diumenge, 27 d’abril del 2014

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXIII



Foto Josep Garcia (El Periódico)

Des del mes de desembre de 2012 que no posava cap idea imaginativa. Potser perquè cap em semblava el suficientment imaginativa per a tenir cabuda en aquest apartat.
Avui n’he vist una al Periódico que m’ha semblat molt interessant.

Amb el títol de “Parcs amb contes”, ens explicava el Periódico del passat dijous 24 d'abril que l’empresa Kompa crea àrees de jocs basades amb l’univers Andersen, però a sobre, incorpora codis QR per a interactuar amb l’espai lúdic a través de tauletes i telèfons, la qual cosa permet que els pares puguin compartir amb els fills aquests espais de forma activa i no limitar-se a empènyer el gronxador o aturar a la criatura quan baixa pel tobogan.  

Si vols ampliar la notícia, clica AQUÍ

dissabte, 26 d’abril del 2014

INCONGRUÈNCIA PERIODÍSTICA



 
El passat dilluns de Pasqua vaig fer una entrada que portava per títol Diferentforma de veure-ho on explicava que el Periódico de Catalunya havia suspès amb dues estrelles roges a Aquilino Morell per que havia dimitit del seu càrrec després de que una web publiqués que el polític francès, estretament vinculat am el President de la República, va tenir negocis amb la indústria farmacèutica quan era l’inspector General de Sanitat.
Ara, el mateix diari i en el mateix apartat, una conducta similar es valora amb dues estrelles verdes.
En aquest cas ha estat Jordi Cañas, el portaveu de C’s al Parlament per imputat per presumpte frau fiscal. Segons diu el Periódico, el gest l’honra. Per tant, trobo força incongruent que una dimissió política per veure's relacionat en aspectes poc clars, s'acaba valorant de forma tan diferent. 
Si l’altre dia vaig opinar que valorava positivament la dimissió del polític francès, evidentment avui no puc estar més d’acord amb el Periódico i considerar també la dimissió de Cañas un gest exemplar al que s’haurien de sumar tots aquells polítics que estan imputats per diverses causes.
Farien un gran bé a la política a l’hora de rentar una mica la imatge que ara mateix se’n té d’ella.       

UN COTXE DE LA POLICIA ENTRE OLIVERES

Podria tractar-se del títol d’una novel·la, però és un relat verídic.
Des de fa temps (fins i tot anys), he estat buscant el Mas de la Rata, dintre del terme d’Ulldecona, més concretament per la partida de les Senioles. Aquest mas està relacionat amb la família del meu pare, ja que durant la guerra Civil hi anaven fer pa.
Me’n recordava que de menut hi havia anat una vegada i fins i tot el camí per on havíem passat. Des de la nostra Seniola s’agafava un camí paral·lel a la carretera de la Sénia en direcció als Valentins. Però actualment, aquest camí està tallat a poca distància del nostra finca i per tant resulta impossible continuar amb cotxe.
Vaig intentar arribar-hi pel l’altre costat, ja que és del tot impossible que una finca no disposi d’accés, però la meva recerca resultava sempre inútil.
Finalment, mon pare em va confirmar que abans es podia anar pel camí que ara estava tallat, però que la distància entre la nostra finca i el Mas de la Rata era molt més curta del que jo em pensava: aproximadament 1 quilòmetre. Des de la nostra Seniola es podia sentir el soroll de la curriola al poar. Era una pista que confirmava que, efectivament, estàvem parlant d’una distància relativament curta.
Amb tota aquesta informació vaig decidir reemprendre la recerca el passat dilluns de Pasqua. Vaig deixar el cotxe a l’entrador de la nostra finca i agafar el camí en direcció Sud, com si volgués anar cap els Valentins. Quan encara no havia recorregut ni 100 metres, la portalada d’accés a una finca estava oberta, la qual cosa indicava la presencia dels propietaris. Tot just en aquest punt el camí era del tot impracticable, fins i tot per anar-hi a peu, per tant vaig d’haver de passar per la finca del costat. Al costat de la caseta de la finca hi havia diversos cotxes, però un em va cridar l’atenció: era un cotxe patrulla de la policia local (suposadament d’Ulldecona)
No vaig poder evitar preguntar-me que estava fent allí: ha vingut a passar la Pasqua? –Em vaig preguntar- No m’ho acabava de creure, ja que fer ús del cotxe patrulla per a finalitats particulars està considerat com a una falta. Vaig continuar. Una mica més avant vaig poder tornar al camí que, com qualsevol camí, hi havia revolts i trams més bons i d’altres més dolents. Finalment, darrere d’uns arbres va aparèixer un mas molt restaurant. Després de fixar-me que hi havia un cotxe, vaig veure un senyor que em mirava. Li vaig preguntar si era el Mas de la Rata i em va dir que . Una bandera col·locada sobre la masada delatava la seva identitat: belga.
Hi vaig estar parlant una estona explicant-li les històries sobre el mas que mon pare m’havia explicat a mi tantes i tantes vegades. Mentre, van arribar uns amics que es van posar a parlar amb la seva dona mentre es preguntaven, segur, qui era jo. Ja tots reagrupats, me’n vaig adonar que la seva dona estava parlant per telèfon i ho feia en castellà. La trucava el propietari de la finca on hi havia vist el cotxe de la policia local. Li deia que aquella mateixa nit l’havien entrat a robar.
Misteri desvetllat. La policia local d’Ulldecona s’havia desplaçat fins atenent una denúncia. No crec equivocar-me si dic que ho fan fer gràcies al GPS que deu de portar instal·lat el cotxe patrulla, perquè trobar el lloc exacte és una mica difícil. El Mas de la Rata, per exemple, no surt ni al Google Maps i les referències a Internet són escasses.      

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. A LA RECERCA DEL MAS DE LA RATA (LES SENIOLES-ULLDECONA) III