dimecres, 4 de juny del 2014

DIARI DE CROÀCIA 5. SPLIT I ELS NOSTRES AMICS

Rumb al S resseguint la costa croata, arribarem a Split, una de les poblacions més importants del país que també està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i coneguda al món del bàsquet per la Iugoplàstica.
Split es deu, sobre tot, al palau de Dioclecià, pel que sembla, un cruel emperador romà que es va establir en aquell lloc i que hi va construir un gran palau, les ruïnes del qual encara són ben visibles.  
Hi varem arribar a l’hora de dinar i entrant per una de les portes principals de la muralla, en pocs minuts varem arribar a un petit restaurant per menjar-nos una hamburguesa, segurament, de les millors que et pots menjar a la ciutat bàltica. El nostre fill ja hi havia estat una vegada i ràpidament se’n van recordar d’ell. Ens van explicar que les hamburgueses les fien ells mateixos i que la carn era bosniana, entenent-se que la carn del país veí era d’una qualitat superior. El cert és que estava molt bona. Havent dinat varem quedar en que tornaríem el dia següent. En acabar donarem un tomb pel casc antic. 
 
Després va arribar l’hora de buscar l’apartament, situat a molt poca distància del passeig marítim, però amb l’inconvenient de la difícil accessibilitat, ja que no hi podies accedir amb cotxe i havies de carregar amb les maletes. Una vegada allí ens van indicar on podíem aparcar sense pagar (normalment tot són pàrquings i zones blaves)
L’aparcament també era nou i pro confortable i en alguns moments et semblava que estaves al camp, ja que a la casa del davant, a part de pins, oliveres i plantes ornamentals, també hi tenien una barbacoa. Era com un barri perifèric, però a molt poca distància del centre urbà. De fet, els darrers restaurants es trobaven a escassament 100 metres.
El dia següent, a hora de dinar tornarem a veure als nostres amics. L’amo de l’establiment estava tallant pernil i ens en va oferir un tallet per a provar. Per a l’ocasió ens havien preparat un rissotto negre. També demanarem pernil (del que estava tallant l’amo) i ell ens va oferir formatge de la zona. Tal com van fer el dia abans, ens convidaren a uns xupitos d’un licor típic i ens van dir que, com que fórem els primers catalans que hi anàrem a menjar, en deferència, convidarien a un xupito a tots els catalans que hi vagin i els hi diguin que van de part nostra.
Abans, mentre fèiem una cervesa a una de les moltes terrasses que hi ha per les places del nucli antic, ens trobarem amb dues companyes d’Erasmus del nostre fill. Una era de Vinaròs i l’altra de València. 
 
Al matí del darrer dia, pel passeig hi havia una concentració de Harlys Davidson. Després pujarem a la torre veneciana (és el campanar de la catedral) d’on es veu una extraordinària vista de la ciutat amb els creuers i altres embarcacions ancorades al moll.
Aquella nit de dissabte va ser la pitjor. Tot sopant, veiérem la final de la Champions amb el final que tots coneixem. Tampoc cal parlar-ne.      






http://es.wikipedia.org/wiki/Split

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. II MOSTRA DEL VI I EL CAVA CATALÀ. FOTOS V
























FER QUADRAR ELS NÚMEROS



Recordo que ja fa uns anys, durant el govern del gran José María Aznar, es van canviar els criteris per establir l’IPC. Canviant determinats productes que es tenien en compte a l’hora de fer el càlcul, per uns altres que tenien menys variacions, resultava que l’IPC tenia menys variació i, per tant, a l’hora d’establir el Salari Mínim Interprofessional o l’increment dels salaris durant les negociacions dels convenis col·lectius, la incidència era menor i les apujades de pensions i salaris, més petites.
Darrerament he llegit que el volen tornar a modificar amb l’excusa de que hi ha massa productes dels que es tenen en compte per al càlcul que gaudeixen d’IVA reduït. D’aquesta manera, en el cas de que s’apugen els tipus d’IVA tal com suggereixen algunes autoritats monetàries, la repercussió seria nul·la. Estareu d’acord amb mi que són molt llestos els nostres polítics i els seus assessors...      
Però al Periódico de dilluns vaig llegir una cosa que em va fer posar els pèls de punta i em va fer pensar en el rocambolescs que són els nostres polítics i els seus assessors...
Com què no hi ha forma de que el PIB es recuperi (ja sabeu que el PIB és el Producte Interior Brut del país, es a dir, el volum de riquesa que es genera a l’any), ara hi volen incloure activitats con la prostitució i el tràfic de drogues.
No puc imaginar-me com quantificaran els imports que es generen amb aquestes activitats, però segur que s’inventaran alguna cosa. Potser les pròpies xifres.  

dimarts, 3 de juny del 2014

DIARI DE CROÀCIA 4.TROGIR. MOSQUITS



A diferència de Zadar, a Trogir hi arribarem a mitja tarda, ja que la distància que tinguérem que recórrer era molt menor. En aquet cas, l’apartament el teníem a l’illa situada tot just al davant i fàcilment accessible gràcies a un pont, com passa amb la majoria dels casos.  
L’apartament també era nou i confortable. Fins i tot hi havia piscina. Per a desplaçar-nos fins al poble també calia agafar el cotxe, ja que hi havia uns 3 Km.
Com Zadar, Trogir també és Patrimoni de la Humanitat, així com Split i Dubrovnik, les nostres següents escales. Per a mi va ser la sorpresa agradable del nostre viatge. És un poble petit però encantador, amb un casc antic medieval on no li falten atractius: muralles, castell, notables edificis, esglésies (s’hi poden comptar fis a 4 campanars)
Sense cap mena de dubte, l’indret més extraordinari és la seva plaça principal on hi ha una església i d’altres edificis d’extraordinari interès.
Fora de les seves muralles, al costat d’un canal que porta a una mena de port on amarren les embarcacions de petit calat, s’hi celebra un mercat tradicional amb articles de tota mena.
També és notable el seu passeig marítim ple de palmeres (per cert, en tot el viatge no vaig veure cap palmera afectada per la plaga del morrut roig) I al final del passeig una fortalesa que data del temps de Carlemany i que va ser reformada durant la edat mitjana pels Genovesos. Vaig veure que per al mes d’agost s’hi celebraran com una mena de tornejos medievals. 
 
En l’única nit que ens hi varem quedar, soparem a la pizzeria més propera al castell, al final de passeig. Vaig demanar una pizza de fruits del mar i la sorpresa va ser que hi hagués un escamarlant.
Per la nit, a l’apartament, hi tinguérem una invasió de mosquits. Entre mon fill i jo (la meva dona no va participar en l’improvisat torneig), varem matar prop de 20 mosquits (millor dir mosquites, perquè ja sabeu que són les femelles les que piquen)
Abans de dinar emprenguérem viatge fins la nova destinació: Split.