dimarts, 2 de juny del 2015
dilluns, 1 de juny del 2015
LA SEGONA, AL SAC!
El Barça ja té el 66% dels títols a la saca! Dissabte contra l’Athlètic Club de Bilbao va guanyar la Copa del Rei, potser el menor dels tres, però imprescindible a l’hora d’assolir la desitjada fita.
Dissabte, Barcelona estava ocupada literalment per les forces bilbaïnes. Segons expliquen les cròniques, allà on anaves veies aficionats del Bilbao, de vegades famílies senceres. La il·lusió per guanyar el reial trofeu era molt gran, però al seu davant es va trobar amb un dels millors equips del món liderats pel millor (ara sí) jugador del planeta.
Tot i el gran partit que va fer Messi (el Periódico de Catalunya li va donar un 10) i el Barça en general, es parla més de la xiulada a l’himne espanyol per part d’una gran majoria dels assistents al camp que no del joc exhibit i mira que hi ha jugades de els que parlar.
Al final del partit, també hi va haver una jugada de Neymar que va encendre els ànims entre els jugadors del Bilbao: amb els dos peus va aixecar la pilota que va fer un recorregut ascendent i del darrere al davant. El jugador bilbaí es va desentendre de la pilota i va empènyer al brasiler i, a partir d’aquí l’enrenou. Tot i que potser criticable l’acció de Neymar, des del meu punt de vista no és menys criticable que el joc brut que van etzibar alguns jugadors bilbaïns.
Però mentre les jugades violentes sembla que formen part del propi joc i estem acostumats a que les hi hagi (i no passa res), fer un túnel o un barret quan sé guanya en claredat, es considera menyspreu a l’equip rival... Inversemblant des del meu punt de vista.
Però anem al partit en si que és el que més interessa i que, com he dit abans, del que menys se’n ha parlat.
La primera jugada destacable és el gol que sé li anul·la injustament a Neymar. Ja sé que, en alguns casos, es fa difícil veure si un jugador està o no fora de joc i que només la televisió aclareix el dubte, però em sobta que quasi sempre s’equivoquen en contra del Barça. A més, sé suposa que els àrbitres auxiliars (o liniers, com se’ls hi deia abans), deuen d’estar preparats per quan passen aquest tipus de jugades.
La segona va ser una obra mestra. Quan mons fills jugaven a la Play Station, de vegades feien jugades com la que va fer Messi dissabte. El que sembla impossible de fer per a qualsevol jugador, inclosos els millors de la història, Messi ho fa (en aparença) en relativa facilitat. Els tocs subtils, els túnels, els moviments amb el cos i, finalment el xut sec per allà on és més difícil i per on menys sé l’espera el porter rival. La jugada s’ha de veure, ja que explicar com la va fer és difícil. Veure com sortejava els contraris que intentaven aturar-lo com fos, com se’n anava fins a dues o tres vegades del mateix jugador, com va buscar fer el forat necessari per on enviar la pilota cap a barraca... Fixeu-vos si és difícil d’explicar que un locutor d’una televisió argentina que el retransmetia en directe, va dir: per a que ho he d’explicar si vostès ho estan veient... S’ha de veure, només així es pot apreciar tota la magnitud de la jugada. No sé si és millor o pitjor que el gol que va fer el propi Messi fa anys al Getafe, però segur que molt més important, ja que era el que posava per davant al marcador en una final... I això sempre és un fet important.
Després va arribar el gol de Neymar i, posteriorment, el segon de Messi, en una jugada d’espavilat on es va avançar als defenses bilbaïns que es van mostrar un tant passius.
Només després del gol del Bilbao que posava l’1 a 3 al marcador, el Barça va patir certa angunia, ja que, tal com expliquen les cròniques, d’allí fins el final, va ser quan l’Athlètic més va pressionar, encara que en cap moment va comprometre prou la porteria del Barça defensada en aquest per Ter Stegen.
Espero poder escriure el proper dilluns la crònica de la tercera copa... I sinó es guanya, no diré que és igual, però el balanç de la temporada seguirà sent magnífic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)