacionant ETA amb l'11-M amb evidències tan poc sòlides com un desodorant per a peus, una cinta de l'Orquesta Mondragón o les «tonteries» de Trashorras.
El setembre del 2006, el llavors director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va dedicar tres portades consecutives, les tres a cinc columnes, a una entrevista amb el venedor de dinamita que avui reconeix que va mentir. «Sóc la víctima d'un cop d'Estat encobert». «La Policia em va oferir diners i un pis perquè incriminés Zugam i el Tunecino». «Jamal tenia contactes amb ETA», deia Trashorras, i ho repetia El Mundo en la seva primera plana donant credibilitat a les seves mentides.
Aquell mateix 2006, a l'abril, la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) va concedir un dels seus premis anuals a Ramírez. El director d'El Mundo va presentar després el guardó com un reconeixement a la seva investigació de l'11-M, un serial de «forats negres» que va arrencar als 39 dies de l'atemptat. Aquest any, un dels guanyadors dels premis de la FAPE ha estat Jordi Évole i he sentit a alguns periodistes comentar que, si s'hagués decidit després de la polèmica pel seu fals documental sobre el 23-F, probablement no hauria guanyat. Segons sembla, hi ha qui considera més ofensiva per a la virtut del periodisme la ficció d'Évole -un joc que als 50 minuts explicava la veritat- que manipular durant anys el que va passar l'11-M.
Una dècada després, Trashorras demana perdó a les víctimes. ¿I Pedro J. Ramírez? ¿Demanarà perdó algun dia?