dimecres, 3 de desembre del 2014

SOBRE ELS PRESSUPOSTOS DE 2015 I LA FUM ELECTORAL


El conseller d’Economia Andreu Mas-Colell va presentar ahir els pressupostos de la Generalitat per al 2015. Un pressupost irreal que, de moment, no té el suport de cap de la resta dels partits., tot i que, segons sembla, en un intent d’atraure el PSC, és més social que els anys precedents.
Segons els experts, els pressupostos es fan a partir d’uns ingressos reals i unes despeses inflades. Es a dir, els ingressos han de ser els segurs i no es poden complementar amb d’altres ingressos ficticis que es trauran no sé d’on... En canvi, en el capítol de despeses, sempre s’ha de tenir en compte que, normalment, hi hauran despeses imprevistes i, per tant, el prudent és inflar aquesta partida.
En canvi, els de la Generalitat contemplen uns ingressos extres de 2.183 milions que no saben ben bé d’on sortiran. En principi el govern català els reclamarà al govern central del que consideren que és el deute històric que l‘Estat té amb la Generalitat, segons la clàusula adicional tercera de l'Estatut. Però, hi si l’Estat no paga?
Si no recordo malament l’any passat van preveure la venda de patrimoni, d’immobles propietat de la Generalitat on tenien dependències administratives. D’haver-ho aconseguit, haurien fet uns diners extra, però les previsions van fallar i no es van recaptar els milions que s’havia previst.
De totes formes, abans d’aprovar-se, el govern de CiU ja ens ha volgut vendre la burra. La premsa comarcal publica avui les inversions que, suposadament, s’han de fer al territori, entre elles el nou CAP d’Amposta pressupostat en més de 300.000€.
És curiós que aquesta infraestructura només surti quan arriben les eleccions municipals. L’any 2011, no em cansaré de recordar-ho, el govern municipal d’Amposta la va anunciar en plena campanya electoral i fins i tot van col·locar un cartell allà on es preveia la construcció. Després de la denúncia de l’oposició davant la Junta Electoral de zona, aquesta la va fer retirar. El cartell es va treure, però el suport va quedar allí present com a testimoni del joc brut practicat per CiU a la nostra ciutat.
Han passat més de 3 anys sense sentir parlar més del tema i és ara, precisament ara, quan arriben les eleccions (24 de maig) quan es torna a anunciar. Imagino que l’alcalde trigarà poc en ordenar col·locar el mateix cartell que es va poder veure durant uns dies al maig de 2011.
Només espero que, si s’arriba a fer, aquesta vegada, sigui la definitiva i que el CAP s’acabi fent i no torni a ser fum electoral.   

Més informació a aguaita.cat

TREBALL DE CAMP. EL BARRANC DE SANT ANTONI AVUI 3-12-2014

A primera hora de la tarda, el barranc de Sant Antoni mostrava aquest aspecte tot just quan arriba a l'Ebre. 




 


PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. LA RÀPITA UN DIA PLUJÓS I














¿I una 'llista de país federalista'?

SISCU BAIGES
Periodista

Després de la consulta del 9 de novembre, es parla força de la possibilitat que el president de la Generalitat, Artur Mas, convoquieleccions avançades a les quals vol concórrer al capdavant d’una “llista de país”. La millora relativa de les perspectives electorals de CDC, entesa com a la possibilitat de recuperar la posició de llista més votada malgrat que pugui perdre una quinzena diputats en relació als comicis del 2012, justificaria la decisió de Mas.
Aquesta “llista de país” estaria formada per persones que aspiren a laindependència de Catalunya, sense que importi si són de dretes, centre o esquerres. És una llista parcial, tenint en compte que hi ha una part del país que no comparteix aquest objectiu. Els federalistes, per exemple. Tindria sentit que proposessin com alternativa a la “llista de país” de Mas una “llista de país federalista”?. Crec que no.
Una proposta d’aquest estil evitaria que la paraula “país” fos segrestada pels independentistes. Però el federalisme ben entès reclama més contingut que el seu decantament a favor d’una fórmula d’estructuració territorial d’Espanya. Molts independentistes deixen per més endavant l’explicació de les polítiques concretes que caldria aplicar en una Catalunya desvinculada d’Espanya. N’hi ha que parlen de “independència per canviar-ho tot”. Però dir això i no dir res és el mateix, sinó s’especifica què i com es vol canviar.
Els federalistes no es poden permetre el luxe de fer una “llista de país” i no explicar com volen que sigui aquest país, fugint, clar, del simplisme dels eslògans de la campanya “Ara és l’hora”.
L’opció Junqueras obre més el ventall de possibilitats. El president d’Esquerra Republicana proposa que els partits independentistes incloguin en el seu programa un text comú o, fins i tot, especifiquin la seva opció separatista en el nom de la candidatura: Sí-Sí-CDC, Sí-Sí-ERC o Sí-Sí-CUP. Però el federalisme no és unànime a les formacions polítiques no independentistes. Per tant, no sembla viable i lògic que es presentin candidatures del tipus Sí-No-PSC o Sí-No-Podem. ICV-EUiA hauria de presentar dues candidatures vista la seva divisió en aquesta qüestió, que afecta fins i tot els dos líders de la formació.
Un acord PSC-Podem per pactar un text federalista compartit no es produirà. I menys encara si Mas avança les eleccions al mes de febrer.
És a dir que l’esquerra, que tant s’ha queixat en el passat que CiU s’apropiava la bandera del catalanisme, s’haurà d’acontentar amb queixar-se que ara s’apropia de la paraula “país”.
Una “llista de país federalista” no té futur.
Vaja! Si jo fos federalista no m’hi encaparraria.